Resultats de la cerca
Es mostren 596 resultats
Jacques Audiberti
Literatura francesa
Escriptor occità en francès.
Novellista de gran imaginació i riquesa descriptiva Le maître de Milan 1950, Les jardins et les fleuves 1954 i Les tombeaux ferment mal 1964 D’entre la seva poesia, torrencialment retòrica, cal destacar Race des hommes 1937, Toujours 1944 i Ange aux entrailles 1964 El seu teatre, barroc i imaginatiu, d’una gran riquesa lírica, denota influències avantguardistes el llenguatge esdevé una de les seves grans preocupacions Le mal court 1947, La Fête noire 1948, Les femmes du boeuf 1950 i Le cavalier seul 1958
Joan d’Aubri
Filosofia
Metge i filòsof occità.
Utilitzà el nom llatinitzat de Joanis Aubrius Monjo exclaustrat, viatjà per Orient, on anà a convertir infidels Fou metge ordinari del rei de França Professà un lullisme exaltat És autor de l’apologia Mirabilia mirabilium maxime admirandarum doctoris archangelici sancti Raymundi Lulli París, 1645, d’una traducció francesa del Llibre d’amic e amat Le triomphe de l’amour et l’eschelle de la gloire i, sobretot, d’un tractat de medicina amb una gran influència lulliana Le triomphe de l’archée et la merveille du monde París, 1660, que conegué, almenys, cinc edicions i fou traduït a…
Joan Astruc
Lingüística i sociolingüística
Metge i filòleg occità.
Fou metge dels reis de Polònia i de França escriví un estudi clàssic sobre les malalties venèries 1736 Les seves idees anticontagionistes tingueren un gran ressò en el seu temps Es dedicà, d’altra banda, a l’estudi crític del Pentateuc, i en la seva obra Conjectures sur les Mémoires originaux dont il paroît que Moyse s’est servi pour composer le Livre de la Genèse , fou un dels primers a trobar en el Gènesi dues fonts distintes, l’elohista i la jahvista
Raymond Foulché-Delbosc
Història
Lingüística i sociolingüística
Historiografia catalana
Publicacions periòdiques
Hispanista i catalanòfil occità.
Vida i obra Fou un dels estudiosos estrangers de l’època que millor comprengueren la realitat cultural catalana Fundà i dirigí la Revue Hispanique 1894-1933, que, ja en el seu primer exemplar, concretava que se centrava en l’estudi de les llengües, les literatures i les històries de les terres castellanes, catalanes i portugueses Fou la primera revista erudita no catalana que acceptà articles escrits en català Mantingué una collaboració ben intensa amb Jaume Massó i Torrents que es traduí en diversos projectes com ara l’edició conjunta de l’obra del segle XV, Cançoner sagrat de Vides de…
, ,
port de Siguer
Pas
Depressió (2 378 m) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit d’Andorra (Ordino) amb el País de Foix.
Situat entre el pic Vell del Port de Siguer 2 680 m a ponent s’alça el pic de Siguer de Rialb o de Fontblanca , 2 903 m alt i el pic de Banyells 2 702 m, a la capçalera de la coma de Rialb Igual com el port de Banyells, comunica Andorra la Vella amb el poble occità de Siguer
Berenguer de Palol
Literatura
Trobador, el primer català de nom conegut.
Fou probablement cavaller i estigué al servei d’Arnau d’Avinyó, marit d’Ermessenda d’Avinyó, a qui dedicà algunes cançons Se'n conserven nou cançons d’atribució segura, escrites en un occità literari d’una gran correcció, amb estil senzill i d’una gran fluïdesa expressiva són de tema amorós, mancades d’anècdota, i ajustades als cànons de l’amor cortès
Jean-Étienne Portalis
Història del dret
Jurista.
Defensor dels protestants, tingué una important intervenció moderada en la Revolució Francesa presidint el Conseil des Cinq-Cents 1796, per la qual cosa hagué de fugir Tornà posteriorment per ocupar un càrrec al Conseil d’État i en la redacció del Codi de Napoleó , on defensà el dret escrit i les institucions occitanes dret occità Collaborà activament amb Napoleó, de qui fou ministre de cultes 1804
périgourdine
Música
Dansa i cançó popular francesa, de tempo viu, escrita usualment en compàs de 3/8 o 6/8.
El terme prové del mot occità perigordina o perigordiana , en referència al Périgord, comarca nord-oriental d’Aquitània, Occitània, d’on procedeix la dansa Presenta semblances amb el passepied Al segle XVIII, era utilitzada com a dansa de cloenda en els balls En la tercera escena del primer acte de Rigoletto , de G Verdi, es troba l’exemple més famós d’aquesta dansa en la música culta
Les llengües d’Europa i la Gran Idea. 1930-1939
L’Europa dels anys 1930 és una Europa trasbalsada per conflictes de tota mena, resultat dels múltiples problemes generats per la Primera Guerra Mundial que encara no s’havien resolt Mentre s’aguditzava la lluita obrera a l’entorn del salari i les condicions de treball, els estats configurats pel model de Westfàlia seguien preocupats per la seva força bèllica, i els processos d’urbanització i d’alfabetització, realitzats només en llengües estatalitzades, provocaven angoixa en sectors molt amplis de la població En aquest clima, i tot assajant de comprendre la situació, es confegeixen,…
Itàlia aprova la llei de les llengües minoritàries
El ple del Senat d’Itàlia aprova la llei que vetllarà per la tutela de les llengües minoritàries que parlen un total d’1600000 italians L’anomenada “llei sobre les dotze llengües minoritàries” protegirà l’albanès, el català, l’alemany, el grec, l’eslovè, el croat, el francoprovençal, el furlà, el ladí, l’occità i el sard, que es podran fer servir en àmbits com les escoles fins a nivell mitjà, els consells comunals i les assemblees provincials
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina