Resultats de la cerca

Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, formà part, juntament amb Ramon Sanabria, de l’estudi Artigues & Sanabria Arquitectes Entre els projectes de caràcter esportiu que dissenyà cal destacar el Pavelló Olímpic d’Halterofília dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Guanyà el premi FAD de l’opinió d’arqui-tectura 1994 i el premi ASEFAVE 2004

Acompanyà l’infant Alfons, del qual fou conseller, a la conquesta de Sardenya Al Principat de Catalunya posseí el lloc d’Artesa Fou nomenat governador de Càller 1337 Durant una època de pau, fortificà la regió de Gallura, reconstruí els murs de Càller i de Sàsser i publicà l’ordre reial de batre moneda d’alfonsins d’or a la seca de Càller Tingué per substitut, temporalment, Ramon de Montpaó

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, practicà l’esquí i l’escalada durant la dècada de 1930 Presidí la secció de Muntanya 1942 i la Comissió de Refugis anys setanta, i fou tresorer de l’entitat 1959-76, que li concedí la medalla d’argent del Centenari del CEC 1976 Collaborà en la revista Muntanya , i publicà llibres sobre botànica En morir fou creat el Centre d’Estudis Botànics Ramon Pujol i Alsina

Era clergue, però es casà Se'l troba actuant a la cancelleria com a escrivà reial del 1179 al 1188 D’aquest període es conserva d’ell la còpia del tractat de Cazola del 1179, que és el document en paper més antic conegut a Catalunya Després es dedicà a copiar, per ordre del degà de Barcelona, Ramon de Caldes, el Liber feudorum maior o cartulari reial dels comtes reis de Catalunya, transcripció que enllestí el 1192 Sembla que morí abans del 1214, en què les seves tres filles reberen una deixa testamentària

Membre del Reial Club Nàutic de Barcelona, fou campió d’Espanya 1945 de la classe snipe juntament amb Jordi Balcells a bord del Sopla II Prengué part en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952, on aconseguí la novena posició en classe finn, i de Munic 1972, on competí en classe soling i fou patró de l’equip format pel seu fill Ramon Balcells i Comas i per Joan Llort i Corbella D’altra banda, fou seleccionador espanyol de vela 1966-68 i guanyà el Campionat del Món de creuer en classe 3/4 1977 fent parella amb Ib Andersen a bord del Manzanita

Conegut per la seva faceta de reporter gràfic, sobresortí durant la dècada de 1950 i principi de 1960 Començà la seva carrera a Mundo Deportivo Les seves fotografies illustraren nombrosos partits de futbol de tot l’Estat espanyol Treballà especialment per a Vida Deportiva i per al setmanari Destino El 1959 creà un equip de filmació amb Carlos Pérez de Rozas i Juan Antonio Sáenz Guerrero que servia notícies esportives a Televisió Espanyola El 1965 rebé la medalla al mèrit esportiu a títol pòstum El mateix any s’instaurà el Trofeu Ramon Dimas de beisbol i posteriorment es convocaren alguns…

Es convertí al cristianisme a dotze anys i es feu dominicà Estudià filosofia i teologia i escriví algunes obres De invocatione daemonum, Conclusiones variae, De secretis naturae i De alchimia amb proposicions herètiques Per això fou denunciat al Sant Ofici i empresonat El seu cas féu molt soroll, i a despit que el volgué defensar l’inquisidor Eimeric, no es volgué retractar El 1369 el papa Gregori XI disposà que fossin revisats els seus escrits Entretant estava detingut al convent de Santa Caterina de Barcelona, on fou trobat mort al seu llit, fet que donà peu que algú cregués que la seva…

Deixeble de Marcelino Menéndez y Pelayo, fou catedràtic de la Universitat de Madrid 1899 i director del Centro de Estudios Históricos 1910 La seva visió del passat hispànic, en els seus trets bàsics, ha constituït el discurs dominant de la historiografia espanyola de bona part del segle XX Aquesta concepció –establerta ja en La España del Cid 1929, ed revisada del 1939, però desenvolupada en la monumental Historia de España 1947 que dirigí– es fonamenta en la pretesa existència d’uns factors unitaris en el període visigòtic on, segons ell, s’acompleix l’ideal unitari que es voldrà restituir…

Fill de Ramon de Perellós Fou enviat a Anglaterra, i a Avinyó i Pisa per a cobrar dels venecians el que els corresponia en ajuda de l’estol del vescomte Bernat de Cabrera 1354 Casat amb Isabel de Rovenac, senyora de la meitat de Jóc, que havia heretat del seu pare Roger, comprà l’altra meitat, amb Finestret i Saorla, a Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa 1357 després el rei li vengué la jurisdicció 1356 i la seva cunyada Esclarmunda de Rovenac, hereva d’Isabel morta ~1378, li cedí tots els seus drets 1383 Fou castellà de Rodés 1359, confirmat a perpetuïtat 1370 Prestà declaració al procés de…

S’inicià en El 9 Nou  1978-80 i, posteriorment, esdevingué cap d’esports del diari Avui  1980-84 Des del 1987 treballa a El País , del qual és redactor en cap d’esports També ha collaborat a la ràdio, especialment a Catalunya Ràdio des del 1984 i Ràdio Barcelona 1987 És professor de periodisme a la Universitat Ramon Llull, i vicedegà del Collegi de Periodistes Ha publicat diversos llibres, entre els quals cal esmentar Maradona, una història efímera  1998 i Del genio al malgenio  1999 Amb motiu del centenari del FC Barcelona promogué i prologà el volum Amb blau sofert i grana intens  1999…