Resultats de la cerca

Fou la primera partícula elemental descoberta Cap a la darreria del segle XIX hom dedicà un esforç considerable a investigar les descàrregues elèctriques en els gasos enrarits El 1895 Jean Perrin, analitzant la càrrega elèctrica dels anomenats raigs catòdics catòdic, demostrà que transportaven càrrega negativa Al cap de poc temps, JJ Thomson dugué a terme el clàssic experiment en què aconseguí de determinar la càrrega específica de les partícules que constituïen, segons ell, els raigs catòdics i que anomenà electrons A partir de la relació càrrega/massa e / m obtinguda per…

La resiliència és determinada, en l' assaig de resiliència , colpejant una proveta en forma de barra amb una massa pendular i imprimint cada cop més força a la massa fins a aconseguir el trencament de la proveta El treball, expressat en quilogràmetres, necessari per a trencar la proveta dividit per la seva secció, expressada en centímetres quadrats, és la resiliència del material de la proveta

L’anàlisi isotòpica utilitza, bé les propietats que depenen només de la diferència de massa entre els isòtops mesura de densitats, mesura de conductibilitat tèrmica de gasos, espectrometria de massa, mesura de les freqüències espectrals característiques en els espectres atòmics i moleculars, bé les propietats intrínsecament nuclears ressonància magnètica nuclear i, en el cas dels isòtops radioactius, detecció i mesura de la radiació emesa

Hom coneix dos hiperons lambda l’un de càrrega elèctrica nulla, massa 1 988,8 x 10 -30 kg i vida mitjana 2,63 x 10 -10 s i l’altre de càrrega elèctrica positiva, massa 4 052,0 x 10 -30 kg i vida mitjana 7 x 10 -30 s Segons el model dels quarks, la fórmula de l’hiperó Λ⁰ és uds i la del Λ⁺, udc

És el quocient entre el moment resultant de les forces i l’acceleració angular, i si el cos és constituït per n partícules de massa m i , situades a una distància r i de l’eix, el moment d’inèrcia és donat per la fórmula mentre que si el cos és constituït per una distribució contínua de massa, la fórmula és I e i x = ∫ v r 2 dm

Fou proposat pels economistes castellans del s XVII per tal d’assolir un règim fiscal centralitzat i coherent que superés les deficiències del sistema de les rendes provincials , massa nombroses i amb massa intermediaris perquè poguessin satisfer les necessitats de la hisenda reialEls primers assaigs d’única contribució no arribaren, però, fins a la instauració, a Espanya, de la monarquia borbònica, que introduí la tradició centralitzadora francesa Els ministres reformadors de Felip V iniciaren llurs intents a Castella, però hi fracassaren perquè el centre de la Península havia arribat a una…

La lluminositat de la nebulosa permet de classificar-la com un astre de novena magnitud, i la seva massa total és igual a la del Sol Hom accepta generalment que aquest cos celeste és el resultat de l’explosió d’una supernova Al centre de la nebulosa hi ha un estel nan blanc de setzena magnitud, que té el mateix diàmetre que la Terra, però una massa deu vegades més gran que la solar

Primerament, una massa coneguda del combustible és introduïda en una bomba d’acer, plena d’oxigen per tal d’assegurar-ne la combustió completa i en segon lloc, la bomba és collocada en un calorímetre d’aigua, on hom provoca la combustió Amb la mesura de l’elevació de temperatura i el coneixement de la massa d’aigua i l’equivalent d’aigua del calorímetre i la bomba, hom pot calcular la calor de combustió

Hom arrenca, a més del suro pròpiament dit emprat per a fer-ne taps o peces, part del suro pelagrí de la soca, que no havia estat encara arrencat mai A les suredes, en condicions favorables de vegetació, el fet d’allargar el suro n'augmenta la consistència i en disminueix el gruix excessiu, però si hom allarga massa, a més d’obtenir un suro massa prim, posa en perill la vida del mateix arbre

Hom empra fonamentalment dos tipus de gravímetres els dinàmics i els estàtics Els primers es basen en la mesura del període d’oscillació d’una massa oscillant sotmesa a la força de la gravetat i a una altra força o parell antagònics Els segons, que són els més emprats, es basen en la mesura de la posició d’equilibri d’una massa sotmesa a la força de la gravetat i a una altra força o parell antagònics