Resultats de la cerca
Es mostren 263 resultats
velisa
Transports
Vela de proa, de quatre punys, semblant al spinnaker o baló, que permet navegacions en popa i al llarg i que, per un enginyós sistema de carregadora, hom pot recollir sense dificultats fins i tot anant plana.
La velisa que s’empra modernament en vaixells esportius pretén ésser un sistema de navegació també per a embarcacions de pesca i mercants, camp en què actualment han estat fetes proves que representen un estalvi d’un 20 a un 25% del consum de combustible Els treballs d’investigació es deuen al veler català Jaume Plana
femella
Transports
Cadascuna de les dues anelles de ferro, l’una fixada a la part inferior de la pala del timó i l’altra a la roda de popa, en les quals hom introdueix l’agulla o mascle corresponent.
La unió d’aquestes peces forma el joc de frontissa, que lliga el timó a l’embarcació
tercerol
Transports
Nom donat a diverses coses que ocupen el tercer lloc, com el rem del tercer banc, el tercer ris de la vela llatina, la tercera vela —començant per la popa— que portava una embarcació de tres veles, etc.
Borredà
Borredà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, a l’àrea de contacte entre els últims contraforts dels Prepirineus i la Depressió Central.
Situació i presentació El municipi de Borredà, de 43,45 km 2 , limita a l’E amb Alpens Lluçanès i les Llosses Ripollès, al S amb Lluçà Lluçanès, a l’W amb la Quar el límit amb aquest darrer terme és el Margançol i Vilada i al N amb Castell de l’Areny, on les rieres de Camprubí i de Cercosa separen els dos termes El terme municipal de les Llosses té un enclavament dins del terme de Borredà el de la Rovira de Baix, entre Alpens i Borredà, que té el límit meridional a la riera de Merlès, prop del límit amb la Quar El terme és situat en el punt de contacte del Ripollès amb el Berguedà, a la zona…
sobrequilla
Transports
Biga de fusta o perfil de ferro o d’acer, en forma de T o de doble T, disposat de proa a popa damunt la quilla, a la qual és unida per l’interior del buc d’una embarcació.
La sobrequilla dóna a l’embarcació resistència longitudinal i suporta les varengues També és anomenada paramitjal
en fatxa
Transports
Disposició en què hom fa barcejar les veles d’una nau de manera que les unes rebin el vent per la cara de proa i les altres per la cara de popa, per tal que la nau es mantingui aturada.
Molí de les Puces (Boadella)
Art romànic
Situació Interior de la construcció, amb la volta perfectament conservada F Tur Edifici que, malgrat el nom popular que té, no sembla pas que fos un molí És situat a la riba dreta i a tocar de la Muga, a poc menys d’1 km del poble de les Escaules, aigües amunt Aquesta construcció fou bastida sobre unes roques planes, de tal manera que resta molt poc enlairada respecte al nivell normal de l’aigua del riu Pocs metres més avall, colgada actualment sota l’aigua, hi ha una altra construcció semblant i, encara, riu avall, hom en descobrí els vestigis de dues més Aquest edifici fou donat a conèixer…
canoa
Canoes al riu Tarn al seu pas per Millau
© Jaume Ferrández
Esport
Transports
Embarcació menor, lleugera, normalment d’una sola peça, de mides molt variables (generalment d’eslora inferior a 10 m), de forma allargada, punxeguda de proa i de popa, propulsada per pagaies i desproveïda de timó, de quilla i generalment també de vela.
La canoa comprèn com a formes particulars la monòxil, de construcció rústega o pesant, anomenada preferentment piragua, coneguda a Amèrica, Àfrica i Oceania, i la construïda amb pell i de buc tancat, com el caiac de les zones àrtiques El terme canoa és aplicat també, amb un sentit restringit, únicament a les més lleugeres, de buc obert i propulsades per pagaia simple, que no poden ésser incloses en cap dels dos tipus anteriors, i d’una manera especial a les pròpies dels indis de l’Amèrica del Nord Els materials emprats poden ésser, en les canoes monòxils, l’escorça d’un sol arbre o el seu…
arganell
Transports
Peça de fusta rectangular que a un cap té una mossa que encaixa a la part superior de la roda de popa, i a l'altre cap té una mossa enmig de la qual roda una politja que serveix per a salpar l'àncora.
banda
Transports
Cadascuna de les dues meitats simètriques en què és dividida una embarcació pel seu pla diametral; són anomenades banda de babord
i banda d’estribord,
segons que restin, respectivament, a l’esquerra o a la dreta d’un observador que, situat a popa, miri cap a proa.