Resultats de la cerca
Es mostren 215301 resultats
La Cubana
Campanades de boda, de La Cubana
© David Ruano / La Cubana
Teatre
Grup teatral fundat el 1980 per Vicky Plana i Jordi Milán, que n’és el director.
Iniciat com a grup d’aficionats, es professionalitzà l’any 1983 Els seus orígens se situen en la tradició del teatre al carrer, les cercaviles i també els happenings i les accions que busquen la participació del públic Posteriorment ha derivat vers unes actuacions a cavall de la revista, el musical i la comèdia, amb les quals ha aconseguit un gran èxit gràcies a l’humor paròdic i caricaturesc d’arrel popular i uns muntatges cada cop més elaborats, molt sovint consistents en esquetxos entorn d’un mateix tema o bé independents més que no pas a partir d’un desenvolupament amb desenllaç El seu…
la Vila
Vista de la masia la Vila
© CIC-Moià
la Garriga
Edifici i jardins del balneari Blancafort del poble de la Garriga
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall del Congost, a l’inici de la plana vallesana, damunt la terrassa més alta sobre el riu.
Situació i presentació Limita amb els municipis del Figueró i Montmany, al NW i al N, Cànoves i Samalús, a l’E, les Franqueses del Vallès, al SE i l’Ametlla del Vallès, al SW El seu relleu presenta una varietat de característiques ben remarcables, que morfològicament permeten de dividir-lo en tres zones ben delimitades, creuades de N a S pel Congost, pas natural entre el Vallès i la Plana de Vic La zona del nord, no pas de característiques vallesanes, a l’eixida del coll del Congost, ben muntanyenca, geològicament presenta una gran riquesa i complexitat d’elements fonamentalment les…
la Cerdanya
La vall de Meranges (Cerdanya)
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica del Principat de Catalunya, constituïda per una plana (uns 20 km de llargada i uns 5 km d’amplada), a més de 1.000 m d’altitud, esfondrada per falles, en plena zona axial pirinenca, que forma la capçalera del Segre.
La geografia Els massissos granítics que la tanquen al nord —el roc de la Calm 2215 m, el Carlit 2921 m i el Puigpedrós 2842 m— l’aïllen de les valls de l’Arieja País de Foix i de l’Aude Capcir, mentre que al sud el rocam esquistós i calcari del Puigmal 2909 m, la Tosa d’Alp 2536 m i la serra de Cadí 2648 m fan de partió d’aigües amb les valls del Llobregat Berguedà i del Ter Ripollès La plana de Cerdanya o Gran Cerdanya , centrada per la vila de Puigcerdà, s’amplia amb les valls glacials, poblades, de Querol, Angostrina i les Lloses, a la solana, i les d’Alp i Oceja, a la baga Per l’est s’…
la Pineda
Platja de la Pineda, a Vila-seca de la Solcina
© Fototeca.cat
Nucli
Important nucli turístic del municipi de Vila-seca, Tarragonès.
Formava un antic terme repartit entre els municipis de Vila-seca i Salou, Tarragona i la Canonja aquest unit el 1964 a Tarragona, a la costa, on s’estén la platja de la Pineda , que s’allarga des de la platja del Riuclar al costat del port de Tarragona fins al promontori del racó de Salou Prop del cap de Salou hi havia la zona d’aiguamolls de l' estany de la Pineda , drenat per la séquia de la Pineda Dins el terme de Vila-seca hi ha l’església i actual santuari de la Pineda , antiga església parroquial, on és venerada la Mare de Déu de la Pineda o del Foradet Ha esdevingut modernament un…
la Torreponça
La Torreponça
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Veïnat
Veïnat del municipi de Riudellots de la Selva (Selva), centrat en una antiga torre anomenada Ponça, a la dreta de l’Onyar.
La Patum
El tirabol és tocat per cloure la festa de La Patum de Berga. Gravació en directe a la plaça de Sant Pere, a Berga
© La Patum de Berga. 1990. PDI, S.A.
Folklore
Festa popular que se celebra a Berga (Berguedà) del dia de Corpus al diumenge següent.
Té lloc a la plaça de Sant Pere, entre l’església parroquial i la casa de la ciutat El seu origen sembla relacionat amb la processó del Corpus, si bé a la segona meitat del segle XIV —coneguda amb el nom de la Bulla— pren uns trets semblants als actuals El 1723 alguns dels entremesos de què constava se celebraven encara dins el temple Després de sofrir diversos canvis fou reestructurada el 1888 El nom actual és una onomatopeia del so del tabal que toca incessantment durant la festa Actualment està formada pels entremesos següents dansa dels turcs i cavallets —antigament moros i cabretes, de…
la Moretona
Vista exterior del mas de la Moretona (Moià)
© C.I.C. - Moià
Masia
Masia del municipi de Moià (Moianès), situada en el contrafort NE de la serra de la Moretona.
la Salut
El santuari de la Salut
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Salut) del municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), situat en un replà de la gran cinglera (continuada més enllà del coll de Condreu per la cinglera del Far, que limita per l’est l’altiplà de Collsacabra i que domina la vall d’Hostoles.
Fou fundat el 1642 per Joan Carbonés, que collocà una imatge mariana en una balma de la roca d’en Claperols, amb el nom de la Font de la Salut El 1643 ja fou edificat un petit edicle sota la balma, on Carbones es retirà com a ermità Des del principi s’hi celebrà un aplec el 21 de setembre, i s’hi anava en processó per la Santa Creu de Maig Es feren algunes ampliacions de la capella, fins que al segle XVIII es començà l’església i l’hostal actuals, ampliats el 1832 i el 1847 El 1853 es començà el cambril i es féu una imatge nova, i el 1862 l’actual façana…
la Manresana
Torre mestra del castell de la Manresana (Anoia)
© Fototeca.cat
Poble
Poble d’hàbitat dispers del municipi dels Prats de Rei (Anoia), situat al SE de la vila.
L’església de Sant Andreu, sufragània de la parròquia dels Prats, és esmentada ja el 1126 El castell de la Manresana depenia també de la vila dels Prats del Rei