Resultats de la cerca

Inspirats en els festivals folk-rock dels anys setanta Woodstock, Wight, etc, foren l’expressió més multitudinària i més popular de la Nova Cançó De les  Sis hores de Cançó a Canet com foren coneguts els festivals des del 1971, sorgí el 1975 el Canet Rock , que reunia els cantants i músics més apolítics i estilísticament més decantats cap al rock-and-roll anglosaxó Tingueren com a precedent un recital de cançó de Lluís Llach, Ovidi Montllor i Francesc Pi de la Serra organitzat a la mateixa localitat per Mainat i Castells, Joan Ramon , que en fou l'…

Els cantants més destacats d’aquest estil — que tingué una difusió especial arran del Folk Festival de Newport EUA del 1959— han estat Joan Baez, Pete Seeger i Bob Dylan Aquest introduí ritmes moderns en les cançons populars, com el ritme de rock folk-rock

Al capdavant del grup The Comets gaudí de popularitat dins l’estil country and western fins que arran de la seva intervenció en la pellícula Blackboard Jungle 1954, amb el tema Rock Around the Clock esdevingué l’iniciador del rock and roll , gènere que conreà amb intermitències fins a la seva mort

Rundgren ha estat un dels autors més creatius i amb més ambició artística de la història del pop-rock S’inicià en el grup The Nazz, influït per The Beatles, però el 1972, després d’assolir l’èxit amb el doble disc Something/Anything , començà una carrera d’experimentació, que, si bé li feu perdre popularitat i vendes, li donà prestigi i l’etiqueta d’autor de culte Feu psiquedèlia, jazz-rock i rock progressiu, tant en solitari com amb el grup Utopia, on destacava la presència dels sintetitzadors en temes de deu minuts, pràcticament instrumentals Exercí,…

Vida Arribà a Barcelona quan tenia quinze anys i connectà ràpidament amb els ambients musicals de la ciutat Després d’un any a Londres, tornà a la capital catalana, on compaginà els estudis universitaris amb la música, dins el moviment anomenat Ona laietana, amb els grups de rock Slo-blo, Gato i Secta Sònica, dedicats al country-rock i el jazz-rock L’any 1977, a les festes del barri barceloní de Gràcia, descobrí la rumba catalana i des d’aleshores s’hi dedicà de ple El seu repertori, tant en català com en castellà, retratava amb fidelitat i…

El 1967 s’inicià en la música professional amb la formació de Blues New York Rock and Roll Ensemble més tard New York Rock Ensemble Posteriorment féu arranjaments pop/rock per a David Bowie, Queen, Eric Clapton i Pink Floyd, entre d’altres A partir de la seva relació amb aquests darrers, el director de cinema Alan Parker li oferí la direcció musical i els arranjaments del film Pink Floyd The Wall 1982, el primer de tot un seguit de treballs al món del cinema També destacà la seva participació en les sèries Lethal Weapon 1987-98, RDonner i Die Hard iniciada el 1988-95, JMcTiernan…

Debutà amb Charlie Parker en enregistraments de discs 1947-48 El seu estil revelà aviat una acusada originalitat pel seu lirisme introspectiu, que aconseguia amb la contenció del so i la sobrietat en la digitació, per contrast amb l’exuberància del bop Els anys 1948-50 dirigí els músics dels enregistraments Capitol, expressió de la tendència cool , amb els arranjadors Gerry Mulligan, Gil Evans i John Lewis Els anys cinquanta dirigí diversos conjunts reduïts en els quals collaboraren solistes com J Coltrane i B Evans El conjunt que dirigí els anys seixanta, que incloïa el pianista H Hancock i…

És format per Guillem Gisbert veu, guitarra i ukulele, Martí Maymó baix i clarinet, Roger Padilla guitarra, banjo i ukulele i Arnau Vallvé bateria Combina el pop , el rock i la música tradicional El novembre del 2008 el grup publicà el seu primer disc, Els millors professors europeus , que aconseguí ràpidament una gran difusió i meresqué els premis del millor disc pop-rock i millor grup revelació de l’any de la revista Enderrock , els premis Puig-Porret, Arc, Pop-Eye 2009 al grup revelació, el Cinemad 2008 al millor videoclip i un disc d’or, entre d’altres Aquest…

Visqué i treballà a Nova York Els seus treballs comprenen peces de projecció, performances , vídeo i films, arquitectures i pavellons escultures Des del 1970 acompanyà la seva obra amb reflexions escrites, textos i articles en relació amb l’obra d’altres artistes i amb la música rock , sobre la qual realitzà un treball videogràfic, Rock My Religion 1983-86 La seva obra fou objecte de nombroses exposicions i retrospectives, entre les quals una exposició a la Fundació Tàpies el 1999

Membre dels grups Ja t’ho diré , amb el qual enregistrà sis discs i, des del 1999, de Menaix a Truà, format per ell, Juanjo Muñoz i Toni Xuclà, conjunt amb el qual ha publicat els àlbums Menaix a truà 2000, Petits moments d’estricta simpatia 2002,  Com el Vent 2008 i Guia de petits senyals 2012 L’any 2004 publicà el seu primer disc en solitari Memòria , versions pop-rock del repertori popular menorquí, en clau pop-rock , que rebé els premis Enderrock al millor artista, disc i directe de cançó d’autor, al qual seguí Jocs d’amagat 2005, de caràcter més intimista Amb…