Resultats de la cerca
Es mostren 1347 resultats
Carles I Robert d’Hongria
Història
Rei d’Hongria (1308-1342).
Fill de Carles Martell de Nàpols , sobirà nominal d’Hongria, en fou reconegut rei per la dieta hongaresa 1308 i coronat 1310 Sotmeté la noblesa per les armes Rozgony, 1312 Debrecen, 1317 reorganitzà l’exèrcit i la jurisdicció impulsà la indústria minera i el comerç i concedí nous privilegis a les ciutats Casat amb Elisabet, germana de Casimir III de Polònia, assegurà a llur fill Lluís la successió de Polònia Reivindicà la corona de Nàpols contra el seu oncle Robert I fou acordat el matrimoni de la neta i hereva d’aquest, Joana, amb Andreu, fill de Carles Robert
Carles XI de Suècia
Història
Rei de Suècia (1660-97).
Fill de Carles X de Suècia , durant la seva minoritat controlà el poder de la noblesa, i governà personalment des del 1672 En la guerra contra Brandenburg i Holanda, fou derrotat a Fehrbellin 1675, i perdé la Pomerània sueca Dinamarca envaí Escània, però a partir de la victòria de Lund 1676 els suecs rebutjaren l’atac i fou signat 1679 el tractat de Lund A partir d’aleshores Carles es dedicà a la reorganització financera —recuperà les terres de la corona alineades als nobles— i de l’exèrcit i l’armada, i establí, especialment a partir del 1682, un poder de tipus absolut
Pierre Ambroise François Choderlos de Laclos
Literatura francesa
Militar i escriptor francès.
Al servei del duc d’Orleans, pertangué al Club dels Jacobins i tingué diversos alts càrrecs militars Llibretista d’òpera, autor de poemes galants i d’un projecte de tractat, De l’éducation des femmes , Laclos és sobretot el creador de Les liaisons dangereuses 1782, novella en forma d’epistolari on, amb cinisme aparent, critica la conducta de la noblesa rica, perversa i ociosa de la darreria del s XVIII L’obra, dominada per una rigorosa preocupació estilística, té una intenció moralitzadora evident, porta a terme una sèrie d’anàlisis psicològiques molt precises i reacciona contra…
Honoré d’Urfé
Literatura francesa
Escriptor provençal en llengua francesa.
Pertanyent a la gran noblesa, rebé una educació acuradíssima, i lluità, juntament amb el duc de Nemours, a favor de la Lliga Empresonat dues vegades, es retirà a Savoia, on es dedicà al conreu de la literatura A part un poema pastoral, Sireine 1604, i de les Epîtres morales 1598, l’obra que el consagrà fou la novella pastoral L’Astrée en cinc parts 1607, 1610, 1619 i 1627, dintre la millor tradició italiana del gènere Sannazaro, Tasso, Guarini Aquesta obra assolí una fama extraordinària, i exercí una forta influència durant tota la centúria Morí en campanya, amb el duc de Savoia
saga
Literatura
Nom genèric de les narracions llegendàries de caràcter èpic de l’antiga literatura escandinava.
Es redactaren gairebé totes a Islàndia, entre el poble noruec que emigrà a l’illa, cap al segle XII, però daten possiblement del segle X, i han estat conservades per transmissió oral En un primer estadi, narren fets d’individus o famílies de la noblesa islandesa o esdeveniments generals de la història d’Islàndia, com la Kristnisaga i la Sturlungasaga Més endavant s’ocupen de la història dels reis noruecs, com la Heimskringla Finalment es convertiren en reelaboracions prosificades d’antigues llegendes heroiques, amb abundants elements fantàstics i mítics un exemple perfecte és…
Felip V de França
Història
Rei de França (1316-22) i de Navarra (Felip II, 1316-22).
Segon fill de Felip IV de França i de Joana I de Navarra, fou nomenat regent a la mort del seu germà Lluís X 1316, i, en morir el fill pòstum d’aquest, es féu consagrar rei a Reims 1317, amb l’ajut dels Estats Generals, que declararen la incapacitat de les dones per a succeir en la corona Lluità contra les ambicions de la noblesa, i sotmeté Lluís de Nevers 1317 i els borgonyons i xampanyesos 1318 a més, aturà la guerra de Flandes 1320 Reforçà l’administració del regne, desenvolupà les milícies urbanes i perfeccionà l’organització financera
torneig
Història
Espectacle cavalleresc que consistia en una lluita de cavallers que combatien en una lliça o en un reng agrupats en bàndols o quadrilles sota la presidència i l’arbitratge d’un altre cavaller experimentat o més d’un.
En arribar a la culminació el procés de feudalització de la societat europea occidental segona meitat del segle XI i crear-se la petita noblesa, és a dir, els milites o cavallers que tenien per missió servir de mà d’obra guerrera a l’alta noblesa, s’originà també una ideologia per a fonamentar l’ordre establert, basada en mentalitat cavalleresca, delerosa de glòria militar i de proeses, i més o menys sacralitzada pel cerimonial d’accés a la cavalleria La glòria i les proeses —i també el poder i les riqueses— s’assoliren combatent en països estrangers a Terra Santa,…
Sanç IV de Castella-Lleó
Història
Rei de Castella i Lleó (1284-95).
Fill d’Alfons X i de Violant d’Aragó, es casà 1282 amb Maria Alfonso de Meneses, la futura Maria de Molina, en contra de la voluntat paterna i sense la necessària dispensa pontifícia En morir el seu germà gran, l’infant Ferran de La Cerda 1275, es proclamà hereu, amb l’ajuda d’un sector de la noblesa capitanejada pels Haro, senyors de Biscaia, en detriment dels fills de Ferran, els infants de La Cerda, sostinguts pel clan Lara Per aquest motiu s’enfrontà amb el seu pare, Alfons X, rebé l’ajut de les Hermandades castellanes, dels ordes militars i de nobles i prelats, sobretot de…
Casbas
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, al Somontano.
Hi ha el monestir cistercenc femení, encara subsistent, fundat el 1172 per la comtessa Àuria de Pallars, vídua d’Arnau Ramon possiblement amb el propòsit de fer-ne panteó familiar, la qual el dotà amb les viles de Casbas i de Morata Les abadesses obtingueren també la jurisdicció sobre Pedralta d’Alcofea, Torres d’Alcanadre, Bierge, Sieso i Yaso Hi professaren filles de la noblesa d’Aragó i de Catalunya Construït dins un recinte fortificat, es conserven restes de muralles, la torre de l’homenatge i d’altres elements són notables l’església, d’estil romànic cistercenc sobri s XII,…
capità general
Història
Transports
Oficial de la marina reial catalanoaragonesa que seguia en categoria l’almirall, del qual era considerat lloctinent des del s XIV.
Gaudia de totes les atribucions de l’almirall quan aquest no prenia la direcció de l’armada La seva jurisdicció s’estenia, per tant, a tots els regnes de la corona, i els vicealmiralls li eren sotmesos Aquest càrrec, que requeia en membres de l’alta noblesa, era generalment temporal i lligat a la preparació i a les activitats d’una flota determinada, però en algun cas fou de duració illimitada i amb cert dret a succeir l’almirall, com en el nomenament de Gilabert de Cruïlles el 1273 Era de nomenament reial, o bé de les corts i el rei, o bé de la ciutat armadora i el rei…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina