Resultats de la cerca
Es mostren 3082 resultats
Rat-penat de musell agut
Àrea de distribució del rat-penat de musell llarg Myotis myotis , punts blaus i del rat-penat de musell agut M blythii , punts vermells als Països Catalans Maber, original dels autors Aquesta espècie és molt semblant a l’anterior Myotis myotis , amb la qual es pot confondre amb molta facilitat Les principals diferències que la distingeixen són la grandària de tot el cos és menor, les longituds del tercer i cinquè dit són inferiors a 100 mm i 80 mm, respectivament, l’avantbraç no depassa els 63 mm i l’orella és més petita, el tragus i el musell són més estrets Això no obstant,…
vitalitat
Geobotànica
Grau de vigor i prosperitat atès per les diferents espècies pròpies d’una associació.
Depèn del desenvolupament vegetatiu i de la proliferació de les plantes de cada espècie
geoda
geoda
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Cavitat d’una roca amb les parets entapissades d’agregats cristal·lins.
En les geodes hom troba els cristalls més ben formats de cada espècie mineralògica
diplozòon
Helmintologia
Cuc platihelmint de la classe dels trematodes, de la família dels polistòmids, format a l’estat adult per dos individus hermafrodites soldats en X.
L’única espècie que comprèn és Diplozoon paradoxum , que parasita peixos d’aigua dolça
adiant
Adiant
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de falgueres, de la família de les polipodiàcies, principalment tropicals, caracteritzades per la posició marginal dels esporangis.
El gènere és representat a Europa per l’espècie A capillus-veneris o falzia
funariàcies
Botànica
Família de brials composta per molses acrocarpes de fulles imbricades, còncaves i agudes, i de càpsules amb perístoma doble i espiralat.
L’espècie més comuna és Funaria hygrometrica , que és cosmopolita i creix sobre sòls carbonosos
diatripals
Botànica
Ordre d’ascomicets pirenomicets típicament ascohimenials i que presenten ascs amb anell amiloide.
L’espècie més comuna és Diatrype disciforme , que habita sobre fusta morta d’arbres caducifolis
Algues continentals introduïdes o invasores
Hi ha tres espècies de diatomees que han estat introduïdes en les aigües continentals i que presenten diferents graus d’invasivitat Didymosphenia geminata afecta l’ictiofauna i també les canalitzacions i les construccions, com ara les de les centrals hidroelèctriques, que resten obturades per les colònies d’aquesta diatomea introduïda a les aigües continentals Núria Flor-Arnau L’espècie Didymosphenia geminata té frústuls heteropolars, grans i robusts, i un sol eix de simetria axial, capitat en ambdós àpexs Les estries són puntejades i en un costat de l’àrea central es diferencien…
Les peltigerals
Són líquens principalment foliacis, sovint amb cianofícies com a fotobionts o formant part de cefalodis, que viuen al sòl, escorces, roques, principalment en llocs rics en molses, on la humitat persisteix Els apotecis tenen un característic desenvolupament hemiangiocàrpic comencen a formar-se coberts per una capa de tallus, que s’obrirà més tard Les paràfisis són en general no ramificades, lliures Els ascs són fissitunicats, amb un anell amiloide, i les espores duen diversos septes transversals i brunegen en madurar Viuen a tot el món, però hi ha un màxim d’espècies a l’hemisferi sud N’…
carnassa
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, més o menys pubescent, que pot arribar a 100 cm d’alçada, de fulles gruixudes brillants, finament serrades, les basals simples, les caulinars pinnatipartides, i de flors petites grogues disposades en umbel·la.
És una espècie endèmica a les Illes Balears, que es fa en clapers i rocams calcaris