Resultats de la cerca

Vida Fill d’un mestre i organista, rebé a Württemberg la seva primera formació musical, que continuà a Wiesenstetten i Rottenburg La seva vida professional anava dirigida cap a l’ensenyament general, i del 1840 al 1844 feu classes al Gymnasium de Rapperswil Gràcies a la intervenció de F Mendelssohn, aquest darrer any es publicaren les seves obres per a piano 3 pièces caractéristiques , opus 2, i Scherzo , opus 3 A partir de llavors decidí dedicar-se exclusivament a la música i s’installà a Zuric, on prosseguí la seva formació de manera autodidàctica El 1845 anà a peu fins a Basilea per…

Regentà la càtedra des del 1626 i de forma collegiada amb Martí Ivarra i Jeroni Ardèvol el curs 1532-33 Fervent admirador d’Erasme, edità el 1529 els Catonis praecepta moralia comentats per aquest, amb finalitat pedagògica

De nen fou escolà de cor a Sant Nicolau de Praga 1718-20 i a la Hofkapelle de Dresden, Saxònia 1720-23 El 1723 tornà a Praga i ingressà al seminari per acabar els estudis Quan el canvi de veu el va apartar del cant, es dedicà al perfeccionament del violí Després de passar alguns anys a Viena i Varsòvia, el 1733 anà a Ruppin Brandenburg, on fou contractat per Frederic II de Prússia, al servei del qual restà fins a la seva mort En aquesta ciutat estudià composició amb els germans Graun, un dels quals succeí com a konzertmeister el 1771 El fet que no aprengués a tocar un instrument de teclat el…

Deixeble d’E Jaques-Dalcroze, Rasse i I Knorr, el 1916 es traslladà als Estats Units com a director musical de la Companyia de Dansa Maud Allan El Premi Coolidge per la Suite per a viola fou l’inici del seu reconeixement Influït, en un primer moment, per un romanticisme exacerbat, amb reminiscències orquestrals provinents de R Strauss i C Debussy, la seva adscripció a la causa jueva el portà a un melodisme curull dels elements de la música hebraica Més endavant es decantà per un particular neoromanticisme Concert simfònic per a piano i orquestra , 1947-48 i pel neoclassicisme amb la…

Vida Es formà al costat de Cipriano de Rore, amb qui treballà fins el 1558 Després inicià la seva carrera professional, que el dugué a la cort dels Este, a Ferrara, on treballà successivament com a cantor 1561, organista 1564, director musical, compositor i mestre de música 1570 Ocupà el càrrec de músic de cambra privat del duc Alfons II Gaudí de molta fama en vida gràcies a la seva gran habilitat com a intèrpret de tecla A més de les seves ocupacions a la cort, també es feu càrrec de l’orgue de la catedral de Ferrara i de l’Accademia della Morte Es coneix molt poca cosa sobre la biografia de…

Es formà com a nen cantor a la capella imperial de Viena, on fou deixeble de Philippe de Monte La major part de la seva trajectòria musical es desenvolupà a Itàlia Cap al 1574 estava establert a Roma com a organista i compositor a Sant Lluís dels Francesos, i des del 1585, a Nàpols, primer al servei de Fabrizio Gesualdo da Venosa, pare del compositor Carlo Gesualdo, i després com a organista de la capella virregnal espanyola Ocasionalment ocupà el càrrec de mestre de capella També es feu càrrec de l’orgue de la Santa Casa dell’Annunciata El seu estil evolucionà des del conservadorisme…

El 1585 entrà com a membre del cor al servei de la cort de Lluís II de Lorena, cardenal de Guisa, i hi serví fins el 1588, any en què el cardenal fou assassinat Aleshores Guédron passà a servir a la capella reial, on ascendí progressivament i ocupà diversos càrrecs, el primer dels quals com a maître des chanteurs de la chambre El 1601 succeí a Claude Le Jeune com a compositeur de la chambre du Roi , i dos anys després fou nomenat valet de chambre i maître des enfants de la musique El 1613 cedí aquests càrrecs al seu gendre, Antoine Boësset, i fou nomenat intendent des musiques du Roy et de…

Vida Ingressà com a cantor a la catedral de Sogorb S’ordenà de sacerdot el 1790 i entrà com a beneficiat a la catedral de València Obtingué la càtedra de litúrgia del seminari de la diòcesi valenciana i el 1802, la de cant pla Publicà els tractats Breve instrucción de canto-llano para los alumnos del seminario València, 1820 i Preces in praesenti jubilaeo ad processionalem Ecclesianum pro Diocesis Valentina València, 1826 Bibliografia Complement bibliogràfic Gil, Joaquim Breve instruccion del canto-llano , Madrid 1820

Des del 2004 presideix l’Associació Espanyola de Professors de Balls de Saló i Esportiu AEPBSD, constituïda a Barcelona el 1986 i que representa Espanya en el World Dance & Dance Sport Council

Autor de diverses memòries sobre teoria de funcions i anàlisi funcional Fou acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona