Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista 1908, en la qual ocupà diversos càrrecs El 1915 figurà entre els iniciadors de la Joventut Nacionalista Republicana fallida aquesta organització, tornà a la primera, de la qual era president en morir Collaborà, en català, als diaris Las Provincias i La Correspondencia de Valencia , en aquest darrer especialment durant l’època que fou òrgan d’Unió Valencianista Dirigí el setmanari Pàtria Nova 1915 Escriví alguns sainets, poemes i contes, i utilitzà sovint, en collaboracions de premsa, el pseudònim de Marian

Professor de periodisme de la UPF Com a crític i estudiós s’ha especialitzat en l’obra de Josep Pla, sobre qui ha publicat ‘’El quadern gris” de Josep Pla 1985, L ' obra de Josep Pla 1991 i la biografia Josep Pla 1991 Ha estat comissari de l’exposició “Josep Pla, escriptor i periodista” 1991, organitzada pel Collegi de Periodistes de Catalunya Com a periodista cultural, amb el pseudònim de Víctor Ripoll i des de les pàgines del setmanari El Temps , manté una secció crítica i polèmica sobre errors i equívocs lingüístics i literaris

Redactor del diari La Publicitat , en fou director dels darrers temps de la guerra civil Fou director fundador del setmanari L’Esport Català 1925-27, on creà, amb el pseudònim de Crítias , el comentari intellectual de la boxa Fou encara cap de premsa de la Generalitat 1937-39, càrrec en què substituí el seu germà Joaquim, mort en un bombardeig S'exilià a França el 1939, i tornà a Barcelona el 1940 Fou director gerent dels remolcadors del port Escriví Ocho combates de boxeo , i féu algunes traduccions

Resultat de l’aliança de les empreses editores dels diaris Diari d’Andorra , Diari de Balears , El 9 Nou , El Punt , El 3 de vuit , L’Hora del Garraf , Regió 7 , Segre i el diari electrònic VilaWeb Entre les seves iniciatives cal esmentar la creació d’ El 9 Esportiu de Catalunya i el rellançament de les revistes Dossier Econòmic i el setmanari Presència Dirigit pel director general d’ El Punt Joan Vall i Clara, a causa de les desavinences entre els socis, deixà d’operar de fet l’any 2008

S’inicià com a redactor del diari La Publicitat , que dirigí en època de la Guerra Civil Com a periodista esportiu s’especialitza en boxa, fou fundador del setmanari L’Esport Català  1925-27, feu cròniques a Gràfic-Sport 1926, comentaris a Spectator i treballà a Vida Deportiva , en què tenia una secció anomenada “Recuerdos de mi vida deportiva” Durant la Guerra Civil fou cap de premsa de la Generalitat 1937-39 S’exilià a França el 1939, però retornà a Barcelona el 1940 Entre les seves obres destaca el llibre Ocho combates de boxeo

Publicació capdavantera de la premsa esportiva catalana, contenia informació d’esports en general amb una especial atenció al món del ciclisme Durant un breu període del 1898 es fusionà amb El Veloz , de Madrid, i aparegué amb el títol de Veloz Sport  A partir del juliol del 1898 reaparegué amb el nom original, tot i que el febrer del 1899 es fusionà novament i de forma temporal amb el setmanari Los Deportes A partir del 1901 emprengué una nova etapa amb la mateixa línia anterior Sempre fou dirigida per Baldomero Álvarez

Informava de l’actualitat del ciclisme professional i de les grans competicions internacionals, així com també del ciclisme amateur local Editada per Carles Gil, entre els seus collaboradors figuraren noms com José Luis Piñero, Marià Cañardo, Sebastià Masdeu, Mossèn Borràs, Francesc Alguersuari, Antoni Vallugera i Anvalo

En la primera etapa 3 de febrer — 21 d’abril de 1900 fou dirigit per Joan Torrendell, i hi collaboraren GAlomar, ANoguera, JAlcover, Lluís Martí, Mdels SOliver, etc Hom en féu dues edicions una de popular i una altra d’illustrada, i ha estat considerat el primer periòdic polític de clara tendència catalanista Tornà a aparèixer el 4 de gener de 1917, fins el 15 de març de 1919, dirigit per Joan Estelrich Estigué relacionat amb el Centre Regionalista de Mallorca , que recollí les seves idees, i dedicà també una atenció especial als temes culturals Entre els seus collaboradors hom…

Imitava els “Caxón de Sastre” madrilenys contemporanis, tenia caràcter literari i era molt deslligat de l’actualitat

És interessant pel seu valor gràfic Mantingué una línia independent i apolítica, i inserí sovint produccions poètiques en català de Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera, Gabriel Alomar, Llorenç Riber i altres