Resultats de la cerca

S’inicià al club La Seda, de la mà de Moisès Llopart i Juan del Pino 1988 El 1993 passà a entrenar-se amb Antonio Hernández Luna Aconseguí els títols de campió de Catalunya de 1500 m 1997 i de 5000 m 1996, 2002 Fou internacional en un Mundial de cros 2000 i en un de mitja marató 2004 Entre les nombroses proves urbanes que disputà, destaquen els seus triomfs en la Cursa d’El Corte Inglés i en la Milla de la Sagrada Família 2003

Dedicada a la tècnica i entrenament del bàsquet, també incloïa articles d’història, comentaris del reglament, entrevistes i informacions de la Lliga espanyola, Campionats de Catalunya, escolars i Copa d’Europa Fou dirigida per José M Poblador i Justo Conde n’era el redactor en cap Hi collaboraren Pedro Ferrándiz, Vicente Zanon i M Carmen Hernández, especialista en bàsquet femení, i entre els fotògrafs hi havia Alguersuari, Campañà i JV Sánchez, entre altres De periodicitat mensual, cessà amb el número 188 al final del 1977

Com a governador dugué a terme la fortificació de la frontera, sobretot a Jaca i Aïnsa Durant la lloctinència, continuà, en va, les gestions iniciades pel seu antecessor, Lanuza, per a convocar un parlament que votés un subsidi per a fer cara al perill turc finalment el rei convocà corts a Girona i Tortosa, després de les quals fou confirmat en el càrrec Cessà, però, al cap de poc temps Pot ésser identificat amb Juan Hernández de Heredia i de Bardaixí, primer comte de Fuentes 1508

Estudià piano amb E Hernández Moncada i composició amb Chávez i Huízar al Conservatori de Mèxic L’any 1935 fundà, conjuntament amb Salvador Contreras, Blas Galindo i Daniel Ayala, el Grup dels Quatre, interessat en la difusió i promoció de la música mexicana Des del 1944 dirigí l’Orquestra Simfònica de Mèxic Entre la seva producció cal destacar l’obra orquestral Huapango 1941 i l’òpera La mulata de Córdoba 1948, que li donaren una gran projecció A partir del 1949 fou professor de composició i director del Conservatori Nacional de Música de Mèxic

Defensà la reforma de l’administració, la separació Església-Estat i la socialització de la medicina i considerà la persona com l’eix central de les relacions entre govern i governats Es definí a favor de la monarquia parlamentària, d’un Estat descentralitzat i de la reconciliació nacional Propugnà el vot en blanc en el referèndum constitucional de 1978, concorregué a les eleccions legislatives de 1979 a Barcelona 2410 vots i després desaparegué Dirigents José Rodríguez Carreras president, Aurelia de la Sierra y del Río secretària general, Lucienne Hernández i Pedro García

Començà a practicar el trampolí al Gimnàs Guinardó i després passà a l’escola Nostre Temps Fou medalla de plata per equips en el Campionat d’Europa júnior 1984 Es retirà a vint-i-un anys i es dedicà a entrenar Després de quatre anys a Madrid, obrí a Barcelona l’escola de trampolí de l’Associació Sant Martí Esport, que dirigí 1992-96 Posteriorment, obrí l’escola de trampolí del Collectiu Esport per a Tothom 10 Entre els gimnastes que entrenà destaquen els internacionals Iván Ontiveros, Cristina Hernández, Marc Piñol i Alejandro Milán

Competí sempre pel Club Gimnàstic Vilanova a les ordres de Celia Hernández Entre el 1981 i el 1986 fou campiona de Catalunya en totes les categories En l’absoluta, el 1986 aconseguí tots els títols estatals Disputà un Campionat d’Europa 1985, dos Campionats del Món 1985, 1987 i els Jocs Olímpics de Seül 1988 Guanyà la medalla d’or per equips i la de bronze individual en els Jocs Mediterranis 1987 Un cop retirada exercí d’entrenadora al seu club 1989-96, on formà gimnastes olímpiques com Esther Moya i Laura Martínez

Morfològicament i geogràficament segons Francisco Hernández Pacheco comprèn els relleus estesos des de les Gavarres Baix Empordà fins als ports de Beseit, entre la Depressió Central i la mar En canvi, seguint criteris estructurals segons Noel Llopis i Lladó i àdhuc per afinitats bioclimàtiques, sembla necessari de considerar que també comprèn la depressió costanera fins a Castelló de la Plana, continuació de la del baix Ebre, i les elevacions més septentrionals del País Valencià les serres del Maestrat i els ports de Morella, orogràficament integrades a la serralada Ibèrica

El conseller d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Xavier Hernàndez, lliura els Premis Nacionals d’Ensenyament de les Arts, en un acte celebrat a la Fundació Joan Miró En la primera edició d’aquests guardons, que porten el nom d’artistes coneguts en els diferents àmbits, com Jordi Savall, Gerard Quintana, Xavier Montsalvatge, Cesc Gelabert o Daniel Giralt-Miracle, es premien 13 centres d’ensenyaments musicals, escoles de dansa i centres d’arts plàstiques, i reben dues distincions especials l’Escolania de Montserrat i la pintora i pedagoga Ester Boix

Fundat el 1984, és un dels primers clubs d’esquaix de Catalunya El 1986 guanyà la segona Lliga Catalana d’esquaix amb un equip entrenat per Joan Guergué Participà en alguna edició del Campionat d’Espanya d’esquaix i diversos jugadors aconseguiren èxits en competicions catalanes, com Xavi i Jordi Hernández, Josep Dénia, Ignasi Pérez o Seti Herrero, guanyador de la prova d’esquaix del Campionat del Món de Bombers 2008 Organitza l’Obert Català Squash Marconi i, el 2009, acollí el Campionat de Catalunya d’esquaix per equips