Situació
Església coneguda popularment per Sant Ramon, que presideix el nucli despoblat de Pallerol.
ECSA - M.À. Font
L’església de Sant Pere, coneguda popularment per Sant Ramon, és situada al nucli de Pallerol, recentment despoblat, el qual s’emplaça al vessant septentrional de la serra del Talló d’Aulet.
Mapa: 32-10(213). Situació: 31TCG111901.
Per a arribar-hi partint de Sopeira, cal seguir la carretera N-230 en direcció al Pont de Suert, i desviar-se per un trencall a mà esquerra que mena a Betesa. Passada la cruïlla que duu a Sant Orenç, surt, a mà esquerra, una carretera estreta que porta fins al mateix poble de Pallerol. (MAF-XFG)
Història
La primera menció documental del lloc de Pallerol, grafiat Palgerolo, data del segle X, quan és esmentat com a fita territorial de l’església de Sant Pere de Molins. L’acta de dotació d’aquesta església (vers el 989) recull diverses donacions fetes al terme del vilar, però distingeix entre el nucli i una segona caseria anomenada Pallerol de Sus. A la baixa edat mitjana tenien la jurisdicció del lloc els comtes de Ribagorça, i a l’època moderna era dins la senyoria dels Mur.
L’església de Sant Pere, de la qual no es disposa de cap referència d’època medieval, depenia de la parròquia de Sant Sadurní (o Sant Climent) d’Aulet. (JBP)
Església
Planta del temple, modificada amb un cos afegit al mur nord, on hi ha l’actual porta d’entrada.
X. Fresneda i M.À. Font
L’església de Sant Pere és un edifici d’una sola nau capçada al nord-est per un absis semicircular, lleugerament ultrapassat, que s’obre directament a la nau.
La volta de la nau, que ha estat refeta, és de canó, mentre que l’absis és cobert amb volta de quart d’esfera, una mica desplomada.
Actualment s’accedeix a l’interior per una porta oberta al mur nord, a través d’una estructura afegida que fa de porxo. La porta original, ara tapiada, s’obria al mur de migdia, en el mateix indret on avui es poden veure una fornícula i una finestra.
L’església mostra senyals d’haver estat sobrealçada. Les obertures primitives que conserva se situen, una a la capçalera, que correspon a una espitllera, i una altra al centre de l’absis, cegada a l’interior. Al mur de ponent s’obre una finestra amb esplandit.
El parament de l’edifici és fet amb carreus irregulars de pedra calcària, disposats en filades que tendeixen a l’horitzontalitat i lligats amb argamassa grollera.
Per la tipologia de l’absis, de les obertures i del treball dels carreus, sembla correspondre a una obra del segle XI, obrada dins el corrent constructiu popular i local. (MAF-XFG)
Bibliografia
- Abadal, 1955, vol. III (II), doc. 271, pàgs. 427-429