Dieta en cas de restrenyiment

El restrenyiment consisteix en l’evacuació de matèries fecals menys fluides, menys voluminoses o amb una freqüència menor a allò que és considerat normal’. En realitat, és difícil de definir de manera generalitzada les característiques normals de les deposicions, ja que cada individu té un ritme de deposicions propi. Per això, hom considera que una persona pateix de restrenyiment quan les seves deposicions són més seques, escasses o espaiades del que li és habitual. Tanmateix, de manera objectiva i genèricament, hom considera que hi ha restrenyiment quan les deposicions són sòlides, de menys de 50 g diaris o quan es produeixen amb un ritme inferior a una cada 48 hores.

El restrenyiment depèn, sovint, del trastorn que el provoca i de la seva gravetat, i s’acompanya d’alguns símptomes molestos, com ara distensió, sensació de pesadesa i dolors difusos en l’abdomen, meteorisme i evacuació de gasos a través del conducte anal, halitosi o mal alè o dolor rectal o anal quan s’evacua la matèria fecal. A més, el restrenyiment crònic pot donar lloc a diverses complicacions, com ara hemorroides o l’obstrucció del trànsit intestinal per la impacció del bol fecal en algun sector d’aquest òrgan. Per tot això, és convenient que aquest trastorn, encara que sigui un signe aparentment aïllat i no generi més complicacions, sigui tractat de manera adequada.

La dieta és una de les mesures terapèutiques més efectives contra el restrenyiment. A diferència de la majoria dels règims dietètics, el que es recomana en cas de restrenyiment no es basa —si no és que el facultatiu ho expliciti així— en la restricció de cap aliment en especial. Ans al contrari, la seva estratègia consisteix a potenciar el consum d’una sèrie d’aliments que, per un o altre mecanisme, fan que s’incrementi el bol fecal, així com la freqüència i la intensitat dels moviments de contracció intestinal. Així mateix, tenint en compte que el restrenyiment sol tendir a la cronicitat, un altre objectiu bàsic d’aquesta dieta és procurar una alimentació equilibrada, completa i variada, al mateix temps que reeduqui els hàbits.

En general, els aliments el consum dels quals cal potenciar són els rics en fibra vegetal, és a dir, els cereals i els derivats integrals, la fruita crua, les verdures i les hortalisses. És important que en cada un dels àpats principals del dia, fins i tot el desdejuni, es consumeixin quantitats suficients d’aquests aliments, si més no, per exemple, una ració de qualsevol d’ells.

Una de les raons més importants gràcies a les quals la fibra vegetal augmenta el volum del contingut intestinal és que, per efecte d’osmosi, absorbeix aigua. Per això, per tal que la fibra vegetal tingui efectivament un paper beneficiós en cas de restrenyiment, és important de garantir una ingesta diària de líquids no inferior als 3 litres (entre l’aigua dels aliments i la de les begudes).

D’altra banda, la ingestió en dejuni d’aliments o begudes que estimulen directament la musculatura de la paret intestinal, pot tenir un efecte laxant més o menys immediat, que en molts casos resulta beneficiós. És en aquest context que se solen indicar alguns procediments casolans, coneguts des de l’antic, com és ara la ingestió en dejuni d’un o dos gots d’aigua tèbia, cafè, suc de taronja, dues o tres prunes seques o suc de llimona diluït.

A part de potenciar el consum dels productes esmentats, també és recomanable que els aliments es masteguin bé, que els àpats es realitzin a poc a poc i que després d’ells es faci un descans si més no d’uns 15 minuts, abans de reprendre les activitats habituals. Tot això contribueix a normalitzar el trànsit intestinal i el ritme de les deposicions.