Resultats de la cerca

Estudià composició al Conservatori de París amb J Massenet Després de rebre els primers premis de solfeig 1875 i harmonia 1878 en aquest centre, el 1882 guanyà el primer Premi de Roma amb la cantata Edith Des del 1892 fou professor de conjunt vocal al Conservatori de París, on el 1904 substituí S Rousseau a la càtedra d’harmonia Fou director de cor al Teatre Eden 1892 i a l’Òpera de París 1893 El 1900 esdevingué director de l’orquestra de l’Òpera Còmica, i l’any següent, de la Société des Concerts du Conservatoire A més de compondre òpera i música instrumental, dugué a terme l’…

Fou el tercer fill d’ Armand-Louis Couperin i Elisabeth-Antoinette Blanchet, dels quals obtingué tota la seva formació musical Seguint la tradició familiar, fou organista a diversos centres parisencs, com ara la Sainte Chapelle i les esglésies de Saint-Gervais, Saint Jean i Sainte Marguerite També substituí el seu pare a Notre-Dame El 1792 esposà la cantant Hélène-Narcisse Frey, deixebla seva Arran de la reobertura de l’òpera el 1793, interpretà aires patriòtics amb un petit orgue, i després de la revolució compartí, des del 1810, les funcions d’organista de l’església de Saint Merry amb el…

Estudià música a la seva ciutat natal, on exercí com a organista a la catedral mentre cursava dret El 1980 inicià la seva carrera com a director operístic i a partir d’aleshores s’ha presentat amb diferents produccions líriques arreu de l’Estat espanyol, amb notable èxit El 1993 substituí U Mund en la direcció de Carmen al Gran Teatre del Liceu Ha estat director assistent en diversos enregistraments operístics per a segells com ara Deutsche Grammophon Habitual en el Festival de Peralada, el 1997 hi dirigí un reeixit recital amb Jaume Aragall Dirigeix regularment l’Orquestra…

Inicià els seus estudis a Perusa i debutà el 1951 a Spoleto en el paper titular de l' Aïda , de Verdi Dos anys més tard interpretà el mateix paper a Verona, com també el de Leonora d' Il Trovatore , i molt aviat obtingué projecció internacional Actuà a Chicago amb Un ballo in maschera , Il Trovatore i Don Giovanni Substituí Maria Callas a Roma en unes memorables funcions de Norma , que parallelament representà a Nàpols Actuà al Gran Teatre del Liceu en òperes com ara Norma 1956, 1958 i Aïda 1958 Les anades i vingudes d’una ciutat a l’altra li minaren salut i veu, i després d’una intervenció…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció L’altura sonora varia quan l’instrumentista modifica la forma de la làmina en doblegar-la, produint sons més aguts a mesura que n’augmenta la corbatura És per això que el pas d’una nota a l’altra sol fer-se en forma de glissando També poden obtenir-s’hi efectes de vibrato molt característics A l’Europa occidental la làmina d’acer amb arc fou introduïda cap a l’any 1925 Fou un instrument d’ús corrent, en forma de xerrac ordinari, que substituí el flexatò a les orquestres de jazz Posteriorment ha estat utilitzat per a…

Fundat l’any 1966, els seus membres inicials foren Charles Frey violí, Davia Binder viola, 1966-71 i Bernard Escavi violoncel, 1966-68 Posteriorment n’han format part Jean Verdier viola, 1971-82, Michel Michalakakos viola, 1982-93, Téodor Coman viola, des del 1993 i Jean Grout violoncel, que el 1968 substituí Bernard Escavi Aquesta formació amplia o redueix la seva plantilla segons les necessitats interpretatives Entre els membres que hi collaboren habitualment sobresurten intèrprets com el flautista Patrick Gallois i la pianista Dominique Merlet Aquest grup destaca pel seu…

Vida El 1934 entrà a treballar a la central espanyola de la Fox a Barcelona Després de la guerra civil es traslladà a la sucursal de Madrid, i més tard ingressà en la Distribuidora Ballesteros 1942-49 El 1951 intervingué en la creació de Columbus Films, propietat de Francisco Hormaechea de la Sota El 1953 fundà Oriens Films, la seva pròpia distribuïdora a Madrid, que l’any següent convertí en Discentro En fou gerent fins que el 1962 el substituí el seu germà Josep Maria posteriorment en fou conseller delegat fins que el 1978 la societat tancà També treballà a Distribuciones…

Els gaullistes Union pour la Nouvelle République dominaren l’assemblea, i el règim evolucionà cap a un sistema de poder personal en mans de De Gaulle, que hagué de donar la independència a Algèria, establí noves relacions francoalemanyes i practicà una política exterior de prestigi i independència nacional Els esdeveniments revolucionaris dels fets de Maig del 1968 provocaren una greu crisi política, però De Gaulle reeixí a controlar la situació Havent dimitit, però, poc després, el substituí Pompidou 1969 A la seva mort, el conservador VGiscard d’Estaing fou elegit president…

Participà en les conspiracions de Valladolid i de Querétaro contra l’administració espanyola, fins que s’uní a Hidalgo després del “grito de Dolores” 16 de setembre de 1810 A Celaya organitzà l’exèrcit insurgent i aviat passà a l’acció com a cap militar i segon d’Hidalgo Després de la derrota de Puente Calderón 17 de gener de 1811 davant les forces de Calleja, Allende substituí Hidalgo en la direcció del moviment Poc després, el grup dirigent decidí de marxar als EUA, però, traïts per Elizondo, foren fets presoners després de l’acció d’Acatita de Baján 21 de març de 1811, on morí…

Membre del partit comunista, el 1957 s’uní a Fidel Castro i dirigí el moviment castrista a Cienfuegos Fou empresonat pel desembre del 1958, però aconseguí de fugir a Mèxic tornà a l’illa, ja triomfant la revolució, i fou ministre de lleis revolucionàries gener-juliol del 1959, i després substituí Urrutia en la presidència de la república juliol del 1959 El 1964, conservant la presidència, es posà al capdavant del ministeri d’economia i de la Junta Central de Planificación fins el 1976 Suprimit, en aquesta data, el càrrec de president de la república, esdevingué vicepresident del…