Resultats de la cerca

Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal, sovint en cristalls prismàtics i també en masses granulars És de color verd, groc o marró, amb diferents tonalitats té una duresa de 3,5-4 i una densitat de 7,04 És un mineral d’origen secundari que es presenta en la zona d’oxidació dels jaciments de galena Sovint es presenta associada a la limonita i a la cerussita N'hi ha jaciments a les muntanyes dels Urals URSS, a Txecoslovàquia, a Anglaterra i a Mèxic A la península Ibèrica, n'hi ha exemplars molt ben cristallitzats a Horcajo Ciudad Real i a Badajoz

Mineral que cristallitza en el sistema cúbic, en forma de cristalls cúbics i octaèdrics, i també en masses La seva duresa és de 5 a 6, i la densitat de 10,95, la qual disminueix en passar l’U + 4 a l’U + 6 per oxidació Presenta un esclat submetàllic o mat i té un color fosc o negre És gairebé opac N'hi ha jaciments a Joachimsttal Bohèmia i també a Baviera, Noruega, Suècia, Katanga i Andalusia a Catalunya n'hi ha alguns de poc importants, com els de Santa Coloma de Gramenet Barcelonès Una varietat és la pechblenda

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls bipiramidals o bé en masses La seva duresa és de 4,5 a 5, i la densitat, de 6,12 si és pura, però decreix a mesura que el molibdè substitueix el tungstè Presenta un esclat de vidre i és incolor o de color blanc, groc clar o marró, i també de vegades verd, gris o vermellós Apareix juntament amb la wolframita És molt estesa i constitueix una mena del tungstè N'hi ha en abundància en dipòsits metamòrfics de contacte i també, en menor proporció, en venes hidrotermals i pegmatites

Així, per exemple, quan hom estudia el moviment d’un planeta al voltant del Sol, pot estudiar-lo com si fos un sistema de dos cossos interaccionants, i resoldre el moviment de cadascun d’ells, o bé considerar només el moviment del planeta al voltant del centre de massa del sistema planeta-Sol, tot considerant com a massa del planeta la seva massa efectiva , que és donada per μ = mpM S / mp + M S , on mp i M S són les masses del planeta i del Sol, respectivament Hom troba…

Fou creada el 1866 a la cort de Meiningen Saxònia pel duc Georg II 1826-1914, a qui s’atribueix la invenció de la direcció escènica moderna La primera actuació pública fou el 1874 i la companyia influí en l’època i sobretot en el teatre posterior, particularment en Stanislavski, que veié els Meininger dirigits per Chronegk a Sant Petersburg Els seus muntatges es caracteritzaren pel rigor escenogràfic, per la disciplina interpretativa i pel recurs a grans collectius d’actors per a posar en escena espectacles de teatre de masses El 1890 la companyia fou dissolta

La línia de crestes fa de frontera entre Itàlia i Suïssa, i de la principal davallen grans masses de glaç que donen lloc a glaceres importants Morteratsch, Roseg, Forno, Palu El coll de Bernina 2 330 m uneix la vall de l’Adda i la de l’Inn hi passa una carretera i el ferrocarril de muntanya, que no interromp el seu servei a l’hivern La primera ascensió al Piz Bernina , el cim principal i el més alt dels Alps orientals 4 049 m, fou duta a terme el 13 de setembre de 1850 per Johann Coaz, Jon i Lorenz Ragut-Tscharner

Cristallitza en el sistema trigonal, i forma cristalls petits que es troben en druses o en masses granulades o compactes té bona exfoliació i és de color blanc o groguenc Té duresa 3,5-4 i pes específic 2,6-2,9 Existeixen jaciments, entre d’altres llocs, prop de Roma, d’on hom en prepara alum romà L’alunita és el resultat de la descomposició de roques traquítiques per l’acció de les dissolucions de sulfurs alcalins i d’aigües oxidants A vegades es troba també en venes irregulars d’origen hidrotermal, en alteracions de roques volcàniques i en sediments argilosos

Eren plantes arbòries de tija ramificada que podia atènyer 30 o 40 m d’alçada, amb creixement secundari en gruix les fulles eren linears o lanceolades, i de llurs axilles naixien les inflorescències, que eren més o menys amentoides i unisexuals Les flors masculines comportaven un eix floral curt en el qual s’inserien primerament un cert nombre d’hipsofilles, i més amunt, alguns estams, cadascun amb cinc o sis sacs pollínics les femenines tenien un únic macrosporofille amb un primordi seminal a l’àpex Durant el Carbonífer i el Permià aquests arbres formaren importants masses forestals

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic L’hàbit dels cristalls pot ésser tabular, en plaques fines, en masses fullades o bé en formes estalactítiques És incolor, bé que pot presentar tintes diverses Té una duresa de 6,5-7 i una densitat de 3,3-3,5 Els oxígens hi són disposats formant una estructura hexagonal compacta, els llocs buits de la qual són ocupats per ions d’alumini Forma part de les bauxites, i els principals jaciments són a Hongria, França i els EUA Hom el troba també en algunes pegmatites alcalines com a mineral hidrotermal de formació tardana

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls prismàtics de gran longitud i en masses aplanades Té una duresa 6,5 i una densitat 3,1-3,2 De color blanc o gris blanquinós n'hi ha algunes varietats transparents de color de rosa i violaci kunzita o verd hiddenita Pertany al grup dels piroxens, i la seva composició química és molt constant, bé que de vegades el sodi substitueix el liti Per alteració hom n'obté minerals argilosos N'hi ha jaciments importants a la Kings Mountain Carolina del Nord, i la varietat kunzita es dóna a Madagascar i Pala Califòrnia