Resultats de la cerca
Es mostren 2147 resultats
Maximilià III Josep de Baviera
Maximilià III Josep de Baviera en una pintura de Georges Desmarées
DP
Història
Elector de Baviera (1745-77).
Succeí el seu pare, Carles Albert VIII, en l’electorat de Baviera, però renuncià la corona imperial tractat de Füssen, 1745 Fou un governant illustrat, i fundà l’Acadèmia de Ciències de Munic 1759 En morir, sense fills, es desencadenà la guerra de Successió de Baviera 1777-79
Ivan I de Moscòvia
Història
Gran príncep de Moscòvia (1325-41) i de Vladimir (1328-41).
Fill de Daniel I, succeí el seu germà Alexandre II Estengué el domini del principat a una gran part de Rússia i establí l’hegemonia sobre altres principats Tver i ciutats Novgorod, Pskov Mantingué una política de cautela amb l’Horda d’Or i pacificà els seus dominis
Lleó V
Història
Emperador d’Orient, l’últim de la dinastia isàurica.
Succeí Miquel I Rangabe com a conseqüència de la revolta militar dels iconoclastes Derrotà els búlgars i defensà enèrgicament Sicília i els territoris asiàtics contra els àrabs Féu deposar en un concili el patriarca Nicèfor i condemnà novament el culte de les imatges 815 Morí assassinat en una església
García Sarmiento de Sotomayor
Història
Funcionari castellà, comte de Salvatierra.
Virrei de Nova Espanya 1642-48, succeí el virrei Diego López de Pacheco, duc d’Escalona Dirigí una expedició a Califòrnia amb pocs resultats i fundà la ciutat de Salvatierra 1647 Entre el 1648 i el 1655 fou virrei del Perú Escriví un llibre, que s’ha perdut
Axaiacatl
Història
Sisè emperador asteca (1469-81).
Fill i successor de Moctezuma I Estengué el seu territori amb les conquestes d’Oaxaca i Tehuantepec i sotmeté la ciutat de Tlatelolco Fou vençut pels tarasques Durant el seu regnat es realitzà la gran pedra circular de calendari asteca El 1481 el succeí el seu germà Tizoc
Urà
Mitologia
En la mitologia grega, personificació del cel i fecundador de la Terra per mitjà de la pluja.
Unit amb Gea, engendrà els ciclops i els titans però, en témer que aquests li arrabassessin el domini del món, els mantingué ocults en les profunditats de la terra fins que Cronos, el més jove dels titans, es rebellà contra ell, li tallà els genitals i el succeí en el tron
Pere I de Bas
Història
Darrer vescomte de Besalú del llinatge dels Milany.
Succeí el seu pare, el vescomte Udalard II de Besalú 1123, i fou el primer a abandonar aquesta intitulació i substituir-la per la de vescomte de Bas Morí jove i sense fills, per la qual cosa el vescomtat passà a la seva bestia Beatriu, muller de Ponç I de Cervera
Nicomedes IV Filopàtor
Història
Rei de Bitínia (94-85? aC).
Succeí el seu pare, Nicomedes III, i hagué d’afrontar el seu germanastre Sòcrates, que s’havia emparat del poder l’any 90 aC Nicomedes V Vençut 88 aC per Mitridates, abandonà el país, però hi tornà amb l’ajut de Sulla En morir, deixà el regne en herència als romans
Juan Crisóstomo Falcón
Història
Militar
Política
Militar i polític veneçolà.
Membre del partit liberal, succeí Ezequiel Zamora en la direcció de la revolució federal 1859-63, però fou derrotat a Coplé 1860 Elegit president provisional de la república 1863, promulgà la constitució federal del 1864 Derrocat el 1868, emigrà a Europa Morí durant el viatge de retorn al seu país
Galeazzo (II) Visconti
Història
Senyor de Milà (1354-78).
Fill de Stefano i de Valentina Doria Succeí el seu oncle Giovanni I, i el 1355 rebé el vicariat imperial Gibellí, s’alià amb el rei de França i orgnitzà els seus estats d’una manera centralista i burocràtica Fou amant de les lletres i les arts i protegí Petrarca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina