Resultats de la cerca

Fonamentada en el Manifest signat a Barcelona el 4 de febrer anterior per l’Esquerra Republicana de Catalunya, Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, Partit Republicà d’Esquerra, Unió de Rabassaires de Catalunya, Partit Obrer d’Unificació Marxista, Partit Català Proletari i Partit Comunista de Catalunya Solidari del programa de les esquerres espanyoles, proclamà com a objectius, entre d’altres, l’amnistia política i social, el restabliment de l’organització política de la Catalunya autònoma, la vigència de l’Estatut, l’acabament del traspàs de serveis i el…

Era promogut per periodistes vinculats als antics òrgans de premsa del Movimiento sense que això impliqués una afinitat ideològica amb el franquisme, en percebre que aquests mitjans podien ser privatitzats amb la democratització Així, la ULE es proposà de reivindicar uns òrgans de premsa públics, per tal d’assegurar el dret dels ciutadans a expressar-se lliurement Concorregué a les eleccions legislatives de 1979 1849 vots El secretari general era Domingo de Guzmán Roibas A Catalunya els representants visibles foren Antonio Merino, Maria del Mar Garayoa i Alfonso Senserrich Restà…

Tingué en el Partido Justiocialista , fundat pel mateix Perón el 1945, l’organització idònia per a propagar el seu missatge i aconseguir el poder Amb el concurs de la Confederación General del Trabajo, el peronisme creà un cos de lleis laborals i socials molt avançades Això li proporcionà un gran suport popular, sobre el qual muntà un populisme que es volia equidistant entre el capitalisme i el comunisme Aprofitant l’expansió econòmica de la postguerra, proclamà la independència econòmica de l’Argentina i l’autarquia, política que fou aclamada pel proletariat industrial i urbà, no organitzat…

En els sistemes de gabinet, com a la Gran Bretanya, el líder del partit guanyador és automàticament designat primer ministre per la corona En els sistemes parlamentaris continentals, el cap de l’estat designa, a proposta del partit guanyador a les eleccions, el polític que creu idoni perquè tingui la confiança del parlament

Té l’origen en la Mesa de Altsasu, constituïda el 1977 per forces de l’esquerra abertzale ESB, ANV, EIA, que l’abandonà, HASI ex EHAS i LAIA El 1979 rebutjà l’estatut d’autonomia, política que li valgué 3 escons en les eleccions generals Segona força al parlament autonòmic el 1980 11 escons, posteriorment ha mantingut un espai electoral considerablement estable en la representació autonòmica, al País Basc obtingué 11 escons el 1984 i el 1994 13, el 1986 i el 1990 14, el 1998, però 7, el 2001 A Navarra foren 6 1983 i 1995, 7 1987 i 1991 i 8 1999 els diputats elegits En l’àmbit…

S’integrà en la coalició Alianza Popular -Convivencia Catalana, mentre que Viola es presentà com a independent al Senat per Lleida Després de les eleccions abandonà la política i el partit desaparegué

La coalició era formada pel partit Comunisti Italiani, Democratici di Sinistra , I Democratici, Partito Popolare Italiano, Rinnovamento Italiano, Socialisti Democratici Italiani, Unione Democratica per l’Europa i Verdi Resultà vencedora en les eleccions al parlament italià del 1996, després d’enfrontar-se a la coalició opositora de centredreta, Polo delle Libertà, liderada per Silvio Berlusconi Des del 1996 se succeïren tres governs de L’Ulivo primer el de Romano Prodi 1996-98, seguit del que encapçalà Massimo D'Alema 1998-2000, que fou substituït per Giuliano Amato La…

Creada amb l’objectiu d’aconseguir una majoria al Parlament per a assolir la plena sobirania de Catalunya com a Estat, es presentà públicament el 20 de juliol Amb una preponderància de la societat civil, incloïa personalitats no adscrites a partits polítics En fou nomenat president Jordi Turull substituït el juliol del 2017 per Lluís Corominas L’antic eurodiputat i exmembre d’ICV Raül Romeva fou designat cap de llista per Barcelona, i Carme Forcadell i Muriel Casals, expresidentes de l’ Assemblea Nacional Catalana  i  Òmnium Cultural , ocuparen el segon i el tercer lloc,…

Sense aconseguir-ho del tot, aplegà un sector del Front Nacional de Catalunya , una part del PSAN, el Collectiu Comunista de Catalunya, independents i nuclis nacionalistes radicals, i obtingué 45 000 vots, però no assolí cap escó ni llavors ni a les eleccions generals del 1982 D’estructura assembleària, reivindicà el dret d’autodeterminació en un marc confederal, es definí com a socialista i nacional-popular i englobà agrupaments ecologistes, feministes, gais, de joves, etc En foren figures representatives Jordi Carbonell, Josep MEspinàs, Magda Oranich, Avellí Artís i Gener i…

Està integrat dins de Convergència Democràtica de Catalunya En les eleccions al Consell General de 1995 es presentà amb el nom de Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès Assolí 1469 vots 34,8% Està liderat per Carles Barrera elegit Síndic Major, Jusèp Loís Boya diputat al Parlament de Catalunya, Albert Torelló, Joan Cassayes, Francesc Medan i Pilar Busquets En les eleccions al Consell General de 1999 obtingué 2271 vots 49,7%