Resultats de la cerca

Estudià a València, i passà a Madrid, on fou redactor d' El Globo i altres diaris Més tard ho fou d' El Pueblo , de València que dirigia el seu amic, VBlasco i Ibáñez, i poc després s’establí a Barcelona, on fou director d' El Progreso Militant republicà federalista, fou tinent d’alcalde de l’ajuntament de València i dos cops del de Barcelona Publicà obres històriques, com El papa Luna, La monja de las llagas i La expulsión de los jesuitas

El 1836 anà a Nova York i posteriorment a Mèxic i l’Havana, on des de La Constancia i La Voz de Cuba sostingué una postura antiseparatista i conservadora Pòstumament aparegué el recull d’articles La masonería pintada por sí misma 1883

Estudià periodisme a l’Escola de l’Església 1968 Exercí de professor en aquest centre i a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB com a expert en tecnologia i disseny dels diaris S’inicià com a director del setmanari El Maresme Entre el 1969 i el 1978 treballà a Diario de Barcelona , on començà fent esports i fou subdirector 1976, i collaborà a les revistes satíriques Barrabás , que feia sàtira de l’esport, i El Papus  i al setmanari Destino en l’època de Nèstor Luján Fou el fundador i primer director d’ El Periódico de Catalunya el 1978 Dirigí la sortida de l’edició catalana d’ El País…

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, collaborà en diverses publicacions periòdiques Fou director d’ El Temps 1984-88, de la revista Setze i dels diaris El Observador i Avui 1996-2007, de l’editora del qual, el Consell Editorial de la Corporació Catalana de Comunicació SL, fou president, i és columnista i articulista habitual d’aquest diari amb el pseudònim de Desclot  i amb el seu propi nom En el camp audiovisual, ha estat guionista i director de diversos programes de Televisió de Catalunya , com Pares i fills i Stromboli , i els anys 2009-10 fou…

Llicenciat en dret, collaborà a La Publicitat , L’Opinió i La Humanitat i dirigí Última Hora Secretari de l’Associació de Periodistes de Barcelona Fou oficial de la columna anomenada Macià-Companys durant la guerra civil S'exilià el 1939, publicà a Niça la revista Per Catalunya 1945 i redactà el Journal d’un expatrié catalan 1946 del comte de Güell Tornà el 1950 Fou redactor de Tele-exprés i de Tele-estel Entre altres obres, publicà 14 d’abril 1938, El 19 de juliol a Barcelona 1938, Los ismos 1958, Raquel Meller 1963, La guerra de los seis días 1967 i, en collaboració amb JAParpal, la…

Doctor en ciències i llicenciat en farmàcia, ocupà una càtedra a la Universitat de València Militava al partit progressista de Peris i Valero, i començà a treballar al periòdic Los Dos Reinos , d’aquesta ideologia El 1872 fou elegit diputat a corts El 1875 entrà a dirigir el diari El Mercantil Valenciano , al qual donà una orientació política de caràcter republicà independent relativament enfrontada amb el blasquisme d' El Pueblo , i aconseguí de fer-ne la publicació de més tiratge i de més difusió al País Valencià

S'inicià a la redacció d' El Matí i tornà al periodisme a El Correo Catalán , l'any 1952, del qual fou sotsdirector i promotor de la seva modernització i catalanització Dirigí Tele-Exprés , a partir del 1968, i en féu una publicació viva i decantada envers els problemes del país El 1976 s'incorporà a La Vanguardia , de la qual fou un dels tres directors adjunts Treballà a la Comissió Abat Oliba 1947, fou assessor en matèries informatives dels presidents de la Generalitat Josep Tarradellas i Jordi Pujol, i director dels programes de TVE a Catalunya Les nostres coses , Desperta ferro i La…

Utilizà generalment el pseudònim de Luis de Sirval Fou redactor dels diaris “La Voz de Valencia” 1916-17, “El Noticiero Universal” i “El Diluvio” de Barcelona, i, des del 1920, de “La Libertad” de Madrid Durant la Segona República organitzà una agència de collaboracions periodístiques per a la premsa d’esquerra Publicà el recull d’articles Huellas de las constituyentes 1933, amb pròleg de Gabriel Alomar Fou assassinat en una comissaria durant la repressió de la revolta d’octubre del 1934 En morir hom creà un Comité Luis de Sirval, el qual, entre altres activitats, publicà un recull d’escrits…

Estudià dret a València i, a Madrid, collaborà als diaris “La Discusión” i “La Democracia” i fundà el setmanari illustrat “El Siglo” 1865 Durant la revolució del 1868 fundà i dirigí a València “La República Federal” Escriví poemes — Noche 1885, Ecos de la juventud 1893—, assaigs polítics — La evolución y la revolución 1893— i uns Apuntes biográficos de Luis Blanc 1882

Net d’Alfred Opisso Reporter i divulgador de temes històrics i culturals catalans, generalment en castellà, fou collaborador de La Humanitat i, a la postguerra, redactor de Destino i collaborador de La Vanguardia signà sempre Arturo Llopis Publicà diverses biografies de sant Josep Oriol, sant Antoni Maria Claret, Victòria dels Àngels, etc