Resultats de la cerca
Es mostren 916 resultats
Etapes de creixement i desenvolupament psicomotor de l’infant
El procés de creixement i desenvolupament psicomotor, des del naixement a l’edat adulta, és continuat i progressiu No obstant això, per a poder avaluar regularment el procés, amb la finalitat de veure si l’infant evoluciona adequadament, hom ha considerat de dividir-lo en diverses etapes Tot i que, en realitat, el límit d’aquestes etapes és artificial i flexible, la utilitat de la divisió està a poder comprovar si, al final de cadascuna, l’infant ha assolit el creixement i s’han desenvolupat les funcions psicomotores que es consideren normals en el seu entorn social Es parla, doncs…
vepse | vepsa
Etnologia
Individu d’un poble del grup finès que habita entre la riba occidental del llac Onega i els rius Svir’ i Ojat’, al SW del llac Ladoga, a la República de Carèlia (Rússia).
Hom estima la seva població en uns 200000 individus Tot i que conserven en el folklore i en les creences reminiscències de l’antiga cultura finesa, han adoptat el sistema de vida de llurs veïns russos
acupuntura
Figura anatòmica per a la pràctica de l'acupuntura, procedent de la Xina (primera meitat del segle XIX)
© Fototeca.cat
Medicina
Pràctica terapèutica de la medicina tradicional xinesa, consistent en la inserció d’agulles fines en determinats punts del cos humà fins a profunditats variables, de manera que no afectin ni ossos ni tendons.
Segons l’esquema anatòmic tradicional, el cos és recorregut per dotze conductes principals poc diferenciats jing , erròniament i comunament traduïts per ‘meridians’ i per nombrosos conductes secundaris o collaterals luo que comuniquen els diferents òrgans entre ells, i per on circula en sentit únic la sang i el pneuma o alè vital qi, que la impulsa Una deficient circulació d’aquesta energia vital afecta els òrgans corresponents i comporta el desequilibri entre el Yin i el Yang , produint-se consegüentment malalties L’aplicació d’agulles sobre algun dels 361 punts d’inserció o cavitats…
èumenes
Eumenes fraternus
Dendroica cerulea (cc-by-nc-sa)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de la família dels eumènids, solitaris i socials, de cos elegant, cap ample i antenes fines, tòrax quadrangular, potes mitjanament robustes i ales ben desenvolupades.
Tenen l’abdomen pedunculat, ample a la part mitjana i en forma de punta als extrems Volen a la primavera i a l’estiu, cercant menjar en les flors La femella construeix una cella molt sòlida feta de fang, saliva i pedretes, on diposita larves d’insecte o aranyes, paralitzades per la picada però vives, i un ou pedunculat La cella es tanca hermèticament Quan la larva surt, troba presa viva abundant, que consumeix, fins que arriba a l’estat de crisàlide Assolit l’estat adult, surt del niu fent-se pas amb les mandíbules Habiten als llocs càlids N'hi ha algunes espècies als Països Catalans
iola
Transports
Embarcació al servei del capità d’una nau o del comandament d’un vaixell, oberta, elegant, de línies fines, amb espill a popa, rasa, propulsada amb rems armats en punta i governada amb timó.
caldereta
Caldereta
© CIC-Moià
Gastronomia
Sopa de peix o marisc cuinada a base d’un sofregit de ceba i tomàquet, sal, pebrot, aigua, etc; les llesques fines de pa, generalment torrat, s’hi afegeixen al moment de servir-la.
És pròpia de les Balears, on és anomenada sovint caldereta A la costa del Principat rep el nom d' olla de peix
cel·lulosa
Farmàcia
Preparat de capes molt fines de cel·lulosa superposades i gairebé sense empesa, i que per la seva consistència fa l’efecte de cotó hidròfil, el qual substitueix sovint com a absorbent de líquids orgànics.
És anomenada cotonosa o quirúrgica
esclerodermatàcies
Botànica
Família de basidiomicets de l’ordre de les gasteromicetals, amb els basidiocarps estipitats, de peridi gruixut i simple, capil·lici rudimentari i gleva travessada per venes fines, i amb les basidiòspores rodones i sense esterigmes.
accent principal
Fonètica i fonologia
Especialment en les llengües amb unitats accentuades jerarquitzades, com l’alemany, l’anglès, el finès, el rus i el txec, l’accent preeminent d’una de les unitats respecte a les altres d’un grup.