Resultats de la cerca
Es mostren 1635 resultats
economia de bescanvi
Economia
Procés de circulació de mercaderies en el qual no intervé el diner com a mesura de valor.
Com a sistema econòmic, constitueix la forma més simple de tràfic mercantil, per la qual cosa ha estat identificat amb l’economia natural, bé que aquesta implica la inexistència de la divisió del treball L’economia de bescanvi és vigent en moltes zones del món d’una manera més o menys encoberta, i també a l’interior de comunitats tancades de caràcter agrícola i ramader Com a fenomen marginal també apareix en les societats desenvolupades quan són sotmeses a situacions anormals guerres que comporten l’alteració o la paralització dels mecanismes econòmics i del circuit monetari
convencions de la Haia
Història
Acords relatius a la guerra resultants de les conferències internacionals que tingueren lloc a la Haia el 1899 i el 1907.
La primera reunió maig-juliol del 1899, convocada pel tsar Nicolau II, aplegà representants de 26 països i regulà la guerra marítima, terrestre i aèria i creà un tribunal permanent d’arbitratge per a resoldre els litigis internacionals, constituït el 1901, amb seu a la Haia La segona conferència juny-octubre del 1907, amb assistència de plenipotenciaris de 44 estats, revisà els acords del 1899, estatuí l’obligatorietat de la declaració de guerra prèvia a les hostilitats i tractà de protegir la població civil dels països belligerants i els drets dels neutrals Les dues guerres…
Louis François Armand de Richelieu
Història
Militar
Militar francès.
Duc de Vigneron du Plessis, era besnebot del cardenal Richelieu Fou ambaixador a Viena 1725-28 lluità a les guerres de successió de Polònia 1733-38 i d’Àustria 1741-48, on es distingí a les batalles de Dettingen 1743 i Fontenoy 1745 Fou lloctinent general del Llenguadoc i governador de Guiena i Gascunya El 1756 comandà l’expedició marítima francesa que arrabassà Menorca als anglesos, durant la guerra dels Set Anys, i el 1757 ocupà Hannover Dugué una vida privada escandalosa, que reflecteixen les seves Mémoires 1790-91 i unes Aventures érotiques que hom li atribueix
Gaspar d’Espés
Història
Cavaller, comte de Sclafani (Sicília) i senyor d’Albalat de Cinca, fill de Guerau.
Seguí el partit de Joan II en la guerra civil catalana de 1462-72 i fou un dels defensors de la força de Girona el 1462 Fou camarlenc de l’infant Ferran i l’acompanyà a Castella amb motiu del seu casament amb la princesa Isabel 1469, així com també el 1475, que actuà al seu costat en la guerra civil castellana Virrei de Sicília el 1479, participà en les guerres de Nàpols i rebé el comtat de Sclafani Destituït el 1490, acusat d’abusos, fou pres a Còrdova, però els seus influents familiars n'aconseguiren l’alliberament 1492
bronze d’Ascoli
Dret romà
Document epigràfic descobert a Roma l’any 1908.
És una placa de bronze que porta escrit el decret del 18 de novembre del 90 aC pel qual el general Gneu Pompeu Estrabó, pare de Pompeu el Gran, concedeix el dret de ciutadania romana als trenta equites hispànics que formaven la turma saluitana per llur comportament, especialment en els combats lliurats a la vora d' Asculum avui Ascoli durant les guerres màrsiques Hi ha una llista amb els noms dels cavallers i llur origen —entre els Pirineus centrals i la vall de l’Ebre—, i és un testimoniatge de l’existència a Hispània d’una clientela pompeiana
Lluís Bellver i Sanz
Historiografia catalana
Jurista, polític i cronista.
Estudià dret a València i ocupà diversos càrrecs polítics des d’una militància progressista, com la vicepresidència del Consell Provincial i, de manera interina, la governació de Castelló Cronista de la ciutat, escriví una obra sobre el Desert de les Palmes i la monografia, publicada pòstumament, Historia de Castellón de la Plana 1888 Aquesta publicació constitueix un clar exemple de la historiografia romàntica, d’arrel liberal, que interpreta el passat local a partir del binomi liberalisme-absolutisme i conclou, finalment, que el poble castellonenc, des de l’Edat Mitjana fins a les …
rearmament
Militar
Reconstitució de la força militar d’un estat que havia estat totalment o parcialment desfeta.
Els anys posteriors a les guerres mundials en presenten exemples típics Així, amb l’arribada al poder 1935, Hitler reinstaurà el servei militar obligatori, principi de la recuperació armamentista també la política americana de guerra freda i el conflicte de Corea feren possible el rearmament dels antics derrotats el Japó ho féu entre el 1954 i el 1955 els alemanys hi trobaren més dificultats, a causa de l’oposició francesa, malgrat la qual l’exèrcit federal Bundeswehr fou creat el 1956 El rearmament actual, caracteritzat per la seva dimensió qualitativa més que no pas…
Arnold Zweig
Literatura alemanya
Escriptor alemany d’origen jueu.
Profundament marcat per la Primera Guerra Mundial i sionista convençut, anà a Palestina 1933, d’on tornà el 1948 La seva obra narrativa tracta dels esdeveniments entre les dues guerres mundials Cal esmentar-ne un cicle de set novelles, de les quals es destaquen Der Streit um den Sergeanten Grischa ‘La disputa entorn del sergent Grischa’, 1927, Junge Frau von 1914 ‘Una jove del 1914’, 1931 i Erziehung von Verdun ‘Educació de Verdun’, 1935 Conreà també l’assaig, el teatre i la narració Fou president 1950-53 de la Deutsche Akademie der Künste Acadèmia Alemanya de les Arts a l’antiga…
Anne de Montmorency
Història
Mariscal, par i conestable de França.
Duc de Montmorency Lluità en les guerres d’Itàlia al costat de Francesc I de França, fou fet presoner a Pavia 1525 i participà en les negociacions del tractat de Madrid 1526 Governador del Llenguadoc, defensà la Provença contra l’emperador Carles V Durant el regnat d’Enric II de França fou fet presoner a Saint-Quentin 1557 i aconsellà el tractat de pau de Cateau-Cambrésis 1559 Regnant Carles IX de França formà part del triumvirat catòlic 1561, i en la lluita contra els hugonots fou fet presoner a Dreux 1562, però fou alliberat l’any següent Morí dirigint l’exèrcit catòlic a Saint…
lliga de Delos
Història
Confederació de ciutats de l’antiga Grècia formada per Atenes i les ciutats jòniques de l’Àsia Menor, Eubea, Calcídica i les Cíclades cap al 476 aC.
Fundada a fi d’alliberar aquestes ciutats dels perses i organitzada per Aristides, després de les guerres mèdiques es convertí en un instrument de l’imperialisme atenès, que limità progressivament l’autonomia de les ciutats, cobrà el tribut federal i traslladà el tresor comú des de Delos, seu central de la lliga, fins a Atenes 454 aC Un consell federal σýνοδος administrava el tresor i decidia sobre la guerra, però habitualment eren imposades les decisions ateneses En esclatar la guerra del Peloponès 431-404 aC, Esparta es presentà com a alliberadora de les ciutats de la lliga…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina