Resultats de la cerca
Es mostren 303 resultats
biopterina
Bioquímica
Cristalls grocs, que es fonen a 250-280°C, poc solubles en aigua, de fórmula C9H11N5O3: .
És una pterina àmpliament repartida, en molt petita quantitat, en la natura És present a l’orina, i també en la gelea reial de les abelles, sobre les quals sembla que té un efecte de factor de creixement el té així mateix sobre d’altres insectes i microorganismes
epèctasi
Fonètica i fonologia
Fenomen pel qual un o més elements gramaticals àtons es fonen amb un altre d’ortotònic formant un tot fonètic: digues-m’ho
.
diòxid de tori
Química
Pólvores blanques, naturals o obtingudes per reducció del nitrat de tori, amb densitat de 9,7 g/cm3, que es fonen a 3220°C.
Presenten excellents propietats refractàries És anomenat també tòria
aldehid veràtric
Química
Aldehid aromàtic que es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en alcohol i èter i poc solubles en aigua, que es fonen a 44°C.
Hom l’obté per metilació de la vanillina, i és emprat com a intermedi en la síntesi de productes naturals i de diversos fàrmacs
cianur de sodi
Química
Cristalls incolors deliqüescents, elevadament tòxics, solubles en l’aigua (amb la qual donen solucions bàsiques) i poc solubles en alcohol, que es fonen a 563°C.
Hom l’obté per escalfament de l’amidur de sodi NaNH 2 amb carbó i posterior escalfament amb carbó de la cianamida sòdica Na 2 CN 2 així formada Troba aplicació en metallúrgia cianuració, en la preparació del cianur d’hidrogen i com a intermedi de síntesi
àcid veràtric
Química
Àcid monocarboxílic aromàtic que es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en alcohol i èter i poc solubles en aigua, que es fonen a 182°C.
Hom l’obté per metilació dels àcids hidroxilats corresponents, i és molt emprat com a intermedi en la síntesi de productes naturals i de diversos fàrmacs
diòxid d’urani
Química
Cristalls negres, insolubles en aigua i solubles en els àcids oxidants, d’una gran densitat (10,96 g/cm3), que es fonen a 2 500°C.
Hom l’obté per reducció del triòxid, UO 3 , o de l’uranat amònic, NH 4 2 UO 4 , amb hidrogen És emprat com a intermediari en l’obtenció del metall, com a recobriment de les barres de combustible nuclear, en ceràmica i en la preparació de pigments
Vulva
Anatomia humana
La vulva és el conjunt dels òrgans genitals femenins que es troben del tot localitzats a l’exterior de l’organisme Comprèn fonamentalment el mont de Venus, els llavis majors i els llavis menors, el clítoris i el vestíbul vaginal En condicions normals, i mantenint les cuixes juntes, solament són visibles dues parts de la vulva el mont de Venus i els llavis majors El mont de Venus és una prominència situada per davant del pubis que correspon a un dipòsit de greix acumulat per sota de la pell d’aquesta zona Es prolonga a un costat i l’altre amb els llavis majors , dos plecs de pell gruixuts,…
dicromat de potassi
Química
Cristalls vermells groguencs, tòxics i oxidants, solubles en l’aigua, que es fonen a 396°C i que hom obté per tractament del cromat de potassi amb àcid sulfúric.
És emprat com a pigment, oxidant i reactiu analític
àcid metilarsònic
Química
Àcid dibàsic fort, obtingut a partir de l’arsenit de sodi i del iodur de metil, que es presenta en forma de cristalls monoclínics que es fonen a 161°C.
La sal disòdica és emprada com a herbicida, com a tònic i en el tractament de l’anèmia, la leucèmia i la psoriasi