Resultats de la cerca
Es mostren 1806 resultats
N’Djamena
Ciutat
Capital del Txad i de la prefectura de Chari-Baguirmi.
És situada a la vora dreta del Chari, al punt de confluència amb el Logone, en una regió de conreus de cotó, blat, mill i blat de moro És el centre administratiu, comercial i de comunicacions de l’estat Indústria de la confecció, desmotatge del cotó per a l’exportació, central elèctrica i producció d’oli vegetal Port fluvial i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Université du Tchad, fundada el 1971
ral de València
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de billó creada per Jaume I el 1246, quan establí el sistema de pesals, mesures i moneda del nou regne.
Coneguda popularment per diners del ramet i també ramillets de València del tipus de revers creu equilateral sobre una llarga tija amb ornamentació vegetal estilitzada i simètrica, on hom veu un ramet d’olivera Era de llei igual a la moneda barcelonesa de tern, i valia un diner Establerta com a moneda única per als regnes de València i de Mallorca, perdurà amb els mateixos tipus fins a les emissions de Carles II
resina
Música
Producte derivat de la destil·lació de l’oli de trementina que s’aplica a les cerres de l’arc per millorar-ne l’adherència a les cordes de l’instrument.
Derivat de la resina vegetal, aquest producte sòlid, translúcid i de color d’ambre forma -en ser aplicat per fregament- unes granulacions sobre les cerres, que incrementen així el seu grau de fregament sobre les cordes Com a resultat s’obté un so més estable, potent i equilibrat en les dues direccions de moviment de l’arc Es tenen notícies de l’ús de la resina en els arcs des del segle XVI
camforer
Botànica
Arbre de la família de les lauràcies, de 20 a 40 m d’alçària, de fulles persistents, ovades, llargament peciolades i amb flors grogues.
Originari de la Xina, el Japó i Taiwan, ara és àmpliament conreat en terrenys rics i humits, a l’Àfrica, a la costa mediterrània, a Florida, etc Totes les parts del vegetal tenen abundants cèllules secretores, un producte de les quals és la càmfora, que s’acumula principalment a les fulles i a les branques joves, d’on hom l’extreu per destillació Pel seu bell aspecte, és també un arbre molt conreat en jardineria
Karl Erich Correns
Biologia
Botànica
Botànic i genetista alemany.
Estudià l’estructura de la cèllula vegetal i la reproducció de les molses La seva aportació més important, però, fou la redescoberta i la demostració experimental de les lleis de Mendel que féu, simultàniament però separada, amb Hugo de Vries i Erich Tschermak von Seysenegg 1900 Posteriorment aplicà la genètica mendeliana a l’estudi de diferents aspectes de l’herència en els vegetals, com ara l’herència de la variegació i de l’autoesterilitat
Miquel Planes
Arts decoratives
Mestre argenter.
Realitzà la seva prova de passantia dins el gremi barceloní en 1500-30, presentant una mostra per a collar o cadena, amb disseny vegetal entrellaçat que emmarca una gerra decorativa del renaixement El 1518 obrà dos gerros i dues tasses per a la vaixella d’argent que la ciutat regalà a Carles V Les referències documentals el fan també autor de la creu de la capella de Tots els Sants de la seu de Manresa 1528
Artur Caballero i López
Biologia
Biòleg.
Fill d’Arturo Caballero Segarés Catedràtic de fisiologia vegetal a la Universitat de Barcelona 1949, de la qual fou també rector 1971-73 Ha estudiat els ritmes de creixement de diverses plantes en conreus experimentals És autor d' Estudios fisiológicos relacionados con las fitohormonas en “Sternbergia lutea Gawl et Kerr" 1947, Ritmos de período largo en el crecimiento de las plantas 1969 i Estudi comparatiu del creixement de gramínies cultivades a Barcelona i en latituds més elevades 1969
Johannes Eugenius Bülow Warming
Portada d' Oecology of Plants , versió anglesa del 1909 de Plantesamfund , obra de Johannes Eugenius Bülow Warming
© Fototeca.cat
Botànica
Botànic danès.
Professor a Copenhaguen, féu diverses expedicions científiques pels països escandinaus i a l’Amèrica del Sud És considerat com el fundador de l’ecologia vegetal Són notables les descripcions que féu de la flora àrtica i de la del Brasil La seva obra més notòria és Plantesamfund Gruntraek af den økologiscke Plantengeografi ‘Comunitats vegetals Introducció a la geobotànica ecològica’, 1895, la traducció de la qual a l’anglés 1909 influí poderosament en el desenvolupament de l’escola ecològica anglosaxona
Carles Pau i Espanyol
Botànica
Botànic.
Estudià a Barcelona i a Madrid i es doctorà en farmàcia Autoritat en taxonomia vegetal, aplegà un gran herbari i descriví moltes espècies i formes noves de plantes ibèriques, marroquines i mauritàniques Tingué constant relació amb botànics del Principat Dirigí la revista Cavanillesia És autor de nombrosos treballs, com Consideraciones sobre algunas curiosas plantas recogidas en Cataluña 1896, Relación de plantas ibicenses 1900, Relación de plantas menorquinas 1901, Hieracios catalanes 1918 i Una visita botánica a Mallorca 1934
d-mannosa
Bioquímica
Monosacàrid natural del grup de les aldohexoses.
És present a la natura polimeritzat en el vori vegetal, del qual hom l’obté per hidròlisi És present en els animals en forma lliure o com a component de glicoproteïnes En dissolució es presenta en dues formes anomèriques Per reducció es transforma en d -mannitol i es degrada per glucòlisi, després de la fosforilació prèvia a d -mannosa-6-fosfat i isomerització d’aquest a d -fructuosa-6-fosfat Redueix el licor de Fehling i fermenta per acció dels llevats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina