Resultats de la cerca

Fou creat l’any 1968 i, en els seus inicis, acollí atletes procedents d’altres entitats –sobretot del Club Natació Reus Ploms – i dels collegis franciscans i escolapis, que s’aplegaven a les antigues pistes de cendra del Pavelló de les Casernes El 1982 passà a denominar-se Club Atletisme Vilanova i, el 1999, es fusionà amb altres entitats esportives de la població per crear el Club Esportiu Vilanova i la Geltrú En les seves files es formaren campions com Jordi Castelló, Manel Alpuente, l’olímpic Joan Lloveras o Carme Blay L’equip sènior masculí competí en la primera categoria catalana des de…

Començà a l’Ateneu Esportiu de la seva vila natal, amb el qual es proclamà campió de Catalunya de segona categoria 1922 Tot seguit jugà a l’Iluro de Mataró i l’any 1926 fitxà pel CE Europa Defensà la porteria de l’equip gracienc fins al principi de la temporada 1931-32, en què fitxà per l’Espanyol Amb l’Europa jugà tres temporades a primera divisió i disputà 43 partits és el jugador europeista que més partits ha disputat a la màxima categoria Amb l’Espanyol milità tres temporades i s’hi arrenglerà en 44 partits de Lliga La temporada 1934-35 passà al Mataró i finalment un altre…

Resident a Catalunya des de la infància, s’inicià en l’atletisme a les files del Centre Gimnàstic Barcelonès de la mà de Pere Suñé Després l’entrenà José Carreño Posteriorment formà part del Futbol Club Barcelona i entrenà al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat amb Roberto Cabrejas Guanyà sis Campionats de Catalunya de salt de llargada a l’aire lliure 1991, 1994, 1997-2000 i quatre en pista coberta 1992, 1995, 1999, 2000 L’any 1995 també guanyà el Campionat d’Espanya, i establí el nou rècord català El mateix any aconseguí la cinquena posició a la Universiada de Fukuoka El 1998 milità…

Defensa que sorgí del Cerdanyola Club d’Hoquei, en el qual jugà dels vuit als vint-i-cinc anys Després ho feu al Noia 1988-90 amb el qual guanyà una Lliga, una Recopa i una Copa d’Europa, el Piera 1990-91 i el Vilafranca 1992-95, i també fou internacional absolut amb la selecció espanyola Com a entrenador milità al Cerdanyola, el Noia, el Reus en dues etapes, el Blanes també en dos períodes i el Lloret 2011-18 La temporada 2018-19 fitxà com a entrenador del Trissino italià Guanyà tres Copes CERS amb el Lloret, una amb el Noia i dues amb el Reus, una Copa del Rei amb el Noia i una…

En els seus inicis milità en el Club Natació Barcelona, quan Miquel Consegal n’era l’entrenador Com a júnior aconseguí un títol estatal d’octatló i un de salt de perxa 1972 En salt de llargada guanyà un títol català absolut a l’aire lliure 1975 i un en pista coberta 1976, i en salt de perxa, un títol català a l’aire lliure 1975 Aquesta època s’entrenà a les ordres de Miguel Ángel Torralba, en les files del Centre Gimnàstic Barcelonès També competí en proves de decatló, de 110 m tanques i de salt d’alçada, però els seus millors registres els acredità en salt de llargada 7,43 m i…

Els anys trenta estudià filosofia amb Jaume Serra i Húnter Prengué part en la Guerra Civil com a oficial d’artilleria del bàndol republicà Deportat a un camp de concentració, els anys quaranta visqué clandestinament a l’Estat espanyol i milità al Front Nacional de Catalunya Dedicat professionalment al disseny, dirigí la secció d’aquesta activitat d’una empresa d’electrodomèstics 1966-69, i el 1965 organitzà la secció de disseny a l’Escola Massana, que dirigí fins el 1975, i escriví diversos manuals de bricolatge Collaborà en nombroses revistes Serra d’Or , Destino , Die Kunst ,…

Obrer torner, format a l’Escola del Treball de Barcelona, ingressà a la Unió Socialista de Catalunya i fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 Durant la guerra civil de 1936-39 milità en el PSUC i formà part del secretariat general de la UGT de Catalunya i del Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya Exiliat el 1939, passà a França i s’establí a Mèxic, on retornà al seu ofici Es traslladà a Veneçuela i fou cap de l’Escuela Técnica Oficial de Caracas, on publicà diversos manuals en castellà En català escriví La missió dels treballadors i la dels sindicats en la nova…

De jove milità dins la branca més democràtica i catalanista del partit tradicionalista Contribuí a la fundació d’Unió Democràtica de Catalunya novembre del 1931, i fou candidat per la ciutat de Barcelona a les eleccions per al Parlament de Catalunya novembre del 1932 i membre del Consell Nacional del partit 1933 El 1934, per discrepància amb l’actitud adoptada pel partit en relació amb la llei de Contractes de Conreu, se'n donà de baixa i es retirà de la política activa Exercí de notari a Grañén Aragó en 1923-24, i a Barcelona, des del 1925 fins a la jubilació, el 1972…

Duc d’Orleans Carles I 1407-65, nebot del rei Carles VI i pare de Lluís XII de França Milità al bàndol dels armanyaguesos es casà en segones núpcies amb Bonna d’Armanyac Fet presoner a la batalla d’Azincourt, residí a Anglaterra 25 anys com a captiu tanmateix, gaudí sempre d’una relativa llibertat, i en aquests anys escriví una gran part de la seva obra lírica El 1440 es casà en terceres núpcies amb Maria de Clèves i pogué tornar a França es retirà al seu castell de Blois, que convertí en centre de reunió de literats i artistes François Villon, Georges Chastellain, etc Compongué…

Senyor de les baronies de l’Albi i Cervià Fill i hereu de Lluís de Mur Fou armat cavaller el 1399 en les festes de la coronació del rei Martí a Saragossa Participà en l’expedició a Sardenya del 1409, i durant l’interregne milità en el partit de la reina Violant, fins que el 1412 el parlament català l’envià amb tropes a Sardenya, com a capità general de l’illa Mantingué la situació militar a la regió de Càller, de la qual fou nomenat governador pel rei Ferran I el 1413, càrrec que ocupà fins a la mort Es casà 1403 amb Elfa de Cardona i de Luna, filla del comte Hug II de Cardona…