Resultats de la cerca

Regentà la càtedra des del 1626 i de forma collegiada amb Martí Ivarra i Jeroni Ardèvol el curs 1532-33 Fervent admirador d’Erasme, edità el 1529 els Catonis praecepta moralia comentats per aquest, amb finalitat pedagògica

Fill de Francesc Pérez i Dolz , la seva família es traslladà a Barcelona el 1929 Després d’estudiar fotografia, el 1941 s’inicià en el cinema com a ajudant d’operador i de direcció en produccions de Miquel Iglesias Adversidad , 1944 i Ricard Gascon Cuando los ángeles duermen , 1947 Don Juan de Serrallonga , 1948 Contractat per Emisora Films 1948, intervingué a En un rincón de España , de Jerónimo Mihura, primer film rodat amb Cinefotocolor Pacto de silencio 1949, d’Antonio Román  Apartado de Correos 1001 1950 i Sin la sonrisa de Dios 1955, de Juli Salvador Hay un camino a la derecha 1953 i…

El mètode de Carius per a l’anàlisi quantitativa d’halògens en la matèria orgànica es basa en la conversió d’aquests en halurs d’argent per l’acció de l’àcid nítric concentrat en presència de nitrat d’argent

Fou el primer prior del convent de dominicans observants de Sant Onofre de València i vicari general de la província d’Aragó 1491 Estengué la reforma a diversos convents claustrals És autor de diversos tractats De articulis fidei, De Sacramentis recopilació de les seves lliçons, Tractatus contra judaeos i Tractatus contra agarenos

Fundà, a Buenos Aires, una acadèmia de música i publicà Problemas de teoría musical

És autor de diversos poemes llatins en hexàmetres —com el dedicat al setge de Girona— la seva autobiografia, igualment en llatí, resta inèdita Fou elegit membre de l’Arcàdia de Roma

Graduat a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, fou director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático, amb seu al Teatro Real de Madrid 1968-70, de l’ Institut del Teatre  1971-80, que revitalitzà enormement, del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya  1982-88, i des del 1998, de l’ Escenari Joan Brossa   —del qual també fou cofundador, juntament amb l’illusionista Hausson , amb el qual collaborà sovint —, institució refundada el 2010 com La Seca-Espai Brossa, Fàbrica de Creació i el 2018 com Escenari Joan Brossa, entitat vinculada a la Fundació Joan Brossa 1999, de…

De nen fou escolà de cor a Sant Nicolau de Praga 1718-20 i a la Hofkapelle de Dresden, Saxònia 1720-23 El 1723 tornà a Praga i ingressà al seminari per acabar els estudis Quan el canvi de veu el va apartar del cant, es dedicà al perfeccionament del violí Després de passar alguns anys a Viena i Varsòvia, el 1733 anà a Ruppin Brandenburg, on fou contractat per Frederic II de Prússia, al servei del qual restà fins a la seva mort En aquesta ciutat estudià composició amb els germans Graun, un dels quals succeí com a konzertmeister el 1771 El fet que no aprengués a tocar un instrument de teclat el…

Deixeble d’E Jaques-Dalcroze, Rasse i I Knorr, el 1916 es traslladà als Estats Units com a director musical de la Companyia de Dansa Maud Allan El Premi Coolidge per la Suite per a viola fou l’inici del seu reconeixement Influït, en un primer moment, per un romanticisme exacerbat, amb reminiscències orquestrals provinents de R Strauss i C Debussy, la seva adscripció a la causa jueva el portà a un melodisme curull dels elements de la música hebraica Més endavant es decantà per un particular neoromanticisme Concert simfònic per a piano i orquestra , 1947-48 i pel neoclassicisme amb la…

Vida Es formà al costat de Cipriano de Rore, amb qui treballà fins el 1558 Després inicià la seva carrera professional, que el dugué a la cort dels Este, a Ferrara, on treballà successivament com a cantor 1561, organista 1564, director musical, compositor i mestre de música 1570 Ocupà el càrrec de músic de cambra privat del duc Alfons II Gaudí de molta fama en vida gràcies a la seva gran habilitat com a intèrpret de tecla A més de les seves ocupacions a la cort, també es feu càrrec de l’orgue de la catedral de Ferrara i de l’Accademia della Morte Es coneix molt poca cosa sobre la biografia de…