Situació
Interior de la construcció, amb la volta perfectament conservada.
F. Tur
Edifici que, malgrat el nom popular que té, no sembla pas que fos un molí. És situat a la riba dreta i a tocar de la Muga, a poc menys d’1 km del poble de les Escaules, aigües amunt. Aquesta construcció fou bastida sobre unes roques planes, de tal manera que resta molt poc enlairada respecte al nivell normal de l’aigua del riu. Pocs metres més avall, colgada actualment sota l’aigua, hi ha una altra construcció semblant i, encara, riu avall, hom en descobrí els vestigis de dues més.
Aquest edifici fou donat a conèixer per Antoni Egea i Codina l’any 1978.
Mapa: 296M781. Situació: 31TDG895862.
Per arribar a l’anomenat Molí de les Puces cal sortir de les Escaules, anar fins a la resclosa del riu i seguir per la riba dreta fins a arribar a l’edifici que ara resta a tocar de l’aigua. (JBM-JBH)
Edifici
La forma d’aquest edifici anomenat popularment Molí de les Puces recorda la d’un buc d’un vaixell, amb la proa, afuada, orientada cap al nord-oest, i la popa, recta, cap al sud-est. Els murs de la construcció no són ben verticals ni rectilinis, sinó lleugerament atalussats i de traçat una mica irregular. El caire del migjorn és esmussat, el de llevant és esmussat a la part superior i angular a la base.
Planta, a escala 1:200, de la construcció, en forma de buc d’un vaixell.
J. Falguera, J. Rodeja, J. Torrent
La volta actual de la construcció és apuntada. A l’exterior hi ha una coberta de doble vessant, que acaba amb un angle no gaire viu a gairebé tot el voltant.
L’espai interior de l’edifici és un rectangle força regular, que té una longitud d’uns 7 m i una amplada de 2,5 m aproximadament. El gruix de les parets és d’uns 110 cm. La punta del nord-oest de la construcció és massissa, per tal de protegir l’edifici de les riuades; té una longitud de 4,5 m.
Al mur del sud-oest hi ha la porta d’entrada, que té una obertura lleugerament esbiaixada. Aquesta desviació, com la mateixa forma de tota la construcció, cal relacionar-la amb la proximitat del riu i el perill de l’aigua, que de tant en tant devia negar aquest lloc. A la llinda de la porta s’apunta lleugerament la forma d’un arc rebaixat.
A la paret sud-est de l’edifici hi ha una obertura, que té forma d’espitllera, d’una sola esqueixada, estreta i rectangular.
Al vessant meridional de la coberta hi ha tres forats que la travessen, destinats a la ventilació de l’edifici. A l’interior, al mur nord-occidental, hi ha una espècie d’arcosoli o fornícula, una mica enlairat amb relació al sòl. Té una amplada de gairebé 2 m i una profunditat de 75 cm. És cobert amb un arc de mig punt fet amb dovelles ben tallades de pedra calcària porosa. Aquest encaix és molt descentrat cap a tramuntana, respecte a l’eix de l’edifici.
A l’angle de ponent d’aquesta nau, a l’interior, s’endevina un forat. Correspon a una conducció que devia travessar el mur i permetia, molt probablement, que l’aigua ragés sobre una petita pica buidada a la roca natural.
El riu i la situació de quatre construccions. A dalt i a mà esquerra, el Molí de les Puces.
J. Falguera, J. Rodeja, J. Torrent
Al mur nord-est hi ha tres forats que travessen la paret; s’estrenyen cap a l’exterior. Són situats a alçades diferents. A l’interior, s’esglaonen d’esquerra a dreta. Hom pot suposar que servien per a mantenir l’aigua que entrava a l’interior al nivell que hom desitjava. El sòl de la nau també presenta un desnivell semblant des del mur nord-oest, on hi ha l’arcosoli, fins al mur foradat per l’espitllera.
A la cara exterior d’aquest edifici les pedres només són desbastades. Al vèrtex del nord-oest i al mur de tramuntana hi ha pedres de mides diverses, en general, són, però, força grosses. Als altres murs les pedres més grosses es concentren sobretot a la base. A la resta predominen les pedres més o menys planes i irregulars, col·locades sovint planes o també inclinades; en algun lloc s’arriba a formar un opus spicatum. A l’interior, els murs presenten un aparell constructiu semblant al que acabem de descriure, enlloc, però, no hi ha pedres inclinades. La volta fou bastida amb lloses llargues, retocades, que s’arrengleren amb regularitat.
A causa de les característiques del monument, és difícil d’assegurar res sobre el seu ús i la datació. Això no obstant, per una sèrie d’elements —aparell constructiu, fornícula, espitllera, etc.— cal proposar una datació de cap al segle X. És molt probable que la volta apuntada fos fruit d’una reconstrucció posterior, potser d’època gòtica.
Un altre aspecte problemàtic és el d’establir la funció que tenia aquest edifici a l’alta edat mitjana. Malgrat el nom popular actual i el fet d’haver-hi trobat una mola força moderna, s’ha cregut que més aviat podria haver estat destinat a fer de banys. Un conjunt d’aspectes tendeixen a fer-nos decantar cap a aquesta hipòtesi: les mides i la forma de la conducció d’entrada de l’aigua situada a ponent, les obertures de desguàs fetes a nivells diferents de la paret del nord-est, la fornícula, els tres forats de la volta, a manera de claraboies, i fins i tot el mateix nom de les Escaules. Actualment, hi ha encara un brollador d’aigua termal (tèbia en realitat) a les proximitats, al torrent de la Caula.
Aquesta probable sala de bany, potser termal, no era, com ja hem dit, l’única de la zona. S’han trobat també tres edificacions més, molt semblants a aquesta, que, en l’actualitat, normalment, resten, però, colgades per l’aigua.
A uns 70 m d’aquesta construcció, riu avall, ara sota l’aigua, hi ha les restes d’un segon edifici encara no gaire destruït. La seva planta forma una petita sala acabada en un semicercle. Els murs, en alguns sectors, són encara força alts. Tenen un gruix i un tipus d’aparell constructiu molt semblant al del Molí de les Puces. Fins i tot hi resten vestigis de la volta que el cobria.
Uns 130 m més avall, sempre a la riba dreta, hom encara podia veure, abans d’ésser darrerament negat, alguns vestigis d’una altra construcció. S’hi veia un tros de mur corb, de forma gairebé semicircular, del qual s’ha conservat poca alçada. Pel seu aparell constructiu i per altres detalls hom pot creure que era una construcció com les altres. Segurament tenia una planta semblant a la del quart edifici, el qual és una mica més ben conservat.
Uns 100 m més avall, seguint la riba dreta de la Muga, prop de la resclosa de l’embassament, hi ha una quarta construcció que ja abans de les obres d’ampliació de la resclosa realitzades els anys 1984 i 1985, restava sota l’aigua. La seva planta tendeix a ésser triangular. Té tots els angles arrodonits. Només en resten els basaments. Contràriament al Molí de les Puces, la primera de les construccions, en aquest cas la planta és molt més irregular, el gruix dels seus murs és més reduït i no té una punta massissa al sector que s’havia d’encarar al riu.
Cal assenyalar també que entre el segon i el tercer edifici, una mica més lluny del curs del riu, hom ha trobat vestigis d’un rec artificial, que és possible que calgui relacionar amb aquest conjunt. (JBH-JBM)
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàgs. 45-46; vol. II-B (Alt Empordà), Girona 1985, pàg. 540.