Resultats de la cerca
Es mostren 2813 resultats
Francesco Traini
Pintura
Pintor italià, actiu a Pisa.
Documentat des del 1321, hom en desconeix la formació És autor del Tríptic de Sant Domènec Museo Nazionale, Pisa i de la taula del Triomf de Sant Tomàs d’Aquino ~1345 església de Santa Caterina, Pisa, que mostren un estil anàleg al dels pintors sienesos, en particular Simone Martini Li han estat atribuïts, sense fonament, els frescs del Triomf de la Mort Camposanto, Pisa, considerats avui obra d’un artista bolonyès, probablement Vitale da Bologna
Ferran d’Ayerbe
Literatura catalana
Metge i poeta.
Vida i obra Fou metge del rei Pere el Conestable durant els anys 1464-66 Amb motiu d’una de les epidèmies que afectaren Barcelona molt probablement la del 1457, compongué el poema Contra fortuna adversa , el qual, caracteritzat pel seu elevat component retòric, gaudí d’un notable èxit El 18 de març de 1472 Ayerbe apareix documentat amb motiu d’un deute contret amb Pere Miquel Carbonell Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia
Casa forta dels Balbs (la Vall d’en Bas)
Art romànic
La família dels Balbs tingué la seva casa forta prop de l’església de Sant Joan dels Balbs Tot i que als Balbs ja hi havien de posseir un habitatge més o menys gran, de fet les primeres notícies que hom té d’aquesta construcció són de vers l’any 1300 i fan pensar que fou construïda al segle XIII En canvi, les dades documentades que fan referència a aquesta família de la baixa noblesa besaluenca ja comencen en una època força anterior Segons F Caula Francesc Caula Los Balbs , Recull d’articles i treballs, vol III, Sant Joan les Fonts 1984 1956, pàgs 171-177 Vegeu també Joan Pagès Els senyorius…
Godó

Armes dels Godó
Economia
Família d’industrials originària de Valldellou (Llitera), el primer membre documentat de la qual és el paraire Ramon Godó (Valldellou 1717 — Igualada 1792).
El seu fill, Ramon Godó i Mas Valldellou 1742 — Igualada 1813, passà a Igualada a la segona meitat del segle XVIII i s’hi establí com a teixidor El fill d’aquest, Antoni Godó i Domingo Igualada 1777 — 1830, fou fabricant d’indianes Fills seus foren Leopold Godó i Llucià , diputat a corts per Igualada, Joan Godó i Llucià , alcalde d’Igualada, i Ramon Godó i Llucià Igualada 1801 — 1865, fabricant d’indianes, alcalde d’Igualada, el qual, amb el seu parent Oleguer Godó , participà en la creació de Fabril Igualadina 1842, per a la filatura de cotó Un altre membre de la família, Joan Godó i Pelegrí…
Martinet
Poble
Poble i cap del municipi de Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya.
És situat a la dreta del Segre, a la seva confluència amb el riu de la Llosa, que divideix el nucli antic, enfilat al Tossalet, del més modern, a la vora de la carretera de la Seu a Puigcerdà Sorgí d’una farga o martinet com a poble és documentat al segle XVI, quan la seva església de Sant Eloi, avui parroquial, depenia de la de Montellà Històricament depengué de la senyoria del capítol d’Urgell
Plansallosa
Jaciment arqueològic
Assentament neolític del terme municipal de Tortellà (Garrotxa).
És situat en un altiplà de 30 m sobre el curs del Llierca, en el límit entre les planes de la vall del Fluvià i el rerepaís muntanyós, cosa que feia possible l’explotació de recursos molt diversificats conreu de cereals i lleguminoses, ramaderia, cacera S'hi han documentat diferents fons de cabana, llars de foc i fosses, amb un període d’ocupació comprès entre el final del VI i la meitat del V millennis aC Neolític antic
Albarells

Campanar de l'església de Sant Martí d'Albarells
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi d’Argençola (Anoia), situat a uns 610 m d’altitud dalt d’un tossal, a la dreta de la riera de Santa Maria i de la carretera de Barcelona a Lleida, englobat amb Porquerisses.
L’església de Sant Martí d’Albarells, existent ja al segle XI, fou renovada el 1615 té una nau i dues capelles laterals i el campanar s’alça al costat esquerre Havia estat església parroquial, però la parroquialitat va passar a Santa Maria del Camí Veciana Al final del segle XII hi havia un molí paperer, el més antic documentat a Catalunya 1113 Correspon al lloc de Brenneros esmentat el 1031, propietat del prior i després abat de Montserrat
sabeu | sabea
Història
Individu d’un poble semític que visqué a l’antic regne de Sabà.
Apareix documentat a les inscripcions assíries del temps de Sargon i de Sennàquerib s VIII aC A partir del primer segle de l’era cristiana assolí una gran esplendor política annexions dels regnes veïns de Qatabān i d’Ḥaḍramawt i econòmica comerç, sobretot d’espècies fins que sofrí les invasions jueves, de cristians del regne axumita d’Abissínia primer terç del s VI i dels perses sassànides final del mateix segle Els sabeus professaren el sabeisme
lo Castellot
Cim
Cim de 482 m. d’altura, al peu del qual se situa la ciutat d’Artesa de Segre (Noguera).
Hi ha les restes del castell medieval d’Artesa documentat l’any 1010, i que fou conquistat als musulmans pel comte Borrel de Barcelona tutor d’Ermengol d’Urgell i del fort de Sant Jordi, que es bastí durant la primera guerra Carlina El 1964 s’installà, dalt el Castellot, una creu amb la imatge del Sagrat Cor Madoz diu que, al SW del turó, hi havia diverses ruïnes, potser del nucli primitiu de la població
Arnau de la Pena
Il·luminador.
La seva veritable identitat encara no ha estat revelada Documentat entre el 1356 i el 1410 Consta documentalment que illustrà, entre altres obres, unes Hores de Santa Maria per a la reina Elionor de Sicília, unes Ordinacions de cort 1359 i un Libre dels feits del rei Jacme per al rei Pere Hom ha considerat que participà en la illuminació del Llibre de Privilegis de la ciutat de Barcelona, conegut amb el nom de Llibre verd
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina