Resultats de la cerca
Es mostren 772 resultats
oblia
Full molt prim d’una massa de farina i aigua cuita en motlle que, dividida en trossets rodons o bé quadrats, servia per a enganxar cobertes de cartes, oficis, etc.
patge
Història
A l’edat mitjana, noi o jove, generalment noble, que servia els sobirans, prínceps o grans personatges, civils i eclesiàstics i solia iniciar-se en les lleis de la cavalleria.
Calia distingir entre el patge de la cambra , el patge de les cavallerisses , el patge de la copa , el patge de plat , el patge d’armes , el patge de la llança , segons els serveis que efectuava
alfirem
Indumentària
Antigament, peça de roba en forma de mocador o tovalla que sovint era adornada amb serrell de color i servia per a cobrir i decorar taules, calzes i altres objectes.
datiu
Gramàtica
Cas del paradigma de la flexió nominal d’algunes llengües indoeuropees.
Aquest morfema gramatical fou introduït pels grecs, que tenien del funcionament de la llengua una concepció condicionada per diverses realitats extralingüístiques, i el definiren a partir de la consideració dels “significats” que completava L’anomenaren dotikḗ o bé epistaltikḗ , és a dir, el cas que regien els verbs relacionats amb els conceptes donar o dirigir En el llatí, Varró li donà el nom casus dandi ‘el cas de donar’ Fonamentalment, el datiu servia per a designar la unitat gramatical que completava el nucli del predicat, indicant-ne la direcció o la destinació, però…
Santa Maria de Bensa (la Sentiu de Sió)
Art romànic
Situació Restes de l’absis de l’església amb un acurat aparell, propi dels darrers temps de l’art romànic ECSA - J Giralt Les ruïnes de l’església de Santa Maria, coneguda com l’església rònega, se situen vora el cim de l’esperó de la serra on hi ha les restes del despoblat de Bensa Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent CAT-CCA-JGB Mapa 33-14360 Situació 31TCG265326 Història Aquest temple, dedicat a santa Maria, fou l’església del poble de Bensa, de la qual han arribat als nostres dies escasses referències documentals La primera notícia la…
Sant Salvador de Solerdemunt (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental Cal notar els contraforts que reforcen el mur de migjorn de l’edifici L Prat Es localitza al costat de tramuntana del municipi de Llanera, a frec del territori de Llobera Prop d’ell, i a ponent, hi ha el barranc del Soler Mapa 329M781 Situació 31TCG728386 S’hi va per la carretera de Solsona a Torà Al punt quilomètric 11, a mà esquerra, hi ha un trencall que porta, recorreguts 3,700 km, a la masia del Solerdemunt, on es guarden les claus per tal de visitar l’interior A 1 km de la masia, al mig d’un bosc, es localitza l’…
Perot Rocaguinarda
Història
Bandoler de la facció dels nyerros, fill d’uns pagesos més aviat benestants propietaris del Mas Rocaguinarda, d’Oristà.
A 19 anys, després d’haver tingut raons amb els batlles d’Oristà, anà a Vic amb el seu germà Cebrià, hereu del mas, per aprendre un ofici allà ingressà a les hosts de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic el qual servia una germana seva, Caterina, oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels cadells, ajudat pels germans Coixard Tot seguit 1602 es remarcà en l’atac i en la presa del palau episcopal i començà la vida de bandoler Des dels anys 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611 tenia com a…
pedaler
Música
Joc de tecles (teclat) tocades amb els peus o part d’un instrument on hi ha aquestes tecles disposades en sèrie.
El pedaler té la funció de complementar les possibilitats musicals d’un instrument que disposi ja d’un o més teclats manuals i està especialment vinculat a la història de l’orgue En els exemplars més antics conservats pot consistir en una limitada sèrie de llistons de fusta que sobresurten de la part frontal de l’orgue, que accionava un joc de bordons greus pedal Durant els segles XVI i XVII anaren apareixent pedalers més complets, que permetien tocar-hi una melodia com a cantus firmus , una de les seves principals aplicacions musicals Fins al segle XVIII acostumaven a tenir tecles molt…
mirinyac

Vestit de seda llavorada d’época isabelina amb faldilla de mirinyac
© Fototeca.cat
Indumentària
Faldilla de sota, feta de tela rígida o molt emmidonada, que solia anar guarnida de barnilles o cèrcols de ferro i servia per a sostenir més o menys bombades les faldilles exteriors.
El mirinyac caracteritza el vestit femení des del 1830 fins a 1868, quan s’estén l’ús del polissó
atlatl
Militar
Arma precolombina en forma d’estaca utilitzada pels indis de la vall de Mèxic que servia per a augmentar la força propulsora del braç en el llançament de projectils (dards, javelines, etc).
Posteriorment fou emprada per altres grups amerindis i pels indígenes d’Austràlia i de Nova Guinea
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina