Resultats de la cerca

Els seus límits, en l’home, no han estat assenyalats amb precisió alguns anatomistes la descriuen com la zona corresponent a l’arrel de l’extremitat inferior, inclosa la zona glútia, però molts d’altres descriuen aquesta darrera natja com a regió anatòmica a part L’anca és constituïda per una estructura esquelètica articulació de l’anca o articulació coxofemoral, una massa muscular i l’abundant teixit adipós i subcutani i pell que la cobreixen Per l’anca passen importants nervis i vasos que, provinents respectivament dels plexes lumbosacres i dels vasos ilíacs, es dirigeixen a l’extremitat…

Hom l’anomena també punt lacrmial

Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser

El suport del programa és un cartó perforat de forma quadrada que s’acciona amb una maneta lateral que comanda el mecanisme lector i les manxes que generen l’aire La seva invenció, vers el 1880, es deu a la indústria alemanya de construcció d’instruments, que, simultàniament, fabricà diversos instruments mecànics de saló amb llengüetes lliures semblants, anomenats ariosa , ariston , intona , kallisto o manopan Generalment posseeix vint-i-quatre llengüetes, que vibren gràcies a un corrent d’aire aspirat per unes manxes

Caracteritzats pel fet de presentar el dors molt elevat, el cos comprimit i cobert de grosses escates ctenoides, el cap gros, la boca molt protràctil, la línia lateral corba al centre dels costats, la bufeta natatòria grossa, les aletes pectorals petites i les ventrals en posició jugular o toràcica i les aletes dorsal i anal amb uns radis espinosos forts i llargs a la base Inclou dues famílies els zeids, amb el gall Zeus faber , i els capròids, amb el gallet Capros aper

Començà al Futbol Club Barcelona i tot seguit jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 2001-02, el Llevant 2002-03 i el Centre d’Esports Sabadell 2003-05 Retornà a l’Espanyol 2005-10, amb el qual guanyà una Lliga 2006 i tres Copes de la Reina 2006, 2009, 2010, i la temporada 2010-11 fitxà pel Club Esportiu Sant Gabriel Juga de lateral esquerre i ha estat diverses vegades internacional La temporada 1998-99 fou campiona d’Espanya amb la selecció catalana

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1977-82 procedent del Racing de Santander, i ben aviat deixà la posició d’extrem esquerre que havia ocupat sempre per passar a jugar de mig o de lateral dret Per la seva condició d’oriünd no ocupava plaça d’estranger Com a barcelonista, disputà 218 partits i marcà 20 gols Guanyà dues Recopes d’Europa 1979, 1982 i dues Copes del Rei 1978, 1981 Més tard, es vinculà a l’Agrupació de Veterans del FC Barcelona

Jugava de lateral dret i de mig, i formà part del Betis 1958-61 i el Real Madrid 1961-65 abans de fitxar pel CE Sabadell Ascendí a primera divisió amb l’equip arlequinat 1966 i hi milità fins a la temporada 1970-71, que es retirà Disputà 142 partits de Lliga amb el Sabadell, i marcà 1 gol S’alineà una vegada amb la selecció catalana 1968 Fou pare del també jugador i entrenador de futbol Quique Sánchez Flores