Resultats de la cerca

Fou el primer gran corredor de fons de l’atletisme contemporani Introduí nous mètodes d’entrenament i fou peculiaritat seva córrer amb cronòmetre a la mà per tal de comprovar la regularitat del ritme Establí marques en les distàncies compreses entre els 1500 i els 20000 metres i fou campió olímpic dels 1500 m 1924, 5000 m 1924 i 10000 m 1920, 1928 i recordman de l’hora 1928

Collaborador de HWallon, s’especialitzà en psicologia evolutiva mesura de la intelligència i aspectes psicològics del creixement dels infants i perfeccionà alguns mètodes de l’examen psicològic Publicà Manuel pour l’examen psychologique de l’enfant 1960, Nouvelle Échelle Métrique de l’Intelligence 1966, Le développement psychosocial 1967, Psychologie et Marxisme la vie et l’oeuvre d’Henri Wallon 1975, Où en est la psychologie de l’enfant 1983, etc

Fou un dels primers que aplicà mètodes selectius en l’obtenció de cultius bacterians purs i, juntament amb GIngram, establí la necessitat d’un factor de creixement la vitamina K per als cultius de determinats microorganismes El 1915 descriví la destrucció de l’estafilococ piogènic per un agent filtrable el bacteriòfag, del qual no reconegué la natura viral, contràriament a Fd’Herelle, amb qui es disputà la prioritat de la descoberta

Doctor en filosofia, es dedicà a l’estudi de la percepció sensorial i, més tard, al mesurament de la intelligència Desenvolupà els mètodes d’anàlisi factorial en la psicologia i demostrà que existeix un factor general d’aptitud factor g comú en tots els esforços generals i un factor específic propi de cada tasca a desenvolupar Entre d’altres, publicà l’obra The Abilities of Man Their Nature and Measurement 1927

Científics del laboratori Deep Mind de Londres anuncien la creació d’un programa que prediu el plegament tridimensional de les proteïnes Aquestes formes determinen en bona part com les proteïnes desenvolupen les seves funcions en els organismes, i lleugers canvis poden donar com a resultat malalties o alteracions en les funcions vitals Fins ara la determinació d’aquestes formes només es podia fer amb mètodes de laboratori llargs i costosos

Hom ha fet servir aquesta propietat com a caràcter taxonòmic des de l’inici de la mineralogia sistemàtica Mohs, el 1822, li conferí una certa precisió qualitativa en proposar la seva escala de duresa relativa, coneguda com a escala de Mohs i acceptada universalment 1 talc, 2 guix, 3 calcita, 4 fluorita, 5 apatita, 6 ortosa, 7 quars, 8 topazi, 9 corindó, 10 diamant cadascun d’aquests minerals és capaç de ratllar els que el precedeixen en l’escala, mentre que és ratllat pels que el segueixen Per a fer l’assaig de la duresa, hom utilitza una collecció de pedres còniques, muntades en mànecs,…

Per a calcular integrals indefinides són útils, sovint, el mètode d’integració per substitució i el mètode d’integració per parts Segons el primer, hom fa x = φ t , i substitueix aquest valor a la integral ∫ f x dx = ∫fϕ t ϕ´ t dt , a fi de resoldre aquesta darrera més fàcilment El mètode d’integració per parts es basa en la relació → u dv = uv - que sigui de fàcil resolució Trobada la funció primitiva F x , la solució és ∫ f x dx = F x + C , on C és una constant La regla de Barrow proporciona un mètode general per a calcular integrals definides a partir de les corresponents…

En els temps antics, al costat de la ciència comunicable n'hi havia una altra de reservada als iniciats, que sovint eren els sacerdots d’un culte determinat El descobriment dels mètodes adequats i de les seves lleis ha permès que intuïcions i pràctiques de l’ocultisme hagin passat al camp del coneixement científic, però hi ha una part de les ciències ocultes que continuen en el pla de la pseudociència o de la paraciència