Resultats de la cerca
Es mostren 2427 resultats
Trastorn psico-somàtic
Patologia humana
Definició Els trastorns psico-somàtics constitueixen una sèrie d’afeccions, generalment localitzades en un sol sistema orgànic, que es caracteritzen per l’existència d’una alteració funcional o anatòmica demostrable, en l’origen de la qual no es pot determinar una causa orgànica clara, i, al contrari, es pensa que diversos factors psicològics hi han tingut un paper causal important El terme psico-somàtic està connectat amb els mots grecs psych , que significa ‘ànima’, i sorna , ‘cos’ Tradicionalment, hom ha emprat aquesta paraula per a fer referència a la relació estreta que hi ha entre els…
conservació del sòls
Geologia
Conjunt de tècniques per a defensar els sòls de l’erosió, especialment l’antròpica.
L’alteració de l’equilibri natural de formació i destrucció dels sòls es deu fonamentalment a l’acció de l’home en treballar la terra, eliminar la vegetació, rompre amb l’arada la superfície del terreny i remoure-la periòdicament, afeblint així les barreres naturals que s’oposen a l’acció dels agents erosius L’eficàcia de l’erosió depèn dels factors geomorfològics, així com el conjunt de factors socials i econòmics que afecten la producció agrària excés de població, minifundisme, falta de capitalització, distribució i selecció inadequades dels conreus, que poden dur…
melodia acompanyada
Música
Recurs compositiu consistent a presentar una part principal, la melodia, reforçada per una altra de secundària que li és subordinada, l’acompanyament.
Aquest tipus de textura es contraposa a d’altres com l’estrictament homofònica o la contrapuntística Tot i que des de sempre una part melòdica, generalment vocal, ha pogut anar acompanyada, la locució no fou aplicable fins a l’època barroca, quan el naixement del baix continu provocà la clara diferenciació textural a dos nivells, en què la part del baix, a més a més de desprendre l’harmonia funcional com a suport de la melodia, també la impulsà contrapuntísticament Exemple 1 - Viderunt omnes , primer verset del gradual de la missa del dia de Nadal © Fototecacat/ Jesús Alises Amb el…
terapèutica familiar
Psicologia
Tractament psicològic que involucra a tots els membres d’una família nuclear o extensa.
Aquest enfocament es refereix a la família, en el seu conjunt, com a unitat de tractament, i posa l’accent en factors tals com les relacions i els patrons de comunicació en lloc dels trets o símptomes en els membres individuals Sobretot es basa en la teoria familiar sistèmica que entén que la família és un organisme viu que és més que la suma dels seus membres individuals S’avaluen els individus segons la seva posició o funció dins del sistema
ídix
Lingüística i sociolingüística
Llengua dels jueus asquenazites, dita també judeoalemany, parlada per uns vuit milions de persones.
Producte de diversos elements i sobre una base alt-alemanya, hi intervenen factors eslaus, fràncics i romànics, tot plegat mediatitzat per l’hebreu, que, entre d’altres coses, hi ha aportat l’alefat Té dos dialectes l’occidental, parlat antigament als Països Baixos, a la meitat occidental del que actualment és Alemanya i a Alsàcia-Lorena i l’oriental, de la Bàltica a la mar Negra i, sobretot d’ençà del genocidi dut a terme pels nazis, transportat als EUA
pornografia
Sociologia
Representació explícita de caràcter sexual, en format escrit, visual o sonor, amb la finalitat d’excitar sexualment, feta, generalment, amb afany de lucre.
Difícil de definir, com el d'obscenitat, és un concepte artificial, subjectiu i ideològic, mancat de significat psicològic la seva pretesa frontera amb l'erotisme depèn de factors culturals, socials i religiosos Condemnada actualment per lleis i tractats internacionals, és considerada com l’erotisme més groller i barat o com una sexualitat del grau més baix i inferior, quasi animal El concepte és aplicat, doncs, indiscriminadament, a tot allò que hom considera que va més enllà d’un erotisme tingut per respectable
atmosfera modificada
Alimentació
Sistema d’envasament d’aliments que implica l’eliminació de l’aire de l’interior de l’envàs i la substitució per un gas o bé una barreja de gasos.
La barreja de gasos usada depèn del tipus de producte, però bàsicament es compon d’oxigen, diòxid de carboni i nitrogen en diverses proporcions L’atmosfera gasosa canvia contínuament durant tot el període d’emmagatzematge, per influència de diversos factors, com la respiració del producte envasat, canvis bioquímics i la lenta difusió dels gasos a través de l’envàs En qualsevol cas, ofereix una protecció addicional al producte alimentari allargant el temps d’emmagatzematge i el radi de distribució dels productes frescos
temperatura
Biologia
Física
Medicina
Expressió numèrica del grau de calor de l’organisme, que depèn de l’equilibri entre els mecanismes termògens (metabolisme, contracció muscular) i els termolítics (pèrdua de calor per convecció, radiació i evaporació).
Hom anomena temperatura basal la temperatura del cos d’un individu en dejú, en repòs i en un ambient d’uns 20°C La temperatura del cos normal varia segons múltiples factors la regió corporal on hom la pren, l’hora del dia, la ingestió prèvia d’aliments, els vestits que porta l’individu, la temperatura ambiental, etc, però hom accepta com a xifres normals unes oscillacions tèrmiques entre 36,5°C i 37,2°C La temperatura rectal és 0,5°C més alta
Henri Laborit
Biologia
Medicina
Metge i fisiòleg francès.
Inicialment cirurgià, posteriorment se centrà en la neurologia i fou el primer a introduir els psicofàrmacs en terapèutica tot emprant 1952 la clorpromazina com a coadjuvant de l’anestèsia total El 1957 rebé el premi Albert Lasker de l’American Health Associations S'interessà també per la influència dels factors biològics en la conducta humana i social, que considerà determinants Aquests punts de vista tingueren una gran difusió amb la pellícula d’Alain Resnais Mon oncle d’Amérique 1980, en la qual participà
Joseph L. Goldstein
Medicina
Metge nord-americà.
Es doctorà el 1966 a la Southwestern Medical School de la Universitat de Texas, a Dallas Associat a F M Michael Brown , ingressà al National Institute of Health de Bethseda i, després de treballar a la Universitat de Washington en aspectes genètics de la malaltia coronària, retornà 1972 a la Universitat de Texas on, amb M Brown, estudià els factors genètics que intervenen en el metabolisme del colesterol L’any 1985 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb el seu company
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina