Resultats de la cerca
Es mostren 7268 resultats
deflació
Geomorfologia
Acció de transport efectuada pel vent, que arrossega les partícules fines no aglomerades que formen un sòl i les acumula en depressions allunyades.
Quan en un punt el vent no ha deixat sinó còdols i graves que no es pot emportar, hi resta un sòl anomenat paviment del desert o reg Pot arribar a transformar en desert extensions considerables de terreny fèrtil conreades en dry-farming , el guaret o bé abandonades pel pagès
inflexió
Fonètica i fonologia
Fenomen d’assimilació que afecta l’obertura vocàlica sota la influència d’una articulació extremament tancada, palatal o velar, veïna.
Segons l’opinió més generalitzada, el llatí mĕdiu no dóna en català modern * meig més amb ẹ com seria normal llatí ventu > vent , sinó mig mís, amb i , per raó del contacte del so consonàntic palatal s < -dy-, que ha provocat el tancament vocàlic considerat en un grau ẹ →i
recapitulació
Bíblia
Terme (en grec άνακεφαλα ίωσις) usat en l’Epísto la als Efesis per a indicar el misteri de Crist com a cap de tot, on s’apleguen de nou totes les coses del cel i de la terra.
Elaborat pels Pares, sobretot per Ireneu de Lió, el concepte indicà no sols la restauració de la comunió de l’home amb Déu per l’obediència a Crist, sinó el resum, en l’encarnació, de totes les revelacions anteriors de Déu i la visió cosmològica de tot l’univers centrat en Crist
tematització
Sociologia
Teoria que afirma que els mitjans de comunicació social tenen un paper clau a l’hora de seleccionar els esdeveniments i els temes d’actualitat que seran objecte d’atenció preferent per part de la ciutadania.
El fenomen de la tematització condiciona, doncs, els processos de formació de l’opinió pública Això no implica, però, que els mitjans de comunicació social puguin obligar la gent a pensar d’una manera determinada, sinó que la poden induir a pensar i opinar sobre determinats temes i a ignorar-ne d’altres
contrasemble
Història
Persona igual a una altra en dignitat, en categoria social o en noblesa, als efectes de capacitat judicial i, especialment, per als de poder intervenir en els torneigs o els desafiaments.
Documentat al Llibre dels feits de Jaume I i en l’ordenament de batalla fet a Barcelona s XIV per al judici de Déu El reptador era obligat a donar contrasemble al reptat, però no calia que ho fos de cos , o sia de forces, sinó de cavaller , o sia d’igual categoria
ensenyament actiu
Educació
Ensenyament fonamentat en la participació activa de l’alumne en el procés d’aprenentatge.
L’ensenyament actiu potencia els aprenentatges elaborats pel mateix alumne, i la seva activitat no s’ha d’entendre forçosament com una activitat física observable, sinó que, des d’una perspectiva constructivista constructivisme, l’activitat de l’alumne ha de manifestar-se essencialment en l’elaboració dels processos intellectuals relacionats amb l’aprenentatge
capitalització d’interessos
Economia
Acumulació dels interessos vençuts al capital que els ha produïts, per tal que aquesta suma sigui el nou capital productor d’interessos.
És molt semblant a l'anatocisme i, com aquest, és en principi prohibida, bé que entre comerciants és admesa la capitalització d’interessos si així hom ho pacta no pas en constituir-se l’obligació sinó al moment d’ésser exigibles els interessos es produeix així la novació de la primitiva obligació
extensió
Lògica
Classe dels objectes respecte als quals un terme és veritable.
Hom tendeix a considerarla equivalent a la denotació i a la referència, i a oposar-la a la comprensió i a la intensió No obstant això, des d’un punt de vista lògic, l’extensió no es concep com una quantitat d’objectes, sinó que inclou únicament entitats com gèneres o espècies
Sancho Panza
Història
Personatge de la novel·la de Cervantes
El Quixot
.
Company inseparable del cavaller, a qui serveix d’escuder, el seguirà fidelment, no tan sols per la promesa de riqueses, sinó per un sincer afecte que anirà creixent al llarg de l’obra Home d’enginy popular, fa les delícies del lector amb la seva parla aguda, divertida, plena de popularismes i refranys
Bertran de Seva
Història del dret
Jurisconsult.
Autor d’uns comentaris a les Commemoracions de Pere Albert, esmentats i aprofitats per Joan Socarrats Li ha estat atribuït un comentari sobre la guerra dels reis de Catalunya-Aragó contra el de Mallorca No sembla que fos ell sinó un Bernat de Seva el comentarista de l’usatge Auctoritate et rogatu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina