Resultats de la cerca
Es mostren 2033 resultats
Josep Deloncle
Antropologia
Folklorista.
Fundador 1963 i conservador de la Casa Pairal, Museu Català de les Arts i Tradicions Populars de Perpinyà Participà activament en els diversos moviments catalanistes “Germanor”, Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, Orfeó Català i la Federació Sardanista del Rosselló És autor de Goigs del Rosselló 1951 i de diversos estudis d’etnografia rossellonesa Fou membre de la comissió permanent del Congrés de Cultura Catalana El 1981 fou elegit president de la Unió per una Regió Catalana El 1975 publicà Les arrels catalanes del Rosselló
Segon Congrés Universitari Català
Assemblea de professors i alumnes de totes les facultats universitàries i representants d’entitats escolars i culturals celebrada a Barcelona del 7 al 14 d’abril de 1918 a la casa de la ciutat, per la prohibició de l’autoritat militar de celebrar-la a la universitat.
L’organitzà l’associació d’Estudiants Catalans, amb Josep Maria Batista i Roca de president de la comissió organitzadora, sota la presidència del catedràtic August Pi i Sunyer Fou dividida en tres seccions que estudiaren la problemàtica universitària i la seva projecció nacional Pere Domingo hi defensà la ponència sobre els drets dels estudiants, i Francesc Layret, la catalanitat de la universitat Una comissió permanent, presidida per Octavi Saltor, publicà el projecte que s’havia elaborat per a una universitat catalana autònoma 1919, signat per 26 catedràtics
Dionisio Anzilotti
Dret
Jurista italià.
Dedicat al dret internacional, en fou professor a Florència, Palerm, Bolonya i Roma Membre de la delegació italiana a la Conferència de la Pau, ocupà, el 1919, el càrrec de vicesecretari general de la Societat de Nacions el 1920 formà part del comitè consultiu de la Societat de Nacions per a la constitució del Tribunal Permanent de Justícia Internacional, amb seu a la Haia, del qual fou elegit membre el 1922 i president el 1929 i el 1930 La seva contribució al dret internacional ha estat abundant
Àlvar de Madrigal i de Cervelló
Història
Militar
Lloctinent i capità general de Sardenya (1556-69).
Fill de Pere de Madrigal i d’Íxer Convocà el parlament general 1558-61 que creà la reial audiència de Sardenya 1560 i el càrrec de regent de la tresoreria general d’aquell regne durant el seu llarg mandat fortificà l’illa i féu reconstruir les muralles de Càller, perseguí i castigà el contraban de cereals, i hom establí la primera tipografia permanent a Sardenya Es casà amb Anna d’Oms i, més tard, amb Anna de Cardona i de Requesens, baronessa de Sant Boi
Dimissió en bloc dels diputats prodemocràcia al parlament de Hong Kong
Tots els diputats de l’oposició al parlament de Hong Kong dimiteixen en protesta per l’aplicació d’una llei aprovada pel Comitè Permanent del Congrés Nacional de la República Popular de la Xina que permet al govern de la ciutat destituir diputats si considera que amenacen la seguretat o qüestionen la pertinença de Hong Kong a la República Popular de la Xina Quatre diputats prodemocràcia han estat destituïts Amb aquesta dimissió en bloc el parlament resta exclusivament integrat per partidaris del govern central
sinterització

Tall vertical de la instal·lació completa de sinterització (a l’esquerra) i representació simplificada de la màquina de sinteritzar de Dwight-Lloyd (a la dreta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Aglomeració de pólvores d’un metall o més i, eventualment, d’altres matèries, per l’acció de la calor i de la pressió.
Consisteix a premsar la mescla de pólvores, de manera que formi un bloc, i a sotmetre-la a l’acció de la calor en un forn elèctric, en una atmosfera no oxidant fins a obtenir una massa emmotllable i, posteriorment, un cop obtingudes les peces per emmotllament, tornar-la a sotmetre a una temperatura superior a l’anterior per tal d’obtenir un enduriment permanent Les peces obtingudes per sinterització són poroses i els porus poden ésser omplerts amb altres metalls o, més generalment, amb lubrificant, com és el cas de les peces autolubrificadores
Diego de la Llave Garcia
Columbofília
Columbòfil.
Considerat el pare de la columbofília espanyola Des de la fundació de la Reial Federació Columbòfila Espanyola RFCE, el 1894, fou vocal fundador del seu consell en representació de la Regió Militar de Catalunya, càrrec que posseí fins a la seva mort Presidí la Societat Columbòfila de Catalunya 1890-1925, de la qual fou nomenat president honorari l’any 1926, i fou delegat per Espanya de la Comissió Internacional Columbòfila Permanent Fundà i dirigí la revista La Paloma Mensajera , i presidí el sindicat de la Premsa Esportiva de Barcelona
Circuit de Vilafranca

La recta de tribunes en la cursa del 1921 del circuit de Vilafranca (dibuix de l’època)
Vinseum
Automobilisme
Circuit de velocitat de 14,790 km de longitud que travessava els termes municipals de Vilafranca del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, i La Múnia (Castellví de la Marca).
Els anys 1921, 1922 i 1923 aquest circuit no permanent acollí la celebració del Gran Premi Penya Rhin, una de les primeres proves automobilístiques amb caràcter internacional celebrades a Europa, i també les tres primeres edicions del Campionat d’Espanya d’automobilisme, fet pel qual és considerat el bressol de la Fórmula 1 a l’Estat espanyol En aquestes proves els pilots havien de donar 35 voltes al circuit i recorrien un total de 517,65 km En la cursa celebrada el 1921 el circuit aplegà uns 50000 espectadors repartits al llarg del recorregut
la Platja d’Argelers
Barri
Barri marítim de la vila d’Argelers (Rosselló), estès al llarg de la platja dels Pins, de 3 km de longitud, entre el grau de la Maçana, al S (que el separa del nucli del Racó), i el grau de la Ribereta, al N.
Sorgit entre els anys 1920 i 1940 a partir de la zona meridional, més pròxima a la vila, on es troben les grans residències privades l’expansió vers el nord ha estat feta per grans empreses, d’acord amb el pla d’endegament de la costa de la regió de Llenguadoc-Rosselló Entre els dos sectors hi ha l’església amb vitralls de Willy Mucha A l’estiu dóna allotjament a més de 100 000 persones a l’hivern hi ha una població permanent de prop d’un miler d’habitants
L’Audiència Nacional denega un permís al diputat autonòmic “Josu Ternera”
La sala penal de l’Audiència Nacional rebutja la concessió d’un permís a José Antonio Urrutikoetxea, “Josu Ternera”, pres preventiu d’ETA i diputat autonòmic elegit en les files d’Euskal Herritarrok, perquè demà assisteixi a la reunió de la comissió de drets humans del Parlament basc D’altra banda, el jutge Baltasar Garzón també denega el permís a un altre parlamentari d’EH que és a la presó, José Antonio Etxebarria, que havia sollicitat poder assistir a la constitució de la comissió permanent del Parlament basc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina