Resultats de la cerca
Es mostren 906 resultats
sàtir
Religions de Grècia i Roma
En el món grecoromà, semideu silvestre que, generalment, habitava en els boscs, juntament amb les nimfes.
Molt semblants als silens silè i sovint anomenats amb aquest nom, els sàtirs grecs —d’aspecte semianimalesc, amb banyes i cames de boc i amb unglots— eren sensuals, agressius i, fins i tot, vils, i pertanyen a aquell conjunt d’éssers que, en les més diverses mitologies, són considerats com a “dimonis dels boscs” Relacionats amb el culte de Dionís, durant el segle V aC, participaven en els seguicis bàquics, i posteriorment foren assimilats, en llur aspecte exterior, al déu Pan L’art grec arcaic els representà barbats, exhibint un fallus enorme, amb fesomia caricatural, tors nu i pilós i potes…
neoplatonisme
Filosofia
Doctrina filosòfica que assolí el desenvolupament màxim als segles II-IV dC.
En la seva història hom distingeix tres èpoques la romana, representada per Plotí 204-270 i el seu deixeble i editor Porfiri la síria, a la qual pertanyen Jàmbic i Julià l’Apòstata i l’atenesa, centrada en les figures de Procle i Damasci Plotí, considerat el fundador de l’escola, presentà sempre el seu ensenyament com un comentari a la doctrina de Plató però, a través de les seves refutacions, exegesis o correccions, estructurà un pensament que era alhora una prolongació del platonisme i una creació autènticament seva La preocupació religiosa, que a partir del segle I aC es féu…
estudi clínic
Medicina
Estudi realitzat en éssers humans que es duu a terme amb finalitats mèdiques o de salut.
Poden ser objecte d’estudi clínic un fàrmac, un tractament, una tècnica diagnòstica, una tècnica terapèutica, etc De vegades, impròpiament, també s’utilitza la forma assaig clínic per a designar l’estudi clínic, i les diferiències conceptuals entre ambdós conceptes és variable segons els especialistes, els països i les legislacions
localitat
Filosofia
Propietat que tenen els éssers o els cossos naturals d’ocupar un lloc en l’espai.
S'oposa a la ubiqüitat
plaga
Agronomia
Fitopatologia
Proliferació d’un organisme vivent que provoca la destrucció d’altres éssers vius en envair-los.
Pot ésser causada per microorganismes patògens o paràsits o per organismes vegetals, però sobretot per organismes animals, invertebrats majoritàriament, especialment àcars i insectes Entre les mesures existents per a combatre les plagues hom compta la introducció de mascles estèrils, que controlen o aturen la reproducció de l’espècie que constitueix la plaga l’administració d’hormones juvenils que impedeixen la metamorfosi i, per tant, la reproducció l’aplicació de feromones que atreuen els mascles a un parany la introducció d’espècies resistents a plaga la promoció de depredadors i de…
hidrobiologia
Biologia
Part de la biologia que estudia els éssers vius que hi ha a les aigües continentals.
zoogènic | zoogènica
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques que s’han format per deposició de les restes dels éssers vius.
bioespeleologia
Biologia
Especialitat científica que té per objecte l’estudi dels éssers vius que habiten el domini subterrani.
El terme fou creat el 1904 per Armand Viré Com a especialitat nasqué el 1831 amb la primera descripció d’un ésser viu cavernícola, el coleòpter troglobi Leptodirus hohenwarti procedent de la cova d’Adelsberg Carniola, pel comte Franz von Hohenwart El 1907 Emil G Racovitza i René Jeannel crearen Biospeleologica, una organització que tenia per finalitat l’elaboració d’un projecte d’història natural del domini subterrani Actualment és una branca de la biologia sòlidament consolidada A Catalunya les primeres exploracions bioespeleològiques foren fetes per René Jeannel i per Racovitza, que a…
projecte d’Ozma
Astronomia
Programa d’investigació dedicat a la recerca de possibles senyals radioelèctrics emesos per éssers extraterrestres intel·ligents.
El programa fou elaborat per Frank Drake i els seus collaboradors del National Radio Astronomy Observatory de Virgínia de l’Oest i fou dut a terme durant els primers anys de la dècada dels seixanta Per motius teòrics hom escollí els estels τ Ceti i ε Eridani com a regions favorables pel tipus d’estudi que es realitzava, i els radiotelescopis adscrits a la investigació estudiaren tots els senyals rebuts en un estret interval de longituds d’ona centrat en el valor de 21 cm longitud a la qual emet l’hidrogen neutre, un dels components més abundants de l’Univers Aquest experiment no donà cap…
föhn

L’efecte föhn
© Fototeca.cat
Meteorologia
Vent càlid i sec que bufa a sotavent d’una serralada.
En trobar un obstacle muntanyenc, els vents són obligats a ascendir pel vessant de sobrevent i es refreden progressivament, fins que assoleixen el nivell de condensació en conseqüència, formen núvols que arriben fins al cim i produeixen precipitacions, que els fan perdre la humitat En baixar pel vessant oposat són escalfats molt considerablement, i es comporten com a vents secs Sota els efectes d’un vent de tipus föhn augmenten molt la temperatura i l’evaporació, mentre que disminueix la humitat sol produir incendis i la fosa de la neu, i afecta profundament els éssers vius, sobretot les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina