Resultats de la cerca
Es mostren 1626 resultats
estàndard
Música
Terme utilitzat per a definir un tipus de cançons i melodies creades a partir del jazz dels anys trenta i molt influïdes pels musicals dels Estats Units, que per la seva flexibilitat i facilitat d’adaptació s’anaren convertint, amb el pas del temps, en clàssics més enllà de les modes.
Acostumaven a ser balades o temes de ritme suau, que formaven part del repertori d’artistes com Frank Sinatra, Fred Astaire, Ella Fitzgerald o Yves Montand i dels quals es feren nombroses versions, tant per cantants melòdics com per músics de jazz o fins i tot per grups de rock i orquestres simfòniques Entre els seus compositors més destacats cal esmentar Cole Porter, Irving Berlin i George Gershwin Una de les intèrprets que més estàndards ha cantat en català ha estat Núria Feliu
Sidney Joseph Bechet
Música
Clarinetista i saxofonista soprano nord-americà.
És un dels músics més importants del jazz dels inicis A dotze anys començà a tocar amb les incipients bandes de jazz de la ciutat El 1919 actuà per Europa amb la Southern Syncopated Orchestra i fou considerat un gran mestre del clarinet Després, el saxòfon soprano es convertí en el seu instrument principal Influí en Johnny Hodges i, indirectament, en Duke Ellington Desenvolupà una carrera molt independent Els últims anys de la seva vida visqué a França, on tingué un gran èxit popular
Banda Santa Cecília de Cullera
Música
Banda fundada pel mestre Antoni Chornet el 1907.
Malgrat que la banda no es formà fins al principi del segle XX, Cullera ja tenia una forta tradició musical, inclosa la de les bandes, a partir del segle XVIII Des del 1925 ha obtingut importants guardons Entre els seus directors han destacat Campos, Sifre, Machancoses, Ribelles, Sanjaime, Soler, Palau, Navarro, Corell, Conejero i Cervera Collado Té una plantilla de 140 músics, dirigits des del 1996 pel mestre Alvaro Albiach Fernández, que també dirigeix l’orquestra de corda que depèn de la mateixa societat musical
Tete Montoliu
Música
Pianista català de jazz.
Vida Fill d’un oboista i saxofonista, començà tocant l’harmònium fins que, a l’edat aproximadament de set anys, pogué disposar d’un piano Practicà sol i aprengué les peces que escoltava la seva mare, aficionada al jazz Cec de naixement, estudià en una escola especialitzada, on rebé classes de música A onze anys inicià els estudis de piano amb la professora Petri Palou, i posteriorment ingressà al Conservatori de Música de Barcelona A partir del 1946 conegué alguns músics nord-americans que treballaven a Barcelona, com Don Byas, i que practicaven l’incipient estil be-bop Formà part del…
música de Salamanca
Música
Música desenvolupada a Salamanca (Castella i Lleó).
La música s’ensenya a la Universitat de Salamanca des de mitjan segle XIII i era una de les màteries de l’anomenat quadrivi, format també per l’aritmètica, la geometria i l’astronomia La plaça de mestre de capella de la catedral era un càrrec especialment cobejat, ja que durant molt de temps comportà obtenir la càtedra de la universitat Aquesta capella catedralícia arribà a ser una de les més notables del món hispànic, amb un important nombre de músics i de cantants Durant els segles XVI i XVII hi visqueren diversos organistes i teòrics musicals de renom, el més conegut dels quals fou el…
música de Còrdova
Música
Música desenvolupada a Còrdova (Andalusia).
Els àrabs l’ocuparen el 711, i el 1236 Ferran III de Castella la conquerí Abderraman I 731-Còrdova 788, primer emir independent de l’Àndalus, i els seus successors convertiren Còrdova en un centre cultural important La ciutat tenia una madrassa, centre d’ensenyament religiós dels països islàmics, on la música formava part dels estudis Entre els músics de la cort destacà Ziryab segle IX, provinent de Bagdad i que portà a la cort les influències orientals Ferran III reconvertí la mesquita en catedral, i en la seva organització, des del…
conjunt
Música
Grup de músics (conjunt instrumental) o de cantors (conjunt vocal) que executen simultàniament una composició musical.
Antoni Lliteres i Carrión
Música
Músic.
Fou baix de viola de la Capilla Real de Madrid, a partir del 1693 Juntament amb José de Nebra, reorganitzà la Capilla Real després de l’incendi del palau reial, el 1734, i li donà un nou repertori Escriví tres misses, catorze salms, vuit magníficats a vuit veus, les òperes Júpiter y Danae 1700, Los elementos i Dido y Eneas i les sarsueles Coronis i Acis y Galatea 1702 És autor de deu Cantadas humanas Fou un dels músics més notables de la seva època, tant en el camp religiós com en el profà
Diabolus in Musica
Música
Conjunt musical fundat a Barcelona pel seu director, Joan Guinjoan i Gispert i per Juli Panyella, actiu entre el 1965 i el 1987.
El seu objectiu fou la divulgació de la música del segle XX Integrat per un reduït nucli d’intèrprets, fou una formació oberta que incorporà altres músics, alguns de gran prestigi, segons les necessitats de les obres programades Present en la majoria de festivals espanyols, participà també en diferents festivals europeus i estrenà una setantena d’obres, entre les quals s’inclouen algunes d’I Stravinsky, A Schönberg —alguns dels programes que el grup dedicà a aquest compositor són presents al Museu Schönberg de Califòrnia— i A Webern, i també de compositors catalans i espanyols
,
L’ Ham de Foc
Música
Grup musical.
Els seus inicis daten del 1998 Des d’aleshores han enregistrat tres discs U 1999, Cançó de dona i home 2002, i Cor de porc 2005 Fan una música nodrida d’influències gregues, turques, balcàniques, àrabs, iranianes i afganeses mesclades amb una forta identitat valenciana, amb els instruments originals de cadascuna d’aquestes cultures Els bordons i les percussions són la base per als texts i les melodies La seva música reprodueix fidelment tota aquesta complexitat de sonoritats i riquesa tímbrica amb vuit músics i més de quaranta instruments, tots ells acústics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina