Resultats de la cerca
Es mostren 672 resultats
Eduard Resbier
Art
Artista plàstic.
A partir de fotografies o de visions imaginàries, fa una pintura d’imatges desenfocades o tons virats Ha realitzat exposicions individuals en nombroses galeries nacionals i ha participat amb regularitat a la fira ARCO Madrid, i en d’altres com Arte'BA'08 Buenos Aires, Arte Lisboa, Chicago Art Fair, Art Cologne, Artissima Torí i Liste Basilea
Giuseppe Tomasi di Lampedusa
Literatura italiana
Escriptor italià.
Príncep de Lampedusa Estudià a Torí, fou advocat i conreà en secret la seva vocació literària L’obra que l’ha fet famós és Il Gattopardo 1958 traducció catalana de LlVillalonga, 1962, història d’una família de la noblesa decadent siciliana durant els difícils moments de transició que representà el Risorgimento Fou portada al cinema per LVisconti 1963
Joan Guim i Molet
Cristianisme
Eclesiàstic.
Jesuïta, ocupà diversos càrrecs i fou visitador apostòlic del Japó i de les Filipines Es feu famós pel fet d’haver creat a Barcelona l’anomenat Cottolengo del Pare Alegre Jacint Alegre i Pujals , inspirat en el de Torí, i per haver impulsat la creació d’uns altres dos a València i a Las Hurdes Extremadura
Domènico Caracciolo
Història
Política
Polític napolità.
Fou ambaixador de Nàpols a Torí 1754-64, a Londres 1764-71, on conegué Alfieri, i a París 1771-81, on estigué en contacte amb els enciclopedistes, especialment amb D’Alembert El 1781 esdevingué virrei de Sicília i imposà diverses mesures illustrades Fou nomenat primer ministre 1786-89 per Ferran IV Escriví Reflessioni sull’economia e l’estrazione de frumenti della Sicilia 1785
Bertram Borden Boltwood
Física
Físic i químic nord-americà.
Estudià a les universitats de Munic, Leipzig, Manchester i New Haven Des del 1910 fou professor de física i química a la Universitat de Yale, on descobrí l' ioni , isòtop del tori i producte de la desintegració de l’urani El 1907, arran d’un suggeriment fet per Rutherford, reeixí a calcular l’edat dels minerals segons llur contingut de plom
Carlo Ferrari
Aeronàutica
Enginyer aeronàutic italià.
Doctorat al Politecnico de Torí 1926, hi fou professor d’aeronàutica 1933 i de mecànica aplicada 1948 Desenvolupà la seva tasca docent a les universitats de Brown i Nova York Els seus estudis se centraren en el camp de l’aeronàutica supersònica fregament, transmissió de la calor, distribució de pressions, turbulències, ones de xoc, etc i en el perfeccionament de l’helicòpter
Cristina Agustí Camprubí
Altres esports de pilota o bola
Jugadora de softbol.
Receptora i interior del Club de Beisbol i Softbol Hèrcules l’Hospitalet, l’any 2008 aconseguí el subcampionat de divisió d’honor i de la Lliga Catalana El 2007 debutà amb la selecció absoluta i es proclamà campiona d’Europa de softbol pool B a Zagreb El 2008 participà en el Campionat d’Europa sub 22 a Torí També formà part de la selecció catalana
Beatus de Girona
Miniatura d’una pàgina del Beatus de Girona
© Fototeca.cat
Manuscrit miniat, obra de l’escrivà Senior i dels miniaturistes Emeteri i la monja Ende; fou acabat el 975, i el 1078 passà a la catedral de Girona, on és conservat.
Bé que incomplet, té encara 284 folis és de lletra visigòtica, la qual cosa demostra que fou importat, segurament dels regnes de Lleó Les miniatures són molt riques en policromia i hi abunden l’or i l’argent Deriva del Beatus de la Pierpont Morgan Library, i fou imitat a Beatus copiat a Girona al final del s XI i conservat a la biblioteca de Torí
convenció de Setembre
Història
Acord signat a París el 15 de setembre de 1864 entre França i Itàlia, a fi de retirar de Roma les forces franceses d’ocupació que hi romanien des del 1849 ( Qüestió Romana
).
En canvi d’aquesta retirada, Itàlia s’avenia a respectar la integritat dels Estats Pontificis —amb la qual cosa renunciava a convertir Roma en la capital del regne— i transferia la capitalitat de Torí a Florència Això causà un alçament dels torinesos, que no evità que Florència esdevingués la capital d’Itàlia 1865 L’acord fou criticat pel papa i pels republicans de Mazzini
Escuderia Corso
Automobilisme
Entitat automobilística creada la dècada de 1940.
Fou impulsada per César Apezteguía, Salvador Fábregas, Francesc Gòdia i Juan Jover amb la finalitat de participar en proves internacionals, en una època en què era molt difícil sortir de l’Estat espanyol per participar-hi La seva vida fou curta, ja que les tres primeres curses en els circuits francesos d’Albi i Montlhéry i en l’italià de Torí no tingueren gaire èxit esportiu i econòmic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina