Resultats de la cerca
Es mostren 2197 resultats
Deba

Vista des d'un dels miradors del municipi de Deba
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la província de Guipúscoa, País Basc, situat a la dreta del riu Deba i de la ria de Deba, que formen el límit NW del municipi.
L’economia és força diversificada Hi ha quelcom d’agricultura i ramaderia boví És port pesquer i lloc d’estiueig Hi ha una certa activitat indústrial sector del metall, especialment L’església de la vila de Deba és d’origen gòtic en destaquen la portada, el cor i el claustre
Bartomeu Ladernosa
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
El 1337 succeí Ramon Despuig en la construcció del claustre gòtic de la catedral de Vic, on treballà fins el 1350 Sembla que són obra seva els finestrals amb calats gòtics i frisos historiats sobre la creació, la vida de sant Pere i diversos temes vegetals i de bestiar fantàstic
Stefano da Verona
Pintura
Pintor italià.
Exponent del corrent gòtic internacional, es formà probablement dins l’ambient de la pintura nòrdica, palès en la Mare de Déu del Roser ~1420, Museo di Castelvecchio, Verona, on mostra una tendència a l’abstracció i al decorativisme, característiques definitòries del seu estil Adoració dels Reis , 1435, Pinacoteca Brera, Milà
tríptic
Art
Composició pictòrica, escultòrica o d’orfebreria dividida en tres cossos, en la qual els dos exteriors es tanquen sobre el central; tenen també decorada la cara exterior que resta a la vista quan el tríptic és tancat.
Aparegué a Bizanci com a derivació i ampliació del díptic, i restà sempre de mida petita i portàtil en l’art cristià oriental A Occident arribà a adquirir grans dimensions i constituí veritables retaules d’altars, i el seu millor moment fou el gòtic El seu ús perdurà fins al s XV
Joan Barceló
Pintura
Pintor; format probablement a València, es traslladà a Sardenya.
El 1475 residia a Càller, però, casat a Sàsser amb una sarda, és documentat en aquesta ciutat fins el 1516 Introduí a l’illa el gòtic valencià, adoptat a través d’ell pels pintors de l’escola de Sàsser És obra seva el retaule de la Visitació conservat a la Pinacoteca de Càller
Sant Pere de Juià
Art romànic
Aquesta església fou donada, juntament amb unes altres vuit, per Arnau de Llers a la seu de Girona l’any 1160 La definició “S Petri de Juian” fou escrita per la mà de Guillem, capellà de Ramon Berenguer IV L’església actual és un edifici gòtic, presidit per un campanar del mateix estil
Albenga
Ciutat
Ciutat de la província de Savona, a la Ligúria, Itàlia.
Situada en una plana alluvial, el principal recurs econòmic és l’agricultura horta, fruita Al barri antic hi ha la catedral segle XIII amb pòrtic barroc, el palau comunal segle XIV, amb una torre de transició entre el romànic i el gòtic, i un baptisteri paleocristià segle V de planta octagonal amb mosaics
Els àmbits de l’arquitectura religiosa gòtica
Les diverses formes de vida religiosa configuren l’arquitectura durant els segles del gòtic els ordes religiosos, masculins o femenins, i els seus habitatges —monestirs o convents— el món de les catedrals, considerades la màxima expressió de l’arquitectura gòtica les parròquies urbanes i també les capelles o les petites esglésies rurals Les necessitats i les particularitats pròpies de les diverses formes de vida religiosa donen lloc a la diferenciació de diverses tipologies d’esglésies i també generen a l’entorn d’aquestes i dels espais dedicats al culte moltes altres construccions que d’una…
Prato
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Toscana, Itàlia, situada al S dels Apenins Etruscs.
És un gran centre tèxtil i cultural escoles superiors Bisbat catòlic El Duomo s XIII és una basílica romànica, refeta en estil gòtic Són notables també l’església de Santa Maria delle Carceri una de les importants obres renaixentistes, el Palazzo Pretorio s XIII i el castell de Frederic II restaurat al s XIII
Bragança
Ciutat
Ciutat de la província de Tras-os-Montes, capital del districte de Bragança, Portugal, vora el riu Sabor.
Situada damunt un turó d’esquists i coronada per un castell gòtic, és un centre agrícola i ramader, amb activitat industrial molt escassa tèxtil És unida per un ramal ferroviari a la línia internacional Porto - Barca d’Alva, i per dues carreteres a la frontera espanyola del Douro i a la ciutat de Guarda
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina