Resultats de la cerca

El 1730 era a l’Escola de Sant Tomàs de Leipzig, on fou alumne de JS Bach i estudià instruments de tecla i composició amb el seu fill WF Bach El 1733 el seu interès per l’òpera el portà a traslladar-se a Hamburg, llavors un centre operístic important Allí aprengué els estils francès, italià i entrà en contacte amb compositors de tant renom com R Keiser, GPh Telemann i J Mattheson El 1739 viatjà a Berlín, on estudià amb JJ Quantz i amb KH Graun El 1745 era clavecinista, juntament amb CPE Bach, al servei de Frederic el Gran Compongué setze concerts per a instrument de tecla, en els…

Estudià cant amb el seu pare a partir de setze anys Posteriorment es perfeccionà a Milà amb M Llopart i a Madrid amb L Rodríguez de Aragón El 1950 debutà amb un recital i un any més tard cantà la seva primera òpera Lucia di Lammermoor , a Tenerife El mateix 1951 interpretà el paper de Musetta La bohème al Gran Teatre del Liceu, on tornà el 1952 per a protagonitzar Rigoletto En anys successius es presentà amb èxit a Bilbao, Sevilla i Madrid, on el 1958 interpretà el paper titular de Marina , al costat d’A Kraus Els anys seixanta es decantà per l’opereta, tot i que continuà…

Passà la infantesa a Menorca, on començà a estudiar guitarra amb el seu pare, guitarrista afeccionat A setze anys es traslladà a Londres per continuar els estudis a la Royal Academy of Music amb Hector Quine Guanyà dos anys seguits el premi Julian Bream, i també fou becat pel Ralph Vaughan Williams Trust Guardonat en diferents certàmens internacionals, entre els quals destaquen els concursos José Ramírez Alacant, Andrés Segovia Palma i Francesc Tàrrega Benicàssim, ha realitzat una carrera de solista internacional amb nombroses aparicions a Europa, l’Amèrica del Sud i els EUA…

Amb pocs anys es traslladà amb la seva família a Viena on fou deixeble d’A Walter Es perfeccionà a Leipzig amb J Plengel Debutà amb només onze anys en un concert amb l’Orquestra Simfònica de Viena que dirigia F Weingartner i a l’edat de setze anys ja impartia classes al Conservatori de Colònia El 1923 tornà a Viena i des del 1929 al 1933 fou professor de la Hochschule de Berlín L’any 1934 debutà als Estats Units, en un concert a Nova York dirigit per B Walter El 1941 el nomenaren professor de l’Institut Curtis de Filadèlfia Sovint formà part de trios amb A Schnabel i B Huberman i també amb A…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat de taula Consta d’una sèrie de làmines de diferents llargades, generalment de ferro, subjectades l’una al costat de l’altra amb una petita barra de ferro sobre una taula de fusta, que queden lleugerament elevades pels extrems gràcies a dos petits ponts de fusta Les làmines o llengüetes són mòbils, cosa que permet ajustar la seva afinació, i el seu nombre pot variar entre tres i setze o més, les més llargues situades generalment a la part central El so es produeix per pinçament amb els dits polzes de totes dues mans, amb les…

Aconseguí els primers èxits a les files del Futbol Club Barcelona, i posteriorment també estigué vinculada amb el Club Esportiu Universitari, el Club Natació Barcelona i el Centre Gimnàstic Barcelonès Assolí setze títols de campiona de Catalunya en diverses proves 100 m 1965, 1968, 1969, 1970, 200 m 1966, 1968, 1969, salt de llargada 1972, 50 m 1968, 1969, 1973 i salt de llargada en pista coberta 1970, 1971, 1973, 1976, 1977 En totes aquestes especialitats establí diversos rècords de Catalunya entre mitjan dècada dels seixanta i principi dels setanta, a més dels rècords de…

El conjunt forma un cos de cent setze capítols Bon nombre dels costums es referien a dret civil, i mostren la pervivència de la tradició jurídica visigòtica legítima, testament sacramental, etc els nous privilegis contenien diversos extrems sobre drets dels ciutadans, serveis públics, règim municipal i policia urbana de la ciutat, etc El Recognoverunt proceres s’estengué, amb el temps, a bon nombre de les principals ciutats i viles del Principat Girona, Vic, Vilafranca, etc i àdhuc a Sardenya, com a Càller El seu text original, llatí, fou inclòs, posteriorment, a la compilació de…

Als setze anys es revelà com un gran pianista i fou després solista en la major part d’orquestres de l’URSS Ha guanyat el concurs Reina Elisabeth de Bèlgica 1956 i, el 1962, amb J Ogdon, el concurs internacional Čajkovskij de Moscou És considerat un dels principals intèrprets de la seva generació, especialment de Mozart, Beethoven i Chopin Sense abandonar la seva carrera de pianista, a la dècada del 1970 començà a dedicar-se a la direcció d’orquestra, tasca en la qual aviat excellí, essent habitual trobar-lo com a director convidat arreu del món Ha estat director principal de l’…

A setze anys 1987 guanyà el campionat del món de la FIDE en categoria júnior i l’any següent assolí el títol de gran mestre internacional El 1991 guanyà el primer torneig internacional, en què superà Garri Kasparov i Anatolij Karpov , tot i que aquest finalment el derrotà en el campionat del món de la FIDE El 1995 quedà novament segon darrere Karpov en el mateix campionat, i també darrere de Kasparov en el campionat del món de l’Associació Professional d’Escaquistes organització creada per Kasparov el 1993 El 2000 guanyà el campionat del món de la FIDE, però a causa de les…

Músic precoç, enregistrà el seu primer disc als quinze anys amb el grup Soft Machine, de Kevin Ayers Als dinou, enregistrà Tubular Bells  ,1973, màxim exponent del rock simfònic instrumental, del qual es vengueren setze milions de còpies Oldfield trobà una fórmula on, amb un collage instrumental , el rock s’acostava estructuralment a la música clàssica Emprada en la banda sonora de The Exorcist de W Friedkin 1973, Tubular Bells rebé un premi Grammy el 1975 Collaborador habitual de David Bedford, Kevin Ayers o Mick Taylor, altres enregistraments posteriors són Hergest Ridge 1974,…