Resultats de la cerca
Es mostren 10424 resultats
Antoni Sala
Música
Violoncel·lista.
Inicià els estudis musicals amb el seu pare, Salvador Sala, que era pianista Fou alumne de violoncel de Josep Soler a l’Escola Municipal de Música, de la qual posteriorment fou professor Acabats els estudis, a partir del 1904 inicià la seva trajectòria musical com a solista Dugué a terme una primera gira per diferents ciutats espanyoles i de l’estranger i l’any 1909 s’establí a París La seva carrera rebé un gran impuls quan es donà a conèixer a les principals sales d’aquesta ciutat Participà activament en els concerts organitzats per l’Associació Obrera de Concerts a…
Huguette Dreyfus
Música
Clavecinista francesa.
Inicià els estudis de solfeig i violí a cinc anys i el 1939 ingressà al Conservatori de Clermont Ferrand, on obtingué un primer premi de piano Es perfeccionà a París i el 1950 descobrí el clavicèmbal gràcies al seu professor, J Masson Amplià la seva formació a Siena amb Ruggero Gerlin, i el 1958 guanyà un primer premi a Ginebra Arran del seu debut a París, el 1960, inicià una carrera centrada en la interpretació de música del segle XVIII El 1963 emprengué una gira pels Estats Units que li reportà grans èxits Quatre anys més tard es dedicà a la docència a París i…
Grup Ros Roca
Economia
Empresa catalana de sistemes i processos d’enginyeria aplicats al medi ambient.
Fundada el 1953 per Ferran Ros Pijoan i Ramon Roca Sala, amb seu a Agramunt Urgell, com a societat destinada a la compra, venda i transformació de fusta i a la construcció de remolcs, eixos, cisternes i equips d’ús agrícola, el 1956 inicià la producció d’equips de recollida de residus Traslladada a Tàrrega, inicià la seva expansió, amb una nova fàbrica inaugurada el 1968 El grup és constituït per les divisions de medi ambient —on es desenvolupen els equips i sistemes de recollida i tractament de residus urbans sòlids— i de gasos —dedicada a la fabricació de cisternes…
Quaderns de Sueca
Historiografia catalana
Revista editada per l’Ajuntament de Sueca que inicià la seva singladura el 1980 sota el títol de Quaderns de Cultura de Sueca, i que canvià el seu nom per l’actual al següent número.
Desenvolupament enciclopèdic Fins ara se n’han publicat 14 números, el darrer de l’any 2000 El tiratge de la publicació ha estat variable 600 el primer número, 500 del segon al setè, 700 el vuitè, i es tornà als 500 exemplars fins al darrer número excepte el número onzè, que amb motiu de la Fira Internacional de Maquinària Agrícola FIMAC feren un tiratge de 5 000 exemplars La llengua utilitzada ha estat majoritàriament el català Així, dels 92 articles publicats en els vint anys de la revista i 14 números, només se n’han escrit 12 en castellà La revista nasqué amb uns…
gallina politana
Jocs
Joc d’infants de penyores on aquests formen una rotllana, asseguts a terra, amb les cames cap al centre, les quals hom va arronsant al ritme d’una cançó, que s’inicia amb aquests mots.
llei aquília
Dret romà
Llei votada a Roma a instància del tribú Luci Aquili (segle III aC) que inicia la regulació del sistema d’indemnització dels danys ocasionats a les coses animades —esclaus, animals— o inanimades d’un particular.
L’acció de la llei aquília ha estat en vigor en el dret català fins el 1960, i substituïda per les disposicions del Codi Civil que hi són inspirades
bombolla immobiliària
Economia
Situació en què el valor dels actius immobiliaris es desvia molt respecte al valor fonamental estimat en funció de les expectatives raonables.
Normalment es produeix més fàcilment en un entorn de tipus d’interès molt baixos, com succeí en el període 2000-04 La Reserva Federal dels EUA abaixà durant aquest període els tipus d’interès del 6,50% a l’1%, fet que augmentà els valors dels actius immobiliaris que el 2006 tocaren sostre A la zona de l’euro, els tipus d’interès passaren del 4,75% al 2% La pujada del preu del diner a partir del 2004 als EUA i del 2005 a Europa inicià el procés d’alentiment, que s’agreujà a partir del 2007, quan molts titulars de préstecs hipotecaris, que els aconseguiren sense necessitat de…
Frank Loesser
Música
Compositor nord-americà.
Procedent d’una família de músics, s’inicià en aquest àmbit escrivint lletres de cançons El 1936 fou contractat per la Universal per a posar lletra a la música de les seves pellícules, i posteriorment entrà a la Paramount, per a la qual escriví més de 60 temes en quatre anys Treballà amb compositors com J Styne, A Swartz i J McHugh Inicià la seva carrera compositiva amb Praise the Lord and pass the ammunition 1942, a partir del qual compongué musicals tan reeixits com Guys and Dolls 1950 -una adaptació moderna de la Beggar’s Opera , de John Gay, traslladada a la…
Nelson Eddy
Música
Baríton nord-americà.
Després d’haver acabat els estudis universitaris d’art, inicià la carrera de cant, compaginada al principi amb el cinema, on treballava com a operador, la publicitat i el dibuix periodístic El 1924 debutà al Metropolitan de Nova York com a Tonio I Pagliacci i posteriorment abordà amb èxit el paper de Wozzeck, en l’òpera homònima d’A Berg, i l’Escamillo de Carmen El 1933 inicià la seva collaboració artística amb Jeanette Mac Donald, amb qui actuà en diverses comèdies musicals cinematogràfiques Posà veu a alguns actors en les parts cantades de pellícules d’èxit, i…
Matthias Goerne
Música
Baríton alemany.
Inicià la seva formació i carrera musical com a membre integrant del cor de nens de l’Òpera de Weimar El 1985 estudià a Leipzig amb H Beyer i posteriorment ho feu amb D Fischer-Dieskau i E Schwarzkopf En 1989-90 guanyà diversos premis d’interpretació de lied El 1990 cantà a Leipzig la Passió segons sant Mateu de JS Bach, sota la direcció de K Masur, i a partir d’aleshores inicià una reeixida carrera en sales de concerts i teatres d’òpera alemanys, on ha centrat el seu repertori en el món del lied , l’oratori i l’òpera del segle XX Membre integrant de la companyia de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina