Resultats de la cerca

En la seva joventut estigué probablement sota la protecció del duc d’Urbino, Guidobaldo I A la seva cort degué conèixer l’aleshores naixent tipografia de caràcters mòbils, que revolucionà el món del coneixement al segle XV El 1498, ja ciutadà de Venècia, les autoritats li concediren, durant vint anys, el privilegi en la impressió i venda de les partitures per a música polifònica i música per a llaüt Aquest privilegi fou degut suposadament al fet d’haver ideat una tècnica d’impressió molt acurada, basada en la impressió successiva i superposada de pentagrama, notes i text posteriorment reduïda…

Establert a Viena el 1810, treballà com a impressor de partitures El 1814 s’associà amb l’impressor Sigmund Anton Steiner, el qual, el 1826, li cedí el negoci Haslinger l’engrandí, li donà el seu nom i, el 1842, el cedí al seu fill Carl 1816-1868 La firma fou traspassada el 1875 Els anys en què fou dirigida per Tobias Haslinger esdevingué la casa editora de més renom de l’imperi Austrohongarès Bé que la major part d’ingressos procedien de l’edició de música d’entreteniment i de circumstàncies, imprimí les obres dels primers compositors clàssics i romàntics, especialment una part de les…

Estudià a Oxford, període durant el qual es formà musicalment A Oxford entrà en contacte amb la teologia, i això l’impulsà a estudiar per a capellà, essent ordenat el 1894 Fou bibliotecari honorari de St Michaels College a Tenbury Wells 1918-48, on dugué a terme l’arranjament i la catalogació de l’extens material imprès i manuscrit Centrà el seu interès en la música anglesa antiga, sobre la qual feu conferències en diverses universitats La seva contribució més important fou l’edició de música anglesa del període comprès entre el 1545 i el 1640, així com els escrits i enregistraments amb què…

Dotat d’una gran curiositat i capacitat memorística, es dedicà a les llengües mortes i a la ciència, i no fou sinó en data més tardana que s’interessà vivament per la teoria musical A vint-i-cinc anys decidí dedicar-se exclusivament a la música, disciplina a la qual dedicà molts llibres, com ara Principes d’accompagnement des écoles d’Italie París, 1804 i Principes de composition des écoles d’Italie París, 1808 Emprà la seva fortuna en l’edició d’obres musicals de mestres antics, especialment italians Redactà, amb la collaboració de François Fayolle, un Dictionnaire historique des musiciens…

Vida Propietari de tres impremtes, edità revistes, publicacions i cartells d’espectacles taurins, teatrals i cinematogràfics El 1903 obrí el local La Campana a Gràcia, on es feren sessions de vistes fixes, un film i atraccions L’any següent, vengué el local i comprà un bosc del costat on edificà el Gran Teatro del Bosque, inaugurat el 1905 A més de representacions s’hi feren projeccions a través de la CINAES i Empresa Alianza i es programava conjuntament amb els cines Gráfico, Principal, Núria i Select, de Gràcia Però per aquell escenari també passà el bo i millor del circ, la sarsuela i les…

Durant la dècada de 1940 creà els fulls amb els resultats dels equips de futbol, per la qual cosa tingué l’exclusiva del Marcador Simultáneo Dardo a Catalunya, que informava del resultat dels partits Amb Paco Albiach, José Luis Caro, Joaquim Muntañola i d’altres fundà Ediciones Rápidas SA, que publicà primer el setmanari 1952 i després diari Dicen 1965

Féu la carrera de mestre a València i l’exercí durant uns quants anys a la comarca del Vallès Després de residir de nou a València, s’installà a Barcelona i es dedicà a l’ensenyament Fundà el diari El Pregonero 1844 i la revista El Instructor de la Juventud Edità moltes obres pedagògiques de gran difusió, moltes de les quals redactades per ell mateix Exercí d’inspector general d’antiguitats de Catalunya, València i Aragó És autor, entre altres obres, de Paleografía española 1846, Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes 1860, Blasones españoles y apuntes históricos de las 49 capitales de…

Germà de Raimon Panikkar  i de Mercè Pàniker , estigué casat amb la dibuixant i escriptora Núria Pompeia Enginyer industrial i llicenciat en lletres, en l’especialitat de filosofia, exercí el periodisme, i publicà articles i reportatges Els seus dos llibres d’entrevistes, Conversaciones en Cataluña  1966 i Conversaciones en Madrid , 1969, Premi Internacional de premsa, tingueren una gran repercussió en el seu moment El 1983 obtingué el premi de periodisme Godó Lallana del diari La Vanguardia  per l’article Música de fondo L’any 1965 fundà l’editorial Kairós, de la qual fou president…

La seva llibreria fou centre de reunió dels joves escriptors valencians al principi del s XX Treballà com a actor i fou autor de la revista còmica Tomar el pelo al diablo 1903, estrenada el 1902 Especial fama tingueren els seus Romances baturros 1899 i 1906 i, sobretot, el seu sermó satíric i bilingüe Sobre la patria celestial 1902, que tingué diverses edicions i fou enregistrat, per ell mateix, en disc En els seus darrers anys fou locutor de Ràdio València

Fundà la revista PC Poètes Casqués 1941, substituïda després per Poésie Dedicat sobretot a la tasca d’edició d’obres poètiques, féu diverses antologies Poètes maudits d’aujourd’hui 1972, La Résistance et ses poètes 1978 i altres Com a poeta cal destacar Le temps des merveilles 1978 Sorprèn per la seva coherència temàtica i formal i una riquesa expressiva extraordinària, que recorda en certes ocasions LAragon, si bé amb personalitat pròpia, plena d’humanitat