Resultats de la cerca
Es mostren 1335 resultats
llibre de les Cròniques
Llibre de l’Antic Testament, conegut també per llibre dels Paralipòmens.
Anomenat dibrē ha-yāmim ‘Història dels temps’ per la versió hebrea, παραλειπόμενα als Setanta i Paralipomena a la Vulgata en el sentit de “coses omeses en els llibres anteriors”, el nom de Cròniques prové de sant Jeroni Ofereix una visió de conjunt de gairebé tota la història d’Israel, des d’Adam fins a l’edicte de Cir 338 aC, reprodueix escrits anteriors, especialment de Samuel i dels Reis, i hi afegeix tradicions orals El nucli original, escrit probablement vers el s III aC, fou enriquit més tard amb algunes seccions, i la versió alexandrina dividí l’obra en dos llibres De tipus de midraš…
Dolors Cinca i Pinós
Literatura catalana
Traductora.
Llicenciada en filologia semítica per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a Jordània, Amman i Tunis Des del 1988 impartí classes de traducció de l’àrab a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es doctorà amb la tesi Oralitat, narrativa i traducció Reflexions a l’entorn de Les mil i una nits 2005 Treballà algunes temporades a Nova York com a traductora de les Nacions Unides En una dècada traslladà set obres de l’àrab, d’autors com el premi Nobel Naguib Mahfuz, Abderrahman Munif, Baha Taher, Yabra Ibrahim Yabra, Latifa Zayyat i Mahmud Darwix premi Crítica Serra d’Or 1994…
Carlos Eduardo Zavaleta Rivera
Literatura
Escriptor peruà.
L’any 1947, amb la narració El cínico , guanyà un premi literari que el decidí cursar lletres a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos de Lima, d’on posteriorment fou catedràtic Exercí també tasques diplomàtiques És el narrador més notable dins la línia indigenista de la seva generació Molt influït per les tècniques de James Joyce i, sobretot, William Faulkner , sobre el qual tractà en la seva tesi doctoral, fou autor, entre altres obres, dels reculls de narracions La batalla 1954, Unas manos violentas 1958, Vestido de luto 1961, Muchas caras del amor 1966, Niebla cerrada…
Dolors Bramon i Planas
Literatura catalana
Filòloga i assagista.
Doctora en filologia semítica Ha publicat, entre d’altres, els assaigs Contra moros i jueus Formació i estratègia d’unes discriminacions al País Valencià 1981, Nous textos d’historiadors musulmans referents a la Catalunya medieval tesi doctoral, 1999, De quan érem o no musulmans Textos del 713 al 1010 continuació i complement de l’obra de JM Millàs i Vallicrosa, 2000, Obertura a l’Islam 2001, Mots remots amb Rosa Lluch, 2002, recull sobre història i toponímia catalanes d’origen àrab, Ser dona i musulmana 2007, Ser mujer y musulmana 2009, En torno al islam y las musulmanas …
Lin Biao
Lin Biao
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític xinès.
Militant comunista 1924, s’uní a l’Exèrcit Roig i participà en la Llarga Marxa 1934-35 amb Mao-Zedong Lluità contra els japonesos 1938-39, estudià a Moscou 1939-41 i es distingí a Manxúria, a Pequín i a les províncies del sud durant la guerra civil Manà les forces xineses a Corea 1950, i arribà a membre del politburó, a mariscal 1955, a ministre de defensa, a vicepresident del comitè central del PCX i a hereu polític de Mao-Zedong Organitzà la Revolució Cultural 1966, i creà un exèrcit popular sense graus militars La seva tesi de la revolució permanent dirigida per l’exèrcit topà…
Carme Oriol i Carazo
Literatura catalana
Folklorista i filòloga.
Doctora en filologia catalana i professora a la URV Ha estudiat l’obra de Joan Amades en treballs diversos La seva tesi fou Les nadales tradicionals dels segles XIX-XX 1992 Ha publicat El cançoner nadalenc català al Principat de Catalunya 1853-1951 1995, VI premi Valeri Serra i Boldú, Estudi del folklore andorrà en el seu context 1997 i Patrimoni oral a les comarques de Tarragona 2005 Introducció a l’etnopoètica teoria i formes del folklore en la cultura catalana 2002 explica i reformula les bases teòriques per a l’estudi de la literatura de tradició oral en la societat…
Serafina Poch i Blasco
Música
Pedagoga i psicòloga especialitzada en musicoteràpia.
Llicenciada en filosofia i lletres, en l'especialitat de pedagogia i psicologia per la Universitat de Barcelona 1964, s’orientà vers la musicoteràpia Posteriorment cursà l’especialitat com a interna a l’Essex County Overbrook Hospital Center de Nova Jersey 1966-67 i aplicà la musicoteràpia a nens autistes i esquizofrènics al Creedmoor State Hospital de Nova York 1967, experiència a partir de la qual elaborà la seva tesi doctoral, Musicoterapia para niños autistas Historia de la Musicoterapia , que llegí a la Universidad Complutense de Madrid 1972 Posteriorment exercí, entre d’…
Albert Magne

Albert Magne, segons un fresc de Tommaso da Modena (1352), a la sala capitular de l’antic convent de Sant Nicolau (Treviso)
©
Filosofia
Cristianisme
Savi i filòsof alemany.
Professà a l’orde dels dominicans 1223 ensenyà filosofia i teologia a Friburg, Colònia i París Bisbe de Ratisbona el 1260, renuncià el càrrec per poder-se dedicar plenament al camp intellectual Tingué un paper destacat en el concili ecumènic de Lió 1274 El 1277, a París, defensà les doctrines del seu deixeble Tomàs d’Aquino Fou el primer pensador cristià que adoptà amb èxit una actitud alhora d’assimilació i de crítica davant la filosofia grecoàrab, introduïda ja a Occident inicià la superació de les contradiccions del pensament cristià al començament del segle XIII, determinades per la…
Joan Rosselló i Lliteras
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Ordenat de prevere el 1957, es doctorà l’any 1950 en filosofia a la Universitat Romana de Sant Tomàs d’Aquino, amb la tesi La escuela tomista en Mallorca Siglos XIII-XIV , i en història l’any 1987 a la Universitat de les Illes Balears, amb la tesi La formación literaria del clero de Mallorca El Seminario de San Pedro y sus antecedentes históricos Es diplomà en arxivística el 1972 i en paleografia i diplomàtica el 1973 a l’Escola de l’Arxiu Secret del Vaticà Fou arxiver diocesà del bisbat de Mallorca des del 1966, bibliotecari de la Biblioteca Episcopal des del 1968…
teoria general de la terminologia
Lingüística i sociolingüística
Teoria concebuda per E. Wüster adreçada a la normalització de les unitats de comunicació.
Nasqué amb la reflexió que l’autor feu durant el procés d’elaboració de la seva tesi doctoral 1931, la publicació del seu diccionari The Machine Tool 1968 i la seva obra pòstuma de l’any 1979 Fou l’iniciador i director de l’Escola de Viena, des d’on es desenvolupà aquesta teoria, ampliada més tard pels seus seguidors Wüster defineix la terminologia com a punt de trobada entre la lingüística, la ciència cognitiva, la ciència de la informació, la comunicació i la informàtica, i limita l’objecte d’estudi de la teoria a les unitats unívoques i normalitzades pròpies dels àmbits…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina