Resultats de la cerca

El terme és completament pla, i és separat dels termes d’Alboraia i de Tavernes Blanques pel barranc de Carraixet, el qual baixa normalment sec llevat de les èpoques de pluges les inundacions han estat perilloses la del 1957 arrasà el terme Tot el terme és de regadiu 270 ha, regat en part per aigües procedents de la séquia de Montcada, però la major part amb les de la séquia de Rascanya, que el travessa d’oest a est L’aprofitament de la terra és màxim normalment hi ha tres collites anuals, principalment d’hortalisses melons, cebes, carxofes, cacauet i patata primerenca El conreu…

Era posada simbòlicament una barra o travessa en senyal de prohibició de pas, si no era satisfeta l’exacció, fet que ha donat origen al nom Era conegut també per dret de peatge o de passatge i pontatge En general era una exacció transitòria —de fet era contrària a les constitucions i al dret general de Catalunya pel qual tothom podia anar arreu sense pagar passatge— amb la finalitat de recaptar cabals per a la construcció o reconstrucció de ponts i de camins o per subvenir a d’altres despeses importants A Catalunya existí ja al segle XI en algun lloc de jurisdicció senyorial El…

L’agricultura és la base econòmica l’expansió del regadiu ha eliminat els conreus tradicionals de secà trilogia mediterrània gràcies a l’aigua derivada del Túria a través de séquies controlades per una comunitat de regants Els conreus més estesos són el de tarongers, cebes i cereals blat de moro i blat La terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa Hi ha una cooperativa agrícola Hom cria bestiar porcí i també hi ha avicultura La població, que del 1900 al 1930 havia minvat, ha augmentat des d’aleshores, especialment del 1960 al 1965 El poble 1 979 h 2006, benissaners…

És drenat pel riu dels Sants, el qual neix dins el terme, a l’abundant font dels Sants, a l’indret d’una antiga ermita dedicada a sant Abdó i sant Senén Aquest curs d’aigua rega una part important de les hortes de la Costera els termes de Canals i de l’Alcúdia de Crespins utilitzen les séquies de les Setenes, dels Horts i dels Canyamars Al regadiu 478 ha hom conrea tarongers, figueres, moresc, blat, cacauets, patates, cotó, etc al secà, oliveres i garrofers Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament per llurs propietaris La indústria té, en canvi, molta importància…

El poble de l’Espluga es localitza a l’altra banda de la serra de Santa Creu i a l’esquerra del barranc que porta el seu nom L’any 1068 el rei Sanç Ramírez dotà la restauració de l’església de Roda amb un excusat a in Speluncham Armentare El 1089 aquest mateix rei i l’infant Pere de Ribagorça donaren en alou a Sant Vicenç de Roda el castell, la vila i l’església de l’Espluga, amb els termes i les pertinences que hi tenia aleshores el senyor d’aquest castell, des del mencionat torrent fins a la terra de la vall, i la vall damunt d’Arrafal Vacamorta Després de moltes disputes, l’any 1176 els…

Les minses restes d’aquest castell, un dels més antics del Conflent, són al cim del turó conegut com la Roca de Pomers, que domina l’antiga capella castral de Sant Esteve, esdevinguda ermita, que es troba al seu vessant de ponent D’aquesta antiga fortalesa refugi, apartada de tota via de comunicació, avui només resten visibles els fonaments d’una torre quadrada Fou un castell de domini comtal des del segle IX El seu terme castral es corresponia a l’antic terme de Villerac El primer esment és de l’any 865, en què Salomó, comte de Cerdanya i Conflent, tingué un plet dins l’església del castell…

Aquesta església és la parròquia del poble de Solatge És construïda a la part alta de la localitat, que és a la riba esquerra de l’alta vall del Verdoble El topònim Solatge és documentat per primera vegada el 1073 Soladgue , associat a un tal Bernat Guillem, la signatura del qual figura en l’acta per la qual el monestir de Santa Maria de Cubièras fou subjectat a l’abadia de Moissac Aquest personatge podria ser el representant d’una família senyorial establerta a Solatge En l’acta de submissió a Simó de Montfort que féu Guillem de Perapertusa l’any 1217, trobem un Bernat de…

Aquesta església es trobava segurament on avui encara hi ha el mas de Barreda, antiga granja del monestir d’Alaó enlairada a la costa esquerra del torrent del Solà, al nord del terme antic de Sapeira Trobem esment del topònim l’any 1010 com a termenal de Sant Esteve de la Sarga La possessió d’aquesta església fou força disputada entre el monestir d’Alaó i els senyors de Sapeira, castell amb el qual limitava en aquell temps L’any 1078, vers cap d’any, el bisbe Ramon Dalmau de Roda es preocupà de refer el patrimoni alaonès i va trametre llegats a Guiu de Sapeira perquè anés al monestir d’Alaó i…

La primera notícia d’un arxiu de la ciutat de Palerm data del 23 de juny de 1312 El 1320 alguns documents foren conservats en una caixa de tres claus, una de les quals estava en mans del pretor el batlle de Palerm, la segona, en mans d’un jutge i la tercera, d’un dels jurats L’any 1330 el rei Frederic III disposà que els privilegis concedits a la ciutat pel papa, el rei i l’emperador s’havien de conservar en una casa del Thesauro o Archivio , tancada amb quatre claus, en mans del pretor, un jutge, el membre més vell del jurat i un ciutadà La unificació italiana del 1860 obligà a recollir i…

En resten diverses edificacions que formen un conjunt notable Hi ha la torre mestra rodona segle XI i restes d’un casal senyorial gòtic amb els cups, el colomar i altres senyals de dependències, com també de murs que protegien la part dels senyors La torre consta de tres pisos i s’hi accedeix per dues portes obertes al primer i segon pis els pisos segon i tercer estan coberts per falses cúpules de pedra Del casal destaca una sala coberta amb un arc de diafragma ogival A sota, en un petit planell, gairebé a frec del castell, hi ha l’antiga església parroquial de Sant Pere de Boixadors, que…