- Hom anomena trastorn de l’erecció la incapacitat persistent d’assolir o de mantenir una erecció satisfactòria que faci possible el coit
- La incapacitat esporàdica per a tenir ereccions és tan freqüent, ja que la major part dels homes presenten episodis transitoris d’aquest tipus, que no pot catalogar-se com una disfunció sexual.
- Popularment, els trastorns de l’erecció s’anomenen "impotència", terme que es tendeix a evitar, ja que té connotacions pejoratives que afecten àmbits de la vida no relacionats amb la sexualitat
- L’origen de la disfunció pot ésser tan divers que només una diagnosi especialitzada pot determinar-lo. Per això, no convé d’intentar cercar una solució a partir de consells de coneguts que, tot i ésser ben intencionats, són profans en la matèria.
- Molts cops el trastorn té una base orgànica, ja que les diferents estructures anatòmiques que intervenen en el procés poden estar alterades. Només diagnosticant-ne l’origen, amb els mètodes complementaris adients a cada cas, hom podrà intentar resoldre el problema, sia per mitjà de l’administració de medicaments o recorrent fins i tot a tècniques quirúrgiques.
- De vegades no es detecta cap trastorn orgànic i es considera que la disfunció té un origen psicològic. En aquests casos hom recorre a la teràpia sexual, basada tant en mètodes psicoterapèutics com en la pràctica d’exercicis sexuals que l’home afectat ha de realitzar amb la col·laboració de la seva parella.
- Quan el trastorn no pugui ésser resolt amb els procediments esmentats, hi ha la possibilitat de recórrer a l’empelt d’una pròtesi, i n’hi ha de diferents models que permeten mantenir el penis en posició erecta.