Resultats de la cerca

Enginyer de mines, el 1916 ingressà al Conservatori Nacional de Música de Santiago, on estudià teoria i piano amb Aníbal Aracena Infanta, violí amb Aurelio Silva, harmonia amb José Salinas i composició amb Enrique Soro Es dedicà a difondre la música més innovadora mitjançant conferències i concerts en els quals interpretava obres pròpies Fou membre de la Sociedad Bach i fundador de la Sociedad de Compositores Chilenos 1923 Presidí l’Acadèmia Literària i dirigí la publicació "Revista Artística" Obtingué alguns premis amb obres com ara Alucinaciones de Primavera 1916, Poema…

Contenia articles sobre la cria de cavalls i tractava les diferents modalitats de curses i concursos La seva publicació sofrí interrupcions i se’n coneixen fins tres èpoques El 1929 reaparegué com a programa dels concursos de primavera, i el 1932 encetà una tercera època que reprengué la publicació d’articles tècnics sobre la cria de cavalls i la informació sobre les curses de l’hipòdrom de Can Tunis, vinculat a la societat Barcelona Turf Signaven els articles Enric Sostres, Prestige, Parigot, Crak, Fion , S Freixa Barba, F Patiño Molina i La Magdalena , entre d’altres Cessà a la…

Fundat el 1967, disposa de seccions de tennis, pàdel, natació i dansa El 1969 inaugurà l’escola de tennis i al principi dels anys vuitanta, la pista poliesportiva Poc després començà a organitzar l’Obert de Primavera de Tennis i diversos campionats de categories inferiors d’àmbit espanyol i internacional Alguns membres participen en campionats de Catalunya i d’Espanya de tennis, en el Circuit Català de pàdel i en torneigs socials Disposa de catorze pistes de tennis, cinc de pàdel, tres piscines i un gimnàs Organitza, entre d’altres, el Torneig Internacional de Tennis Sant Cugat

Defensa central, començà a l’Esport Club Granollers, passà al Centre d’Esports Sabadell, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1929-34 i després jugà al Llevant 1934-35 i el València 1935-36 L’edició 1936-37 tornà al Granollers i un cop acabada la Guerra Civil continuà amb l’equip vallesà A la primavera del 1940 retornà al Barça i hi romangué fins la temporada 1940-41 Comptant les dues etapes, amb l’equip blaugrana disputà 79 partits, marcà un gol i guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya 1930, 1931, 1932 Posteriorment, jugà al Gimnàstic de Tarragona 1941-43

Descoberta accidentalment mentre s’obria una via d’escalada, només s’hi pot accedir escalant S'hi han trobat restes d’un abocador, un forn, tres claus i fragments ceràmics d’època islàmica s XIII dC El jaciment ha estat interpretat com un dels possibles refugis dels musulmans illencs després de la conquesta del rei Jaume, i fou abandonada al final de la primavera del 1230 Miquel Barceló, de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigeix el projecte de recerca de l’excavació i estudi d’aquest jaciment La cavitat sense topònim propi fou batejada com a ""Jeroni'' en homenatge al…

És el principal representant de l’escola realista iraquiana, autor de La darrera llanterna, Omar Beg, La serventa, El somriure i la primavera, El mur del silenci  1953,  El petit home  1953 i  Els comtes de tardor 1980 També publicà l’assaig Tragèdia de l’art  i dues obres de teatre,  Els missatgers de la Humanitat  1946 i  La fusta i el vellut  1980 La seva collecció “Našīd al-arḍ” ‘L’himne de la terra’, 1954 fou considerada subversiva durant els últims temps de la monarquia haiximita i motivà que hagués d’abandonar el seu càrrec de magistrat

Es formà i treballà amb el grup manierista de Fontainebleau del 1540 al 1560, i a París el 1573 i el 1581 En el camp del dibuix excelleixen els seus 28 cartons de la tapisseria d’Artemisa 1562 Musée Mobilier National, París i els 28 dibuixos per al compendi d’història de França Biblioteca Nacional de Madrid El seu catàleg pictòric es redueix, segurament, a quatre obres Les matances dels triumvirs August i la Sibilla del Tibur collecció Gustave Lebel, ~1580, El triomf de l’hivern ~1569 i El triomf de l’estiu o de la primavera ~1569

Deixeble de Manolo Hugué, la seva obra escultòrica se centrà en la figura femenina El 1953 en l’Exposició de Belles Arts de Primavera, a Barcelona, li fou concedida la tercera medalla A més, rebé el segon 1954 i el primer 1955 premi de l’Acadèmia Sant Jordi, i la tercera medalla de l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid 1960 És autor dels relleus murals del presbiteri de l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers 1955-66 i del monument als bombers de Barcelona 1967 Al març del 2009 fou declarat fill predilecte de Caldes de Montbui

Nebot del doctor Salvador Andreu Fou deixeble de Francesc Miralles i de Pere Borrell i del Caso Integrant del grup d’El Rovell de l’Ou, collaborà a la revista manuscrita Il Tiberio El 1896 i el 1898 participà a les exposicions de belles arts barcelonines, pero no es dedicà de ple a la pintura fins els anys trenta Participà, dins el Saló de Montjuïc, a les exposicions de primavera 1933-36 A la postguerra féu diverses exposicions individuals al Faianç Català i a les galeries Argos i Franquesa Es dedicà al paisatge i a la figura

Periodista, redactor del Berliner Tageblatt , fou crític teatral de Hannover 1921-23 i més endavant editor de la Neue Literarische Welt Conegut per tractar alguns temes eròtics i escabrosos, com en les novelles Die Verdammten ‘Els condemnats’, 1923, Stürmischer Frühling ‘Primavera borrascosa’, 1937, etc, el centre de la seva temàtica, però, sempre foren els límits de la condició humana, que reflectí amb vigorós dramatisme Durant el nazisme la seva obra fou condemnada Posteriorment es dedicà a la novella històrica, com Das Reich der Dämonen ‘L’imperi dels diables’, 1968 El 1975…