Resultats de la cerca
Es mostren 282 resultats
variació
Música
Principi compositiu basat en la modificació d’una idea musical.
També es refereix a una forma musical basada en l’aplicació continuada d’aquest principi Atès que el desplegament de la forma musical manté un equilibri entre unitat i varietat, entre recurrència i novetat, la variació és un principi compositiu essencial de la música i engloba des dels petits canvis en una repetició fins a la producció, per derivació, d’un nou material La presència, en diferents graus, de la variació en els models formals més elementals com el període, la sentence , la forma binària i la ternària documenta el caràcter fonamental d’aquest procediment, caràcter que s’accentua…
música de l’Índia
Música
Música desenvolupada a l’Índia.
L’Índia és un dels països més grans i més poblats del món, amb gairebé mil milions d’habitants La diversitat cultural de les regions, l’estructura social -caracteritzada per la presència de les castes- i el desenvolupament econòmic han afavorit la creació de moltes pràctiques musical diferents, amb una clara separació entre les músiques tradicionals de caràcter popular i la de les elits culturals índies Aquesta música, anomenada música clàssica índia, ha aconseguit conservar-se força separada de la música culta occidental Coneguda i valorada fora del país, ha despertat l’interès de nombrosos…
Jean-Jacques Rousseau
Música
Escriptor, filòsof, teòric de la música, compositor i copista francosuís.
Vida Estudià música a Chambéry amb Venture i Lemaître, però la seva formació fou principalment autodidàctica Analitzà minuciosament els escrits teòrics i les òperes de JPh Rameau i les de JJC de Mondonville, així com les cantates de LN Clérambault i N Bernier Rousseau tocava la flauta, el violí i l’espineta De jove es guanyà la vida fent classes, però l’ofici musical que més exercí al llarg de la seva vida fou, sens dubte, el de copista Es calcula que entre el 1770 i el 1777 copià, per alleugerir les seves penúries econòmiques, més d’11 000 pàgines de música Les dificultats que passà aprenent…
André Campra
Música
Compositor francès d’ascendència italiana.
Vida Fou una figura de primera magnitud de la música teatral i sacra francesa de la primera meitat del segle XVIII El 1674 ingressà a l’escolania de la catedral de Sant Salvador, a Ais de Provença, on al cap de tres anys inicià estudis eclesiàstics amb Guillaume Poitevin El 1681 es traslladà a Arle per a ocupar la plaça de mestre de capella de Sant Tròfim Allí romangué fins el 1683, any en què anà a Tolosa, on esdevingué mestre de música del cor de Sant Esteve Fou en aquesta ciutat que començà a ser reconegut com a compositor de música religiosa El 1694 guanyà la plaça de mestre…
text i música
Música
La relació entre text literari i creació musical ha generat nombroses formes i manifestacions artístiques, especialment en l’àmbit del cant, que reuneix tots dos elements de forma inseparable.
A diferència de la tradició culta de compondre la música sobre un text previ, en la cançó tradicional, el text i la seva melodia poden haver-se originat simultàniament o configurat amb influències recíproques així, mentre que la música s’estructura en frases melòdiques que es corresponen amb els períodes o amb els ritmes poètics del text, aquest pot incloure elements fonètics o textuals que només es justifiquin per la necessitat de reomplir determinats períodes musicals és el cas de certes onomatopeies i síllabes de suport emprades en polifonies populars de l’àmbit mediterrani, dels trum-lai-…
Xavier Benguerel i Godó
Xavier Benguerel i Godó
Música
Compositor.
Vida Fill de Xavier Benguerel i Llobet Inicià els estudis de música a Santiago de Xile, on vivia exiliat amb la seva família, amb els mestres Ofelia Ortiz, Juan Orrego, Domingo Santa Cruz y Adolfo Letelier La seva primera obra, Sonata per a violí i piano , s’estrenà al Conservatori de Santiago l’any 1953 A Barcelona 1954 rebé lliçons de Cristòfor Taltabull i Balaguer , per bé que la seva formació ha estat en gran part autodidàctica, i s’integrà a l’anomenada Generació del 51 L’any 1955 obtingué el primer premi del Concurs de Composició de Joventuts Musicals amb l’obra Divertiment per a…
,
cadència frígia
Música
Cadència que es caracteritza per un moviment melòdic descendent de 2a m en el baix cap a la tònica o finalis, un moviment ascendent de 2a M, també cap a la tònica, en la veu superior, i un altre moviment de 2a M cap a la 5a en la veu interna (cadència).
Exemple 1 / G De Machault
Hendrik Isaac
Música
Compositor francoflamenc.
Vida Tot i que naixé a Flandes, ara per ara no ha aparegut cap documentació que el relacioni amb la seva terra natal Des del juliol del 1485, o potser una mica abans, es trobava a Florència com a membre dels cantors de San Giovanni, agrupació vocal patrocinada per la família Mèdici que s’encarregava de la interpretació de la polifonia a la catedral, el baptisteri i l’església de l’Annunziata Lorenzo de Mèdici, el Magnífic, concertà el seu matrimoni amb una dona florentina, i Isaac fou probablement el mestre de música dels fills del seu protector El motet fúnebre Quis dabit capiti meo aquam ,…
Johann Hermann Schein
Música
Compositor i poeta alemany.
Vida Quan el pare, pastor i mestre d’escola, morí 1593, la família es traslladà a Dresden, on Johann rebé les primeres lliçons de música El 1596 ingressà en la capella musical de l’elector de Saxònia en qualitat de soprano del cor Amplià els seus coneixements musicals amb el mestre de capella de la cort, Rogier Michael, que l’apropà a un ampli repertori de música profana i sacra, en llatí, alemany i italià Estudià durant un breu període a la Universitat de Leipzig i el 1603 fou admès a la Schulpforta, centre acadèmic especialitzat en música i humanitats El 1608 ingressà de nou en la…
cànon
Música
Peça en què la melodia d’una veu és imitada (imitació) de manera íntegra per una altra veu o per més d’una.
La veu que inicia el cànon es coneix com a dux 'guia' o antecedent La veu que imita el dux s’anomena comes 'company' o consegüent El cànon presenta -com qualsevol imitació, però en aquest cas de manera sistemàtica- una relació temporal que se suma a la diacrònica melòdica i a la sincrònica harmònica i que pot designar-se com a transcrònica ja que la memòria estableix una relació d’identitat entre diferents moments Dit d’una altra manera, en el cànon, un mateix segment es combina tant diacrònicament com sincrònicament ex 1 El recurs canònic condiciona la forma de la peça, però no la determina…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina