Resultats de la cerca

A Barcelona, el gremi de carders fou constituït el 1372 sota l’advocació de sant Eloi, i fou reorganitzat el 1549, el 1603 i el 1653 Era un ofici auxiliar de la draperia i el controlaven, de fet, els paraires, els quals dominaven la importació de cardes franceses El nombre de mestres carders fou molt reduït mai no depassaren la dotzena a Barcelona, a València i a Perpinyà Al començament del s XIX, la introducció a Catalunya de màquines de cardar produí avalots d’obrers, els quals volien destruir-les, fet que obligà Ferran VII a dictar normes protectores 1824

Al principi era formada per tres obrers, representants dels braços eclesiàstic, militar i reial, ajudats aviat pels jurats, el racional i síndic de la ciutat, un sotsobrer o administrador anomenat majarrer des del 1652, un escrivà i tres sobreestants un, des del 1588, tots de nomenament anual Perdurà fins el 1836 El 1590, arran d’una riuada, fou creada la fàbrica nova del riu, i per això la institució primera prengué el nom de fàbrica vella de murs e valls Per al seu finançament fou creat un impost sobre el blat dret dels avenguts , obligatori als habitants de la ciutat i el…

Tenen l’origen en els pantalons que l’empresari tèxtil nord-americà Levi Strauss fabricà a mitjan segle XIX per a obrers i, en general, per a tots aquells que treballaven en feines dures Els anys seixanta del segle XX es posaren de moda entre la joventut, que els adoptà com a signe distintiu Posteriorment s’han generalitzat a totes les edats, i amb la tela texana hom fabrica tota mena de peces de vestir faldilles, vestits, jaquetes, etc de línia informal, fins al punt que aquesta indumentària ha esdevingut la més característica de la segona meitat del segle XX

Situada al centre de la conca carbonífera del Ruhr, en els últims contraforts del massís esquistós Renà, entre els rius Ruhr al S i Emscher al N, ambdós afluents del Rin, amb port en el canal Rin-Herne Les installacions siderúrgiques ocupen l’oest de la ciutat, i els obrers s’allotgen en barris especials Kronenberg, Altenhof Essen té indústria pesant, mitjana i lleugera construcció de camions i material ferroviari, productes químics, vidre i fibres artificials Nucli terciari, és també un centre comercial que es beneficia d’una complexa xarxa de comunicacions, tant ferroviàries…

En aquesta localitat es produïren els anomenats fets d’Alcalá del Valle , el primer d’agost de 1903 una vaga de solidaritat amb els presos socials, iniciada pels anarquistes, fou durament reprimida per la guàrdia civil els obrers, al crit de “Viva la anarquía", dominaren la ciutat, fins que foren reduïts per noves forces de la guàrdia civil Centenars de persones foren empresonades, amb la qual cosa es repetí l’acció policíaca del 1883 Mano Negra i del 1892 fets de Jerez de la Frontera El 1908 una forta campanya de premsa obligà a alliberar els empresonats

S'ordenà de sacerdot i estudià filosofia i teologia a València El 1755 sollicità autorització per convertir en molí paperer un batan situat a la riera del Molinar d’Alcoi El 1756 llançà al mercat les primeres raimes d’un paper que diferia, per la seva factura i color blanc, del paper utilitzat per la intendència i que el 1757 fou introduït a l’oficina de l’estat El 1764 muntà una màquina de cilindres o pila holandesa, primera fàbrica que utilitzà aquesta màquina, aviat estesa a les altres fàbriques alcoianes Creà també un reglament que regulava el treball dels obrers paperers

Germà d’Enric Llicenciat en dret, fou del grup promotor que, entorn de Prat de la Riba, fundà la Revista Jurídica de Cataluña , on escriví estudis especialitzats de dret català Fou un dels promotors i president de l’Acció Social Popular de Gabriel Palau Es pronuncià contra els sindicats mixts de patrons i obrers i defensà les unions professionals per oficis Com a catòlic independent, fou elegit regidor per Barcelona 1903 i diputat a corts per Girona 1920 i 1923 Entre altres obres, publicà La ley del progreso 1895, Por los sindicatos obreros 1911, Sindicats i Unions professionals…

Del 1945 al 1949 freqüentà l’ambient milanès intellectual i fundà l’Institut GFeltrinelli, per a la investigació de la història del socialisme, del comunisme i dels moviments obrers, i donà suport a grups d’extrema esquerra El 1955 inicià la tasca editorial Publicà dues novelles que esdevingueren best-sellers mundials Il dottor Zivago, de Pasternak 1957, i Il Gattopardo 1958, de Lampedusa Després de la seva mort —ocorreguda, sembla, en la preparació de la voladura d’una torre d’alta tensió—, n'ha restat un opuscle, Estate 1969 L’editorial Feltrinelli ha publicat sobretot…

Era destinat a resoldre el problema del proveïment de Barcelona, organitzar la compra venda d’excedents, crear cantines per als obrers desocupats i proveir hospitals, hospicis i el front Estigué format per representants de la CNT, de la FAI, de la UGT, del POUM, d’ERC, de la Unió de Rabassaires i per un tècnic La dissolució del Comitè de Milícies Antifeixistes i la recuperació del control de la situació per part de la Generalitat comportaren la dissolució del Comitè Central de Proveïments 17 d’octubre de 1936 i la seva substitució pel departament de Proveïments , format el 6 d’…

En campanyes a Núbia eixamplà les fronteres, sembla que fins a l’illa de Sai Actuà al Sinaí, on fou el primer sobirà de la dinastia en tornar a explotar les mines de turquesa A Síria-Palestina, potser preparà el camí a la campanya posteridor de Tuthmosis I En el pla interior, és famós no tant per les seves construccions a Karnak, Dayr al-Baḥrī, Elefantina, Kawn Umbū i Abidos com per haver creat, sembla, l’equip d’obrers encarregats de construir les tombes de la família reial Fou el primer faraó a separar la tomba del temple funerari