Resultats de la cerca
Es mostren 1054 resultats
sulfat de calci
Química
Compost que ocorre a la natura en forma anhidra (anhidrita) i de dihidrat (CaSO 4
· 2H 2
O) (guix).
La varietat translúcida és anomenada alabastre És emprat en quantitats importants en la fabricació de ciment de sulfat d’amoni, i també per a preparar òxid de calci i anhídrid sulfúric per descomposició tèrmica Per reducció amb carbó a alta temperatura dóna sulfur de calci Gràcies a aquestes i a d’altres reaccions possibles, el sulfat de calci natural constitueix una reserva estimable de sofre elemental i de composts de sofre, a la qual hom ha fet atenció quan ha estat considerada escassa la disponibilitat mundial de sofre Alhora el sulfat càlcic resulta com a subproducte de nombrosos…
Emil Du Bois-Reymond
Biologia
Filosofia
Fisiòleg i filòsof alemany.
Ocupà la càtedra de fisiologia a Berlín 1858, i des del 1867 fou secretari perpetu de la Deutsche Akademie der Wissenschaften Juntament amb Hermann von Helmholtz, Carl Ludwig i Ernst von Brücke constituïren un programa de biofísica que intentava de reduir l’estudi de la fisiologia a l’aplicació dels coneixements físics i químics sobre el cos humà Efectuà importants estudis sobre l’activitat elèctrica als nervis i músculs, i és autor d' Untersuchungen über tierische Elektricität ‘Recerques sobre l’electricitat animal’, 1848, text que inaugurà la moderna electrofisiologia científica…
discontinuïtat de Mohorovičić
Geologia
Superfície de discontinuïtat que separa l’escorça terrestre del sima, situada uns 35 km per sota dels continents i uns 5 km per sota dels fons marins.
Fou descoberta pel geòleg croat Andrija Mohorovičić 1857 — 1936 S'hi produeixen un seguit de canvis bruscs de la velocitat de propagació de les ones sísmiques, que indiquen canvis físics i químics de la matèria, la qual cosa permet una interpretació concèntrica de l’estructura de la Terra El 1959 hom inicià el projecte d’investigació Mohole , dut a terme per la National Academy of Sciences dels EUA, per obtenir directament mostres dels materials de la discontinuïtat de Mohorovičić Hom féu perforacions en una zona oceànica prop de les illes Hawaii, a uns 3600 m de profunditat Això no obstant,…
sang artificial
Substitutiu de la sang per a transfondre basat en derivats químics de l’hemoglobina.
Actualment en fase d’experimentació avançada, hom creu que a curt termini podrà ésser emprada en casos d’urgència Sobre la sang té l’avantatge que no crea problemes d’incompatibilitat de grups sanguinis i que pot conservar-se durant alguns mesos Com que, d’altra banda, no porta els elements coagulants habituals de la sang, no podrà ésser usada en tractaments continuats si no es dóna barrejada amb sang de donants
símbol químic
Química
Lletra o conjunt de lletres que hom empra per a representar els elements químics.
A causa de la varietat isotòpica, de les diferents formes allotròpiques i de les diverses càrregues elèctriques que poden suportar, hom pot especificar els símbols dels elements mitjançant índexs, disposats simètricament al voltant de les lletres del símbol, que representen el nombre de massa índex superior esquerre, el nombre atòmic índex inferior esquerre, el nombre d’àtoms índex inferior dret i la càrrega iònica índex superior dret, com, per exemple, 1 6 3 2 S 2 2 +
fertirrigació
Agronomia
Tècnica d’aplicació de fertilitzants químics en dissolució aquosa mitjançant l’aigua de reg.
Aquest sistema permet adequar les aportacions de nutrients a les necessitats de les plantes a cada moment del seu desenvolupament La tècnica de la fertirrigació s’ha estès parallelament a la dels regs localitzats El gran avantatge que representa, a més d’un considerable estalvi de mà d’obra, és la possibilitat d’anar subministrant l’adob fraccionadament i de manera molt més directa a les arrels de la planta Amb aquesta tècnica s’aprofiten més els adobs emprats i es redueix dràsticament la possibilitat que la presència de l’adob en el sòl al llarg d’un període considerable afavoreixi la…
fenil-
Química
Forma prefixada d’un cert nombre de composts químics que contenen el radical fenil.
fen-
Química
Forma prefixada d’un cert nombre de composts químics que contenen el radical fenil.
cos compost
Química
Substància formada per àtoms o ions de dos o més elements químics diferents (molècula).
Un compost es diferencia d’una mescla sobretot perquè és constituït en una proporció definida dels seus elements compost daltònid i també, a més, perquè els elements no poden ésser separats per mitjans físics, perquè posseeix propietats característiques diferents de les dels seus elements i perquè la seva formació de descomposició comporta un efecte calorífic considerable Hom classifica genèricament els composts en orgànics o composts de carboni i hidrogen, amb altres elements o sense, i en inorgànics , que no contenen carboni excepte òxids de carboni, carbonats, carburs, etc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina