Resultats de la cerca
Es mostren 858 resultats
Sota la pols
Literatura catalana
Novel·la de Jordi Coca, publicada el 2001.
Evocació de la infantesa d’un nen que viu en el si d’una família amb escassos recursos econòmics i inquietuds, amb la presència d’un pare irascible La postguerra, sense llibertat ni expectatives, accentua la tristesa dominant a l’obra La novella, escrita en primera persona, està dividida en quatre parts i el títol de la darrera és el de l’obra, “Sota la pols”A la primera, “Com un àngel”, el narrador, nascut un any històricament significatiu, el 1936, recorda la seva vida monòtona i trista, en la qual pesa la mort del germà petit, l’any 1947 —el del naixement de Coca— El narrador viu,…
crom

Propietats físiques del crom
Química
Element de transició metàl·lic situat entre els elements dels blocs s i p de la taula periòdica.
Normalment actua amb les valències +2 i +3 El nombre considerable de graus d’oxidació del crom s’explica per l’energia similar que posseeixen els electrons dels orbitals 3 d i 4 s , i per la mobilitat dels cinc electrons desaparellats de l’orbital incomplet 3 d , aptes per a participar, juntament amb l’únic que ocupa el nivell 4 s , en enllaços covalents Els orbitals buits dels nivells 3 i 4, que fan possibles els salts d’electrons de l’un a l’altre, i viceversa, quan hom els sotmet a una radiació de llum blanca, expliquen també la viva coloració de les sals de crom En l’escorça terrestre n’…
occità
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica, anomenada també llengua d’oc, pertanyent a l’agrupament lingüístic gal·loromànic.
La denominació llengua d’oc procedeix de la veu oc , en occità “si’ L’occità és la llengua pròpia d’Occitània i constitueix, doncs, una de les llengües ètniques parlades al territori de l’actual Estat francès Quant als límits —que cal traçar atenent l’extensió de les altres llengües veïnes—, hom pot assenyalar, pel que fa als parlars oc / oïl , que la línia divisòria entre ambdós no sembla pas haver variat gaire des de l’edat mitjana hom pot fixar-la partint de la confluència dels rius Garona i Dordonya, seguint el curs de la Gironda i, per Angulema, fins a Châteldon A partir d’…
Castell de Montgalhard
Situació Un dels pocs murs que resten d’aquesta antiga fortificació, del qual s’han arrencat els carreus de les dues cares exteriors ECSA - A Roura Les restes del castell de Montgalhard són situades al cim del turó on s’escampen, pel vessant que mira a l’est, les cases del poble de Montgalhard Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 54′40″ N - Long 2° 37′30″ E Per a arribar a Montgalhard partint del poble de Maisons s’ha d’agafar la carretera D-123 en direcció sud, i havent fet un recorregut d’uns 3 km, cal desviar-se a mà esquerra per la carretera D-410, que porta directament a…
Castell de Termena (Rasiguèras)
Situació Vista aèria de les ruïnes del castell, que coronen un turó sobre la petita vall de la riera del mateix nom ECSA - Camara JP Joffre Sector de ponent de la torre del castell ECSA - A Roura Les belles ruïnes del castell de Termena s’alcen al cim d’un turó situat uns 4 km al N de la vila de Rasiguèras, vora la ribera de Termena Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 46′47″ N - Long 2° 36′27″ E Per a arribar-hi, partint de Rasiguèras, cal agafar una pista en direcció N que passa per entremig de vinyes i, després, baixa fins al nivell de la riera de Termena Des d’aquí, gairebé sense…
Sant Esteve d’Igüerri (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació L’església de Sant Esteve és a l’extrem de llevant del petit nucli d’Igüerri, situat en la partió d’aigües entre la Noguera de Tor i la Noguera Ribagorçana Mapa 32-10 213 Situació 31TCH165001 Per a arribar-hi partint del Pont de Suert, cal agafar un brancal de la N-230 que es dirigeix vers Iran, tot passant per Gotarta i Igüerri JBP-JAA Història El lloc d’Igüerri solament és esmentat en la documentació per referències indirectes Així, en una escriptura de l’any 1010 es consigna el lloc d’ Engurisi com a afrontació territorial d’un alou pertanyent a la villa d’Esterri…
Sant Pere de Pallerol (Sopeira)
Art romànic
Situació Església coneguda popularment per Sant Ramon, que presideix el nucli despoblat de Pallerol ECSA - MÀ Font L’església de Sant Pere, coneguda popularment per Sant Ramon, és situada al nucli de Pallerol, recentment despoblat, el qual s’emplaça al vessant septentrional de la serra del Talló d’Aulet Mapa 32-10213 Situació 31TCG111901 Per a arribar-hi partint de Sopeira, cal seguir la carretera N-230 en direcció al Pont de Suert, i desviar-se per un trencall a mà esquerra que mena a Betesa Passada la cruïlla que duu a Sant Orenç, surt, a mà esquerra, una carretera estreta que…
Egidio Romualdo Duni
Música
Compositor napolità actiu especialment a París.
Vida Format als conservatoris de Nàpols, sembla que, amb Francesco Durante, començà la seva carrera, fet habitual a l’època, com a compositor d' opere serie Catone in Utica 1740, Ipermestra i Ciro riconosciuto 1748, etc L’any 1735 estrenà a Roma Nerone , que eclipsà Olimpiade de GB Pergolesi i, arran d’aquest fet, es bastí la llegenda romàntica segons la qual Duni hauria estat el responsable indirecte de la mort prematura del seu collega, traspassat l’any següent Malgrat l’èxit de les seves obres de tema seriós, el 1756 es trobà a Parma amb C Goldoni i compongué la seva primera opera buffa…
màquina hidràulica
Física
Tecnologia
Màquina que intervé d’una manera activa en la manipulació mecànica d’un líquid (o, per extensió, de qualsevol fluid considerat incompressible).
Hom distingeix les màquines que només controlen el flux líquid i els seus paràmetres característics vàlvules, comportes de les que efectuen la conversió entre l’energia continguda en el líquid, en forma d’altura de càrrega, en un altre tipus d’energia Hom anomena aquestes màquines generadors o impulsors , quan produeixen energia hidràulica, i motors o actuadors motor hidràulic, quan absorbeixen aquesta energia Entre les màquines transformadores d’energia que produeixen o absorbeixen energia mecànica hom distingeix, segons el principi de funcionament, les màquines hidrodinàmiques i les…
manierisme
Retrat d’home jove, d’Agnolo Bronzino (1503-1572), pintor italià de la segona generació del manierisme i gran retratista
© Corel Professional Photos
Art
Estil artístic de l’art occidental que es delimita a Europa des del 1520 fins al 1600, aproximadament.
Aquest terme fou utilitzat per G Vasari en manifestar que els deixebles de Miquel Àngel pintaven a la maniera del mestre La historiografia ha fixat —bàsicament en pintura— les característiques més remarcables del manierisme en tractar-se d’un moment de pugna entre l’anticlassicisme i el classicisme, la forma es desintegra partint de la figura serpentinata l’idealisme es concreta i assoleix un to fantàstic i insòlit hi ha una gran predisposició a l’excentricitat i al desbaratament els elements arquitectònics —en pintura— no delimiten un espai, sinó que l’amaguen, i provoquen la curiositat de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina