Resultats de la cerca

Vida Fill d’un reverend, quedà orfe de pare quan tenia tres anys i llavors es traslladà amb la seva família a Londres Des de molt jove mostrà aptituds per a la música, que el seu entorn familiar contribuí a desenvolupar Així, una tia seva li impartí les primeres classes de piano i també li proporcionà una sòlida base teòrica Durant l’adolescència, a més de piano, estudià orgue i violí, però fou finalment la viola l’instrument al qual es dedicà amb més intensitat El 1890 ingressà al Royal College of Music de Londres, on tingué professors de la categoria de Hubert Parry, Charles Villiers…

Fills del boom californià dels anys seixanta, hom els considera creadors d’un so nou per a la seva època, que contacta amb els punts recurrents del públic adolescent surf, cotxes i motos La mort de Dennis Wilson, el 1983, marcà la dissolució del grup La seva discografia oficial i pirata consta de trenta títols, dels quals destaquen Surfin’ USA 1963, Pet sounds 1966, Wild honey 1967, Spirits of America 1975 i Beach Boys Rarities 1985El 1999 hom edità The Pet Sounds Sessions , que afegeix a l’enregistrament original les gravacions descartades de les sessions originals, i el 2004 sortí al mercat…

Estudià filosofia a Harvard i a París, i sànscrit i hindi a Harvard El seu primer poema important fou The Love Song of Alfred Prufrock 1915 Fou professor de filosofia a Harvard i al Highgate College de Londres, fins que entrà a treballar al Lloyd Bank de Londres El 1922 publicà The Waste Land , que el consagrà com a poeta Fundà i dirigí 1922-39 la revista “The Criterion” Publicà The Hollow Men ‘Els homes buits’, 1925, Ash Wednesday ‘Dimecres de Cendra’, 1930 i Four Quartets ‘Quatre quartets’, 1945 traducció catalana de Lluís Aragó Juntament amb E Pound, fou el renovador de la…

Aprengué clarinet i saxo alt a l’escola Amb aquest últim instrument s’introduí professionalment a Filadèlfia Per a la seva primera feina important, amb Eddie Cleanhead Vinson 1947-48, s’inicià en el saxo tenor El 1949 treballà amb Dizzy Gillespie, i el 1952 amb Earl Bostic i Johnny Hodges, una de les seves influències primerenques Inicià la carrera com a solista el 1955, any que ingressà al quintet de Miles Davis, quan aquest autor entrava en la seva etapa més creativa Durant els següents cinc anys, ultra actuar amb Davis i un temps amb Thelonious Sphere Monk, es dedicà intensament a gravar…

Filla de pare grec refugiat i mare francesa, la seva activitat en el camp de la fotografia la menà al cinema 1954 De la seva interessant filmografia, iniciada dins del corrent de la Nouvelle Vague , cal destacar La Pointe Courte 1955, Cléo de 5 à 7  1962, Le bonheur 1965, premi especial del jurat del Festival de Berlín, Les créatures 1966, Lions Love 1969, Daguerréotypes 1975, L’une chante, l’autre pas 1976, Documenteur 1981,  Sans toit ni loi 1985, Lleó d’Or del Festival de Venècia, el díptic Jane B par Agnès V 1987 i Kung-fu Master 1987 amb Jane Birkin , Jacquot de Nantes 1991…

Estudià composició a la Royal Academy of Music i al King's College 1961-67 i es dedicà també a l’edició d’obres de Purcell i Händel i a la recerca musicològica a Romania Fou crític musical per a diverses publicacions 1968-78, i el 1974 publicà l’estudi Experimental Music John Cage and Beyond El 1976, un encàrrec de música per a una obra de Goldoni el decantà envers la composició i el portà a formar una orquestra heterodoxa Campiello Band, posteriorment Michael Nyman Band Ha estrenat les òperes The Man Who Mistook his Wife for a Hat 1986, Noises, Sounds and Sweet Airs 1994, Facing Goya 1999 i…

Fou el músic més representatiu del  reggae , una música folklòrica de l’illa de Jamaica que revolucionà completament el món del pop i el  rock De pare anglès i mare jamaicana, Marley anà a viure als suburbis de Kingston, capital de Jamaica, a catorze anys, per seguir els ensenyaments musicals del cantant i rastafari Joe Higgs Influït també per Curtis Mayfield i Elvis Presley, el 1962 enregistrà la primera cançó,  Judge Not , apadrinat per Jimmy Cliff i Desmond Dekker El 1964 formà The Wailing Wailers, amb Bunny Livingstone i Peter Tosh, grup al qual més tard s’afegiren altres membres Amb…

Estudià a la New York Academy of Dramàtic i es donà a conèixer en films com Bananas 1971, de W Allen, One Flew Over the Cuckoo’s Nest 1975, de M Forman, o The jewel of the Nile 1985, de L Teague L’èxit li arribà amb l’actuació a la sèrie televisiva Taxi 1978-83, per la qual guanyà un premi Emmy i un Globus d’Or Ja al cinema, es consolidà amb la realització i interpretació de les comèdies Throw Momma from the Train 1987, The War of the Roses 1989, Hoffa 1992 i Matilda 1996 També ha interpretat, entre d’altres, Mars Attacks 1996, de T Burton  LA Confidential 1997, de C Hanson  The Rainmaker…

Professional des dels setze anys, als divuit es convertí a l’islam, bé que, a diferència de molts músics afroamericans convertits a l’època, conservà el seu nom de naixement Les primeres actuacions que li donaren renom foren en el grup d’Art Farmer trompeta i Benny Golson saxòfon tenor l’any 1959 El 1960 John Coltrane  l’incorporà al seu quartet, un dels dos o tres grups de jazz més influents des de la segona meitat del segle XX amb àlbums com My Favorite Things 1961, Africa Brass 1961, Crescent 1964 o A Love Supreme 1965 Parallelament, gravà amb altres músics de l’avantguarda…

Crescut en un món rural, treballà en feines vinculades a l’agricultura, i abandonà els estudis d’aquesta matèria el 1962, que es traslladà a Nova York, on entrà en contacte amb l’ambient artístic i intellectual Fou membre d’un grup de rock uns quants anys i escriví lletres per a cantants com John Cale i Bob Dylan, amb qui també escriví el guió del film Renaldo and Clara 1978 Com a dramaturg es donà a conèixer amb obres de teatre avantguardistes, influïdes per la contracultura Chicago , 1965 Icarus’s Mother , 1967 Operation Sidewinder , 1970, i posteriorment, sense perdre aquests trets, la…