Resultats de la cerca

Els wolframats més ben coneguts són els de fórmula general M 1 ₃WO₄, que hom obté per dissolució del triòxid de tungstè WO₃ en solucions aquoses d’hidròxids alcalins i que, mitjançant reaccions metatètiques, permeten la preparació dels wolframats dels altres metalls En solució, existeixen com a ions discrets WO₄ 2- , tetraèdrics, i no gaudeixen de les propietats oxidants dels cromats D’altra banda, l’acidificació suau de solucions de wolframats condueix a la formació de polianions

Cal esmentar, per la seva significació i la seva riquesa, el tron de la Mare de Déu de Montserrat 1946-47, gran peça d’orfebreria d’or, metalls preciosos i esmalts que emmarca i sosté la imatge de la Mare de Déu és obra de l’arquitecte Francesc Folguera i del pintor Josep Obiols, i hi intervingueren els escultors Joaquim Ros, Rafael Solanic, Martí Llauradó i Josep Granyer i els orfebres Ramon Sunyer i Alfons i Rafael Serrahima

Com la deformació permanent, la fatiga, el desgast superficial, l’envelliment, el tremp total o local, la carburació, la nitruració, la carbonitruració, la sulfinització, l’aportació metàllica soldadura, metallització, cromatge dur, etc L’enduriment pot ésser superficial o total, segons el tractament Amb l’enduriment hom dificulta la migració de dislocacions a l’interior dels metalls, bé creant-hi noves dislocacions que s’hi oposin acritud, bé mitjançant la precipitació d’una fase dins una solució sòlida

El pas espontani del calòric d’un cos a l’altre determinava una disminució de la temperatura del primer i una elevació de la del segon Lavoisier, en formular la seva teoria dels gasos i de la respiració, es basà en aquesta teoria Quan els treballs de Rumford 1789 sobre l’escalfament dels metalls i la fusió del glaç demostraren que la calor no era una substància, sinó un moviment, la teoria del calòric fou totalment refusada

Les seves propietats depenen de la posició recíproca dels dos carbonils en la molècula Un exemple de dicetona α és el diacetil, i de dicetona β, l'acetilacetona Formen sals amb els àcids a causa de l’existència de dues formes tautòmeres, la cetònica i l’enòlica, que conté el grup en aquest, l’àtom d’hidrogen de l’hidroxil és substituït per metalls Les dicetones es transformen en composts cíclics a partir de la forma enòlica

Educat al Saint John's College de Cambridge, treballà posteriorment amb E Rutherford Director del Cavendish Laboratory, estudià la física dels aliatges mètallics, l’estructura atòmica dels metalls i el moviment dels electrons a llur si Autor de nombroses publicacions, és considerat el creador d’una escola de metallúrgia física Fou president de la Unió Internacional de Física 1951-57 El 1977 li fou atorgat el premi Nobel de física, que compartí amb PW Anderson i J Van Vleck

Enuncià l’anomenada llei de Gresham segons la qual, en un sistema monetari bimetàllic la moneda considerada com a més bona pel públic és retirada de la circulació Aquest fet, observat no solament a l’interior d’un país, sinó també en les relacions internacionals, podia evitar-se, segons ell mateix, mantenint una única relació de canvi entre els dos metalls a tots els països i creant en la d’un d’ells un banc compensador i regularitzador

Situada al centre del país, en una plana ben regada que produeix tabac, opi, cotó, fruites i vi D’origen antic, sobre el camí de Teheran a Shīrāz, fou un dels majors centres culturals de l’Orient Nucli industrial, amb la primera siderúrgia del país, alimentada pel ferro de Bāfq i pel carbó de Tangal-Raiar Important artesania catifes, teixits de llana i cotó, calçats, porcellanes, cuir repussat i metalls Centre d’ensenyament superior Universitat d’Eşfahān, fundada el 1950

Estudià a l’École Polytechnique Fou oficial de l’exèrcit napoleònic, però deixà el càrrec per tal de dedicar-se a la ciència Descobrí la piezoelectricitat 1819 i inventà un galvanòmetre diferencial, una balança electromagnètica i un termoaparell És considerat un dels fundadors de l’electroquímica, a causa dels seus estudis relatius al recobriment de metalls amb níquel i cobalt per protegir-los, i amb manganès, ferro o òxid de plom, per acolorir-los Fou professor del Musée d’Histoire Naturelle

Metge militar a la Segona Guerra Mundial, començà a pintar accidentalment en un camp de presoners dels EUA els anys quaranta Molt tradicional al principi, aviat derivà cap a l’experimentació i esdevingué un capdavanter de l’informalisme i de la pintura matèrica Els anys cinquanta emprà sobretot arpilleres i tires de roba, amb incrustacions i esmalts, i més tard utilitzà també fustes i metalls Residí a Itàlia i als EUA, on influí en el desenvolupament de l’expressionisme abstracte