Resultats de la cerca
Es mostren 1806 resultats
Karl Erich Correns
Biologia
Botànica
Botànic i genetista alemany.
Estudià l’estructura de la cèllula vegetal i la reproducció de les molses La seva aportació més important, però, fou la redescoberta i la demostració experimental de les lleis de Mendel que féu, simultàniament però separada, amb Hugo de Vries i Erich Tschermak von Seysenegg 1900 Posteriorment aplicà la genètica mendeliana a l’estudi de diferents aspectes de l’herència en els vegetals, com ara l’herència de la variegació i de l’autoesterilitat
resina
Música
Producte derivat de la destil·lació de l’oli de trementina que s’aplica a les cerres de l’arc per millorar-ne l’adherència a les cordes de l’instrument.
Derivat de la resina vegetal, aquest producte sòlid, translúcid i de color d’ambre forma -en ser aplicat per fregament- unes granulacions sobre les cerres, que incrementen així el seu grau de fregament sobre les cordes Com a resultat s’obté un so més estable, potent i equilibrat en les dues direccions de moviment de l’arc Es tenen notícies de l’ús de la resina en els arcs des del segle XVI
Dieta en cas de restrenyiment
El restrenyiment consisteix en l’evacuació de matèries fecals menys fluides, menys voluminoses o amb una freqüència menor a allò que és considerat normal’ En realitat, és difícil de definir de manera generalitzada les característiques normals de les deposicions, ja que cada individu té un ritme de deposicions propi Per això, hom considera que una persona pateix de restrenyiment quan les seves deposicions són més seques, escasses o espaiades del que li és habitual Tanmateix, de manera objectiva i genèricament, hom considera que hi ha restrenyiment quan les deposicions són sòlides, de menys de…
Miquel Planes
Arts decoratives
Mestre argenter.
Realitzà la seva prova de passantia dins el gremi barceloní en 1500-30, presentant una mostra per a collar o cadena, amb disseny vegetal entrellaçat que emmarca una gerra decorativa del renaixement El 1518 obrà dos gerros i dues tasses per a la vaixella d’argent que la ciutat regalà a Carles V Les referències documentals el fan també autor de la creu de la capella de Tots els Sants de la seu de Manresa 1528
Artur Caballero i López
Biologia
Biòleg.
Fill d’Arturo Caballero Segarés Catedràtic de fisiologia vegetal a la Universitat de Barcelona 1949, de la qual fou també rector 1971-73 Ha estudiat els ritmes de creixement de diverses plantes en conreus experimentals És autor d' Estudios fisiológicos relacionados con las fitohormonas en “Sternbergia lutea Gawl et Kerr" 1947, Ritmos de período largo en el crecimiento de las plantas 1969 i Estudi comparatiu del creixement de gramínies cultivades a Barcelona i en latituds més elevades 1969
Carles Pau i Espanyol
Botànica
Botànic.
Estudià a Barcelona i a Madrid i es doctorà en farmàcia Autoritat en taxonomia vegetal, aplegà un gran herbari i descriví moltes espècies i formes noves de plantes ibèriques, marroquines i mauritàniques Tingué constant relació amb botànics del Principat Dirigí la revista Cavanillesia És autor de nombrosos treballs, com Consideraciones sobre algunas curiosas plantas recogidas en Cataluña 1896, Relación de plantas ibicenses 1900, Relación de plantas menorquinas 1901, Hieracios catalanes 1918 i Una visita botánica a Mallorca 1934
Johannes Eugenius Bülow Warming
Portada d' Oecology of Plants , versió anglesa del 1909 de Plantesamfund , obra de Johannes Eugenius Bülow Warming
© Fototeca.cat
Botànica
Botànic danès.
Professor a Copenhaguen, féu diverses expedicions científiques pels països escandinaus i a l’Amèrica del Sud És considerat com el fundador de l’ecologia vegetal Són notables les descripcions que féu de la flora àrtica i de la del Brasil La seva obra més notòria és Plantesamfund Gruntraek af den økologiscke Plantengeografi ‘Comunitats vegetals Introducció a la geobotànica ecològica’, 1895, la traducció de la qual a l’anglés 1909 influí poderosament en el desenvolupament de l’escola ecològica anglosaxona
indústria alimentària
Economia
Sector industrial que opera sobre productes del sector primari (agricultura, ramaderia i pesca) i els transforma en aliments per a l’home o per al bestiar.
La importància de la indústria alimentària és donada en la mesura que progressivament els aliments són consumits mitjançant un procés productiu, tendència que s’afermà durant el s XIX Aleshores s’inicià el pas de l’estadi artesanal a l’industrial en el terreny de l’alimentació hom racionalitzà la indústria farinera, la sucrera, l’alcohòlica, la de greixos i la d’olis, i nasqueren pròpiament la conservera i la de begudes no alcohòliques Al s XX ha tingut lloc l’extensió a gran escala de tota una sèrie de processos d’obtenció de nous aliments, i de racionalització dels obtinguts tradicionalment…
Josep Vigo i Bonada
Botànica
Botànic.
Catedràtic emèrit de botànica de la facultat de biologia de la Universitat de Barcelona S'ha dedicat sobretot a l’estudi de la flora i la vegetació dels Pirineus orientals Ha impulsat un projecte de banc de dades de la flora catalana i ha treballat en la cartografia de la vegetació i dels hàbitats de Catalunya Coordina a l’IEC el programa «Flora i cartografia de les plantes i la vegetació» Entre els seus treballs figuren Notas sobre la vegetación del valle de Ribas 1968, La vegetació del massís de Penyagolosa tesi doctoral, 1968, Notes sur les pelouses subalpines des Prépyrénées orientales…
Les Nacions Unides qüestionen el consum actual de carn
L’ONU publica un informe del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic que propugna reduir el consum de carn al món desenvolupat per frenar el canvi climàtic Segons els autors de l’informe, les grans extensions dedicades a l’alimentació del bestiar van en detriment de la densitat de la cobertura vegetal que captura el CO 2 expulsat per l’acció humana més d’una vuitena part del qual prové del sector ramader i que és el principal causant de l’efecte hivernacle
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina