Resultats de la cerca
Es mostren 1902 resultats
monestir de Lindisfarne
Monestir
Monestir situat a Northumbria, Anglaterra.
Important centre cultural i religiós, el 685 sant Cutbert hi introduí la regla benedictina, en ésser novament consagrada la reedificada església de Sant Pere La seva escola de copistes fou cèlebre, puix que creà formes pròpies d’entrellaçats, animals i plantes Evangeliari de Lindisfarne , al British Museum de Londres i exercí una gran influència Al segle X la comunitat es traslladà a Durham
Otto Müller
Pintura
Pintor alemany.
Aprengué la litografia i estudià a l’acadèmia de Dresden A Berlín 1908, EHeckel l’introduí al grup Die Brücke 1910-12, i es relacionà particularment amb ELKirchner Amb formes anguloses i amb efectes menys brutals que altres expressionistes, creà una obra pictòrica i gràfica d’un gran lirisme decoratiu, inspirada en la pintura egípcia, amb una temàtica dedicada al món dels gitanos
dic flotant
Transports
Mena de dic consistent en una estructura metàl·lica en forma de U que hom pot enfonsar parcialment llastant-ne l’interior i que hom pot fer surar, deixant en sec la nau que hom hi ha fet entrar.
El dic flotant, que hom introduí durant el s XIX, té l’avantatge, malgrat el major cost de la fabricació i el manteniment, d’una més gran facilitat i rapidesa de muntatge i la possibilitat d’ésser traslladat d’un port a un altre o bé de treballar en alta mar, per la qual cosa tingué un gran desenvolupament durant la Segona Guerra Mundial
Emil Post
Lògica
Matemàtiques
Matemàtic i lògic nord-americà, d’origen polonès.
Introduí un mètode per a controlar les fórmules de la lògica seqüencial mitjançant les taules de veritat És conegut pel fet d’haver proposat el 1920 els sis temes lògics polivalents, especialment trivalents, amb independència de Łukasiewicz Establí també una teoria general de les proposicions elementals 1922, i estudià els problemes dels grups de mots en el llenguatge, amb independència dels resultats obtinguts per Markov
Josep Polo de Bernabé i Borràs
Història
Política
Polític i empresari agrícola.
Fou tinent d’alcalde de València 1843, diputat 1846-78, secretari i vicepresident del Congrés, senador 1881 Fou successivament membre de l’oposició conservadora i de la Unión Liberal Destacat defensor del proteccionisme, tingué importants possessions rurals a Vila-real, on introduí i també al País Valencià el conreu del mandariner Mantingué una gran activitat exportadora de taronja, i intentà també el conreu de la canyamel
August Henri Forel
Psiquiatria
Entomologia
Entomòleg i psiquiatre suís.
Estudià a les universitats de Zuric 1866-71, Viena 1872 i Lausana 1872, i fou professor de psiquiatria a Zuric Féu investigacions sobre les estructures nervioses del cervell i formulà el concepte d’unitats funcionals cerebrals Introduí la higiene en la sexualitat Dissenyà el primer micròtom Les seves obres principals són Der Hypnotismus 1889, Die sexuelle Frage 1905 i Das Sinnesleben der Insekten 1910
Raffaele Bombelli
Matemàtiques
Matemàtic i enginyer italià.
Profundament influït per Diofant, escriví l' Algebra, parte maggiore dell’aritmetica, divisa in tre libri 1572 Una segona part sobre geometria es conserva inacabada Matemàtic de transició, fou el primer a treballar amb nombres imaginaris, cosa que li permeté de resoldre diverses equacions Introduí noves notacions, com els parèntesis El seu principal treball d’enginyer fou l’assecament de les terres pantanoses de Val di Chiara Toscana
Gabriele Falloppio

Gabriele Falloppio
© Fototeca.cat
Anatomista italià.
Estudià medicina a Ferrara i fou professor de cirurgia i anatomia a la Universitat de Pisa 1548 i a la de Pàdua 1551, on succeí Vesalius Estudià el desenvolupament dels ossos i l’osteologia del crani Descriví l’orella interna timpà, els músculs dels ulls, el canal o hiatus de Fallopi , els tubs uterins trompa de Fallopi , etc Introduí diversos termes anatòmics vagina, placenta, clítoris, etc
Gustave Charpentier
Música
Compositor francès.
Introduí, juntament amb Alfred Bruneau, el naturalisme en l’art líric Fou premi de Roma el 1887 amb la cantata Didon La suite d’orquestra Impressions d’Italie 1890, alhora impressionista i sentimental, defineix la seva estètica Obtingué un èxit sorollós amb l’òpera Louise 1900 compongué també Julien 1913, segona part d’una trilogia que no completà El mateix to té el Chant d’apothéose 1912
François Viète

François Viete
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic francès, conegut també com a Franciscus Vieta
.
Fou conseller d’Enric III i d’Enric IV Pot ésser considerat el fundador de l’àlgebra moderna estudià les equacions i els mètodes per a l’extracció d’arrels, introduí nombrosos símbols matemàtics, calculà el nombre π amb una gran exactitud, analitzà les funcions angulars, la trigonometria i la resolució de triangles Publicà Canon mathematicien 1579, Supplementum geometriae 1593 i In artem analyticam Isagoge 1591
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina