Resultats de la cerca
Es mostren 339 resultats
Olga Xirinacs i Díaz
Olga Xirinacs i Díaz (1987)
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptora.
Professora de música i de català, es donà a conèixer com a poeta en el recull collectiu La dotzena de frares 1976 Guanyà la flor natural als jocs florals de Lausana del 1977 amb Botons de tiges grises 1977, i fou proclamada mestre en gai saber als Jocs Florals del Retrobament del 1978 La seva obra poètica continuà, entre d’altres, amb Clau de blau 1978, Llençol de noces 1979, Bergmanianes dintre del recull Tramada , 1980, del grup de poetes L’espiadimonis, Preparo el te sota palmeres roges 1981, Llavis que dansen 1987, premi Carles Riba, La pluja sobre els palaus 1990, La…
,
Eduard Girbal i Jaume

Eduard Girbal i Jaume
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor i periodista.
Fill d’ Enric Claudi Girbal i germà del també escriptor Ferran Girbal , restà orfe a quinze anys, i per aquest motiu hagué de viure els primers anys de la seva joventut fora de Catalunya, on començà escrivint a la premsa valenciana i castellana El Ateneo i La Revista d’Alacant, Las Provincias de València i El Adelanto de Salamanca Retornat a Catalunya, collaborà especialment a La Renaixença , La Ilustració Catalana i el Cu-cut , del qual fou director El 1901 s’incorporà a la redacció de La Veu de Catalunya Oposat a la normativa fabriana, escriví a partir d’un criteri…
,
Manuel Folch i Torres

Manuel Folch i Torres
© Fototeca.cat
Literatura
Periodista, escriptor i dramaturg.
Germà gran de Josep Maria Folch i Torres , començà a collaborar a la premsa molt jove, en part forçat per les circumstàncies econòmiques familiars el 1894, als divuit anys, ja era director de La Opinión , i collaborava també al Diario Mercantil Militant de la Lliga Regionalista, fou collaborador de La Veu de Catalunya 1903-09 i Las Noticias Fou director, des de la fundació 1902 fins al 1912, del setmanari satíric Cu-cut , on signava amb el pseudònim Lleixiu El 1916 començà la carrera d’advocat, i obtingué el títol el 1918 S’inicià en la literatura al setmanari L’Aureneta el…
,
Frederic Soler i Hubert

Frederic Soler i Hubert, conegut també pel pseudònim de Serafí Pitarra
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Música
Comediògraf, dramaturg i poeta romàntic.
Utilitzà el pseudònim de Serafí Pitarra , i esporàdicament, entre molts d’altres, els d’ Enric Carreras i de Marcial Pérez de Soto, Miguel Fernández de Soto, Jaume Giralt i Simon Oller De família humil, orfe de pare i mare, fou posat a l’empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, de qui heretà l’ofici, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses A quinze anys actuà en agrupacions d’aficionats en teatres de sala i alcova de les cases particulars, en els tallers dels pisos de jovent barrilaire i en la Societat Melpòmene, entre altres societats privades, que…
, ,
Artur Cuyàs i Armengol
Literatura
Periodisme
Música
Lingüística i sociolingüística
Periodista, escriptor, promotor cultural, traductor i compositor.
Reclamat pel seu pare, marxà als Estats Units per atendre en els negocis familiars Establert a Nova York, el 1864 era redactor de La Crónica de Nueva York , El Cronista i Las Novedades Fou corresponsal dels diaris La Época i El Imparcial , de Madrid, Diario de Barcelona , i Diario de la Marina i La Voz de Cuba , de l’Havana, i també collaborà a la Revista Ilustrada de México Es mostrà partidari del domini espanyol a Cuba i s’especialitzà en assumptes econòmics i socials, sobretot en la immigració als Estats Units Defensà Maximilià, emperador de Mèxic, que li concedí la condecoració de…
,
Magdalena Oranich i Solagran

Magdalena Oranich i Solagran
Dret
Advocada i política.
Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona 1968, cursà també la carrera de periodisme Ha desenvolupat la seva tasca professional en el camp del dret de família Durant el franquisme defensà, entre altres presos polítics, Salvador Puig Antich i Juan Paredes Manot, Txiki , juntament amb el seu marit, l’advocat Marc Palmés Posteriorment, s’ha distingit en la lluita pels drets de la dona i per la igualtat de gènere, i ha representat multitud de víctimes en casos de violacions i en processos contra maltractaments, agressions o avortaments Se significà en aquest camp en el cas contra l’…
Jaume Collell i Bancells

Jaume Collell i Bancells
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic, poeta, periodista i escriptor.
Vida Estudià al seminari de Vic i començà a escriure poesies de molt jove, que aplegaria més tard en diversos reculls i amb algunes de les quals anys a venir guanyaria premis als jocs florals Fou un dels fundadors de l’ Esbart de Vic 1867, nucli poètic que emulà el paper de la suprimida Universitat Literària i del qual edità una primera antologia 1879 Aquesta institució agrupà un estol de joves poetes, entre els quals Jacint Verdaguer , amb el qual collaborà al llarg de diverses etapes de la seva vida, tots ells relacionats amb el seminari conciliar i amb un fort sentiment patriòtic…
,
August
Anvers d’un denari romà d’argent amb l’efígie d’August (~25 aC)
© Fototeca.cat
Història
Primer emperador romà (27 aC-14 dC).
Fou adoptat pel seu oncle Gai Juli Cèsar com a fill l’any 44 aC i prengué el nom d’Octavi A la mort de Cèsar organitzà, amb Marc Antoni i Lèpid , el redreçament del partit cesarià Obtingué l’ajut del senat, mogut per Ciceró, que s’oposava a Antoni L’any 43 aC constituí el segon triumvirat amb Marc Antoni i Lèpid, la primera acció del qual fou d’eliminar l’oposició anticesariana per mitjà de proscripcions i de presentar batalla a Cassi i Brut, que foren vençuts i morts a Filipos el 42 aC Assolida la pau, els triumvirs es repartiren el territori romà, i Octavi rebé les províncies…
Artur Masriera i Colomer
Artur Masriera i Colomer
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, historiador, memorialista, crític i traductor.
Pertanyent a la família d’artistes Masriera , dirigí el taller patern d’argenteria des del 1885 Després que, del 1885 al 1896, pertanyès a la companyia de Jesús, on adquirí una sòlida cultura humanística i un bon domini de diverses llengües, es llicencià en filosofia i lletres 1899 a la Universitat de Barcelona i fou successivament catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Ciudad Real 1908 i de psicologia, lògica, ètica i rudiments de dret al de Lleida i, fins el 1923, al de Reus Humanista i divulgador, la seva bibliografia abasta uns vint-i-cinc títols Dirigí la part literària de l…
,
Andreu Balaguer i Merino

Andreu Balaguer i Merino
© Fototeca.cat
Comunicació
Historiografia catalana
Literatura catalana
Erudit i publicista.
Notari de professió, es relacionà activament amb el moviment de la Renaixença , i fou un dels socis fundadors de La Jove Catalunya En l’almanac del grup, La Xanfaina , hi publicà Rondalla , a manera d’allegoria moral L’enderrocament de l’antiga església de Sant Miquel motivà la publicació, en Lo Gai Saber , de la monografia històrica “Novas historicas referents a la capella que fou de Sant Miquel Archangel de la present ciutat de Barcelona” 1868 on, entre altres textos, recollia les escriptures de l’edifici del segle X Posteriorment collaborà en la Revista de Ciencias Históricas i en el…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina