Resultats de la cerca
Es mostren 1587 resultats
Bernina
Serralada
Serralada dels Alps, al cantó dels Grisons, Suïssa, entre les altes valls de l’Adda i de l’Inn.
La línia de crestes fa de frontera entre Itàlia i Suïssa, i de la principal davallen grans masses de glaç que donen lloc a glaceres importants Morteratsch, Roseg, Forno, Palu El coll de Bernina 2 330 m uneix la vall de l’Adda i la de l’Inn hi passa una carretera i el ferrocarril de muntanya, que no interromp el seu servei a l’hivern La primera ascensió al Piz Bernina , el cim principal i el més alt dels Alps orientals 4 049 m, fou duta a terme el 13 de setembre de 1850 per Johann Coaz, Jon i Lorenz Ragut-Tscharner
massa efectiva
Física
Valor que hom dóna a la massa d’un dels components d’un sistema físic compost per tal que hom pugui considerar el sistema simple, equivalent, pel que fa al problema dinàmic, al compost.
Així, per exemple, quan hom estudia el moviment d’un planeta al voltant del Sol, pot estudiar-lo com si fos un sistema de dos cossos interaccionants, i resoldre el moviment de cadascun d’ells, o bé considerar només el moviment del planeta al voltant del centre de massa del sistema planeta-Sol, tot considerant com a massa del planeta la seva massa efectiva , que és donada per μ = m p M S / m p + M S , on m p i M S són les masses del planeta i del Sol, respectivament Hom troba conceptes similars en d’altres parts de la física
cordaïtòpsids
Paleobotànica
Classe de gimnospermes constituïda per plantes que visqueren durant el Carbonífer i el Permià.
Eren plantes arbòries de tija ramificada que podia atènyer 30 o 40 m d’alçada, amb creixement secundari en gruix les fulles eren linears o lanceolades, i de llurs axilles naixien les inflorescències, que eren més o menys amentoides i unisexuals Les flors masculines comportaven un eix floral curt en el qual s’inserien primerament un cert nombre d’hipsofilles, i més amunt, alguns estams, cadascun amb cinc o sis sacs pollínics les femenines tenien un únic macrosporofille amb un primordi seminal a l’àpex Durant el Carbonífer i el Permià aquests arbres formaren importants masses forestals
piromorfita
piromorfita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Clorofosfat de plom, Pb 5
(PO 4
) 3
Cl.
Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal, sovint en cristalls prismàtics i també en masses granulars És de color verd, groc o marró, amb diferents tonalitats té una duresa de 3,5-4 i una densitat de 7,04 És un mineral d’origen secundari que es presenta en la zona d’oxidació dels jaciments de galena Sovint es presenta associada a la limonita i a la cerussita N'hi ha jaciments a les muntanyes dels Urals URSS, a Txecoslovàquia, a Anglaterra i a Mèxic A la península Ibèrica, n'hi ha exemplars molt ben cristallitzats a Horcajo Ciudad Real i a Badajoz
espodumena
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini i liti, LiAlSi2O6
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls prismàtics de gran longitud i en masses aplanades Té una duresa 6,5 i una densitat 3,1-3,2 De color blanc o gris blanquinós n'hi ha algunes varietats transparents de color de rosa i violaci kunzita o verd hiddenita Pertany al grup dels piroxens, i la seva composició química és molt constant, bé que de vegades el sodi substitueix el liti Per alteració hom n'obté minerals argilosos N'hi ha jaciments importants a la Kings Mountain Carolina del Nord, i la varietat kunzita es dóna a Madagascar i Pala Califòrnia
escapolita
Mineralogia i petrografia
Silicat complex de calci i sodi, (Na,Ca)4[(Al,Si)4O8]3(Cl,CO3).
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal La forma dels cristalls és una combinació de prismes i piràmides, però sovint es presenta en masses o grànuls Té una duresa 6 i una densitat 2,56-2,77 que augmenta amb el contingut de calci És de color generalment blanc o gris, però també pot ésser de color de rosa, groc o blau De fet, l’escapolita no és un sol mineral, sinó una sèrie que va dels exemplars rics en sodi varietat marialita als rics en calci varietat meionita Hom els troba típicament en les calcàries metamòrfiques
Cornelia Parker
Art
Artista britànica.
Es formà al Gloucestershire College of Art and Design, i al Polytechnic de Wolverhampton West Midlands És escultora i creadora d’installacions artístiques Expressa, bé que amb ironia, la seva preocupació per la mutabilitat de la matèria, mutabilitat lligada a la mort En una fase posterior ha tractat el tema de la globalització, el consumisme i els mitjans de comunicació de masses en obres efímeres i fetes expressament per al lloc on es presenten Les obres de Cornelia Parker es troben en moltes colleccions internacionals com la de l’Arts Council of England, la Tate Gallery, London i el MoMA de…
Giuliana Di Febo
Historiografia
Historiadora italiana i catedràtica d’història de la cultura hispànica de la Universitat de Roma III.
Les seves investigacions s’han centrat en l’anàlisi de les relacions entre règim franquista i mentalitat religiosa com a instrument de política de masses, amb títols com Resistencia y movimiento de mujeres en España, 1936-1976 1979, La Santa de la Raza Teresa de Ávila Un culto barroco en la España franquista 1937-1962 1988 i Ritos de guerra y de victoria en la España franquista 2002 També ha escrit obres amb altres especialistes, entre les quals destaquen Spagna anni trenta Società, cultura, istituzioni 1993, Il franchismo 2003 i Fascismo y Franquismo, cara a cara Una perspectiva histórica…
uraninita
Mineralogia i petrografia
Òxid d’urani, UO2
.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic, en forma de cristalls cúbics i octaèdrics, i també en masses La seva duresa és de 5 a 6, i la densitat de 10,95, la qual disminueix en passar l’U + 4 a l’U + 6 per oxidació Presenta un esclat submetàllic o mat i té un color fosc o negre És gairebé opac N'hi ha jaciments a Joachimsttal Bohèmia i també a Baviera, Noruega, Suècia, Katanga i Andalusia a Catalunya n'hi ha alguns de poc importants, com els de Santa Coloma de Gramenet Barcelonès Una varietat és la pechblenda
scheelita
Mineralogia i petrografia
Wolframat de calci, CaWO4
.
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls bipiramidals o bé en masses La seva duresa és de 4,5 a 5, i la densitat, de 6,12 si és pura, però decreix a mesura que el molibdè substitueix el tungstè Presenta un esclat de vidre i és incolor o de color blanc, groc clar o marró, i també de vegades verd, gris o vermellós Apareix juntament amb la wolframita És molt estesa i constitueix una mena del tungstè N'hi ha en abundància en dipòsits metamòrfics de contacte i també, en menor proporció, en venes hidrotermals i pegmatites
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina